Opera Mundi [maig '13]

Diumenge passat va tornar a sonar la secció d’òpera, internet i noves tecnologies, que un cop al mes faig al programa Una tarda a l’òpera, que Jaume Radigales presenta tots els diumenges a Catalunya Música.

Vam parlar, com sempre, de diversos temes. Per exemple, de la Gala d’obertura del Teatre Mariinski II, que es va fer fa unes setmanes i que podem tornar a veure gratuïtament a través de la xarxa. També vam fer esment als espais virtuals en castellà que tant la Deutsche Welle com l’Institut Goethe de Madrid han dedicat a Wagner, coincidint amb el bicentenari del naixement. Finalment, vam recordar algunes activitats que s’han fet aquesta setmana.

Podeu recuperar més enllaços a través del Facebook del programa.

La festa de l’arxiduc

Recupero el reportatge que va sonar ahir a la nit a Catalunya Música. Tractava d’un espectacle ideat el 2007 pel conjunt Vespres d’Arnadí, amb la col·laboració del musicòleg Josep Dolcet i el dramaturg i director d’escena Josep Lluís Guardiola. De la direcció musical n’és responsable Dani Espasa, codirector,  juntament amb Pere Saragossa, del grup instrumental.

La festa de l’arxiduc va més enllà d’un concert, també hi tenen cabuda la dansa i el teatre. L’acció se situa al 1707, poc abans de la Batalla d’Almansa, en una festa cortesana imaginària que Llibert Folc de Cardona prepara en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València, després d’acompanyar l’arxiduc Carles a Barcelona, on ha instal·lat la seva cort de manera provisional.

Aquest 2013 l’espectacle s’ha pogut veure tres vegades, a l’Ametlla del Vallès, Olot i Barcelona. L’últim cop va ser a l’Ateneu Barcelonès, fa només unes setmanes.

Podeu recuperar aquest i altres reportatges a través del portal d’àudios Ivoox.

Bach + Barcelona = Bachcelona

Aquest migdia s’ha presentat en roda de premsa el primer Festival Bach de Barcelona. Els impulsors són Pau Jorquera i Daniel Tarrida, promotors també del projecte Bach Zum Mitsingen de cantates participatives. A banda de Jorquera i Tarrida, també hi han intervingut el pianista de jazz Manel Camp i el divulgador musical i flautista de bec Joan Vives.

Després de la trobada amb la premsa, Pau Jorquera m’atenia per enregistrar una breu conversa que expliqués què és Bachcelona, d’on neix i quins continguts tindrà:

Alguns enllaços d’interès:
Web de Bachcelona
El projecte Bachcelona a Verkami
Pàgina de Facebook

Aquí teniu el vídeo promocional:

Un viatge sonor al 1650

A l’entorn del compositor i llautista Andrea Falconieri (1585-1656), el conjunt La Ritirata ha elaborat un estimulant i evocador recorregut per la música instrumental i de dansa de les corts italiana i espanyola de mitjan segle XVII. La selecció inclou vint-i-quatre peces, la meitat de Falconieri; un músic que va treballar tan a Itàlia com a la Península Ibèrica. També hi trobem noms com els de Cabanilles, Ortiz, Jacchini, Castello o Selma y Salaverde, entre d’altres.

La combinació dels diferents instruments, la improvisació que demanen algunes peces i l’enllaç natural entre elles, aconsegueixen de seguida situar-nos en un ambient i una època. Bona música i excel·lents músics, amb el violoncel·lista Josetxu Obregón al capdavant.

A la pàgina web que la discogràfica Glossa dedica a l’enregistrament, hi trobareu tres fragments d’àudio. Aquí sota us deixo també el tràiler promocional:

L’interès de Julio Antonio per la música

Fa uns dies, quan us explicava que el MEAM dedica aquests dies una exposició a l’escultura catalana, us parlava de passada de Julio Antonio (Antoni Rodríguez Hernández), a propòsit de l’escultura sobre Wagner (Homenatge a Wagner) que hi ha exposada a l’escala que porta fins al primer pis del Palau Gomis, seu del Museu Europeu d’Art Modern.

Quan vaig visitar Tarragona fa unes setmanes, vaig visitar un altre museu, el d’Art Modern, i allà hi vaig descobrir aquest artista, a qui dediquen un espai en la seva Exposició permanent. D’aquest artista, els habitants de Tarragona coneixen molt bé l’escultura Els despullats (Homenatge als caiguts del 1811), ubicada a la Rambla Nova. En el museu tarragoní, el que vaig descobrir van ser algunes escultures -o projectes- que tenien la música com a protagonista. 

Aquí us deixo un parell de fotografies que vaig poder fer. La primera és d’un cap de Wagner, del 1912, que havia de formar part d’un monument dedicat al compositor, promogut per l’Associació Wagneriana de Madrid. Finalment, no es va dur a terme per un conflicte intern de l’entitat i per l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Només n’ha quedat aquesta part. A Madrid, però, tenen un altre escultura “musical” de Julio Antonio: el Monument a Ruperto Chapí. D’aquest  projecte, el Museu d’Art Modern de Tarragona n’exposa les maquetes i esbossos.

La segona imatge pertany a l’estudi i la maqueta d’un Monument a Enric Granados, iniciat sense encàrrec previ l’any 1918 arran de l’impacte que va causar-li a Julio Antonio la tràgica mort del compositor lleidatà i la seva dona, i que va quedar inacabat per la mort de l’artista (1919).

Manén violinístic

Ara fa uns dies parlàvem de Joan Manén, a propòsit de la presentació del primer volum de les obres per a violí i piano del compositor. El CD, editat pel segell La mà de Guido i promogut per l’Associació Joan Manén, es va presentar el 19 d’abril a la Biblioteca de Catalunya. Allà hi vam poder sentir en directe algunes de les peces contingutdes en el disc, en la versió de la violinista Kalina Macuta i el pianista Daniel Blanch. En aquella presentació també hi van intervenir Carles Feliu i Jaime del Blanco, estudiosos de l’obra de Manén i alhora membres de l’associació que porta el nom del músic.

Aquí us deixo el reportatge que va sonar ahir per Catalunya Música i que us podeu descarregar també a través des d’aquest enllaç:

I aquí una mostra del disc:
.

…i el claviorgue tornà a sonar

Ahir a la nit, l’espai informatiu Notes de clàssica de Catalunya Música va emetre el reportatge que us anunciava fa uns dies, sobre la recuperació del claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona. Hi van intervenir Jaume Ayats (actual director del Museu), Romà Escalas (l’antic director i principal impulsor d’aquesta recuperació), Oscar Laguna (orguener del taller de Gerhard Grenzing i restaurador de la part de l’orgue), Joan Martí (constructor de la nova espineta d’aquest instrument), l’organista Andrés Cea Galán (intèrpret de la primera audició pública) i Imma Cuscó (coordinadora del llibre electrònic editat per a l’ocasió).

Podeu baixar-vos l’arxiu i recuperar-ne d’altres a través del nostre canal a l’Ivoox

El claviorgue va sonar diumenge i ho tornarà a fer el 7 de juny, en la Nit de L’Auditori, on serà presentat amb breus interpretacions de Juan de la Rubia, entre les 17.30 i les 20 h. L’entrada serà gratuïta.