Deutsche Grammophon, el que popularment es coneix com el segell groc, arriba als 111 anys d’història. Són molts els artistes i les gravacions mítiques que han anat acumulant durant tot aquest temps.
Avui en dia, se’ls critica per ser massa comercials i per no arriscar-se a enregistrar repertoris menys freqüentats. No em negareu, però, que hi ha versions del seu catàleg absolutament màgiques.
Ara editen una sèrie de productes d’edició limitada per celebrar l’efemèride de l’aniversari que, de fet, és exactament el dia 6 de desembre.
També han creat una pàgina web commemorativa que es pot consultar, això és novetat, també en castellà. S’hi pot trobar informació sobre la història del segell i l’edició commemorativa, així com un concurs de més de 111 premis.
No és gaire habitual l’estrena d’òperes a casa nostra. Ara ens arriba ‘Hypermusic Prologue’, del barceloní Hèctor Parra, estrenada a París el 15 de juny.
Aquest títol es podrà veure al Foyer del Liceu divendres i dissabte.
Aquest dimarts s’han presentat les noves temporades (les sisenes) del Cor de Cambra del Palau i de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA). Els concerts es faran sempre al Petit Palau.
No fa gaire, vaig poder visitar l’exposició que l’Obra Social de Caixa Catalunya dedica a Aristides Maillol i que fins al 31 de gener es pot veure a La Pedrera. La mostra em va interessar força perquè s’hi poden veure algunes de les escultures més destacades de l’artista i també exemples de les seves facetes de pintor, il·lustrador o tapisser, entre d’altres.
Una escultura em va interessar per sobre de la resta, la titulada ‘Debussy’. És del 1930 -el compositor francès havia mort el 1918- i està dedicada a un músic al que admirava i que com ell, trobava la inspiració en la natura.
Avui és Santa Cecília. Felicitats a tots per la part que ens toca.
Aquí us deixo un vídeo d’un quart d’horeta, a partir de l’enregistrament -editat pel segell Naïve en disc compacte- on Marc Minkowski dirigeix obres dedicades a Santa Cecília d’autors com ara Purcell, Haendel o Haydn.
Dimecres passat, 18 de novembre, es va presentar -al petit auditori de l’Espai Liceu- un llibre que ha publicat fa ben poc l’editorial El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú, dins la col·lecció ‘Argumenta’.
Dades:
184 pàgines, 14×21 cm.
ISBN: 978-84-92745-02-9
Preu: 14 €
Quan va acabar l’acte, em vaig acostar a Jaume Radigales, co-coordinador del projecte, per comentar breument el contingut del llibre. Aquí sota teniu la conversa:
El cantant Sting continua el seu flirteig amb la clàssica. Ara li ha tocat el torn a Schumann, o millor dit als Schumann (Robert i Clara).
No fa gaire que el segell Opus Arte ha editat un doble DVD titulat ‘Twin Spirits” (textualment “esperits bessons”, potser millor “ànimes bessones”). És una mena de concert teatralitzat, estrenat el desembre del 2007 i dirigit per John Caird. A banda del cantant britànic, també hi actuen els actors Derek Jacobi i Trudie Styler. Entre els músics hi trobem els cantants Simon Keenlyside i Rebecca Evans, el violinista Sergej Krylov, la violoncel·lista Natalie Clein i els pianistes Iain Burnside i Natasha Paremski.
Jacobi fa de narrador, Sting llegeix fragments de cartes de Robert i Styler, de Clara. Entremig, il·lustracions musicals sobretot de Schumann, però també de Clara, Chopin i Mozart. L’espectacle dura gairebé una hora i mitja, és de format més aviat auster però el contingut i la interpretació em semblen interessants. Es podria adaptar perfectament com a guió per a un programa de ràdio. Per cert, subtítols en castellà.
És un dels projectes educatius de la Royal Opera House Covent Garden. En aquest cas, però, no em sembla que vagi dirigit a un públic infantil, sinó més aviat adult.
El segon DVD recull una conversa amb els intèrprets, la cronologia de Robert i Clara, així com les explicacions del responsable de la Casa Museu de Schumann a Zwickau. Una bona manera, si més no, d’acostar-nos a l’univers dels Schumann, quan falten ben poques setmanes per entrar en l’any del bicentenari del naixement de Robert Schumann.
De canals de vídeos de concerts (i documentals) de clàssica a través d’internet cada vegada n’hi ha més. Jo coneixia especialment Medici.tv. Però no és l’únic. Val la pena fer també una visita a Classical TV. Hi ha vídeos de concerts clàssics, de jazz, documentals, òperes i d’altres músiques. Els ofereixen gratuïtament i també n’hi ha de pagament (Premium).
De malalts de Bach segur que n’hi ha molts. De fet, jo en conec un parell que són “malalts bachians crònics”. Un dels més actius és, sens dubte, el director anglès John Eliot Gardiner, una de les grans debilitats musicals de L’apuntador.
L’any 2005 Gardiner va crear la seva pròpia discogràfica i li posà com a nom Soli Deo Gloria (Només Glòria a Déu), les paraules amb que Johann Sebastian Bach firmava les seves partitures. L’objectiu principal era el de poder editar la integral de les cantates bachianes, cosa que no havia pogut fer amb la seva discogràfica de tota la vida. Amb molt poc temps, Soli Deo Gloria s’ha convertit -gràcies a uns excel·lents enregistraments, la personalitat del seu impulsor i a un disseny gens convencional- en un dels segells de referència del món del clàssic.
S’acaba d’editar una nova gravació dels ‘Concerts de Brandenburg‘ i segueixen sortint discos de cantates i ara també de simfonies de Brahms. Val la pena fer una visita per la pàgina web de la discogràfica i sentir alguns fragments (sencers) dels discos. Cal tenir, això sí, instal·lat el reproductor Real Player.
Tweet és el nom que reben els missatges breus que s’escriuen al Twitter. No tenen més de 140 caràcters i serveixen per enviar missatges breus i concisos, com si escrivíssim un sms amb el mòbil.
El twitter de l’apuntador, que tenim vinculat al blog en una columna situada a la banda superior dreta, ja ha arribat als 100 tweets. Alguns d’aquests missatges ja han caducat, donaven alguna informació que ja no té vigència, però n’hi ha d’altres que encara us podrien fer servei. Per això us animo a que hi entreu i li feu un cop d’ull.
L’altre dia, visitant el web del dibuixant Vizcarra, vaig descobrir algunes caricatures de personatges relacionats amb el món de la música. Si passeu el ratolí per damunt de la imatge sabreu qui és cada músic, tot i que penso que no caldria…
Deutsche Grammophon, el que popularment es coneix com el segell groc, arriba als 111 anys d’història. Són molts els artistes i les gravacions mítiques que han anat acumulant durant tot aquest temps.
