Franz-Paul Decker torna a Barcelona aquesta vegada no per posar-se al capdavant de l’OBC, la que va ser la seva orquestra entre el 1986 i el 1991, sinó per dirigir la Banda Municipal en un concert que es fa aquest diumenge a la Sala Pau Casals (la gran) de L’Auditori. Acaba de fer 86 anys. Serà l’últim cop que el veurem dirigir al nostre país?
L’últim mes de l’any ens porta també algunes novetats a “Clàssica“, l’espai de concerts del canal 33. El més destacat és el canvi de presentador -Ariadna R. Cima substitueix Xavier Chavarria-, de sintonia i també d’imatge del programa. L’essència continuarà sent la mateixa: oferir concerts de clàssica, entenent ara aquesta paraula de forma àmplia. També tenen previst posar en marxa un blog.
L’emissió és els diumenges pels volts de les 9 del matí al 33 digital (TDT) i la repetició és fa la matinada de dissabte a diumenge (cap a quarts de 2) de la setmana següent.
Aquí teniu la relació de concerts del desembre que ens ha enviat el Pep Mira:
Diumenge 6
BOBBY MCFERRIN AL PALAU (1a part)
Des del Palau de la Música Catalana
Bobby McFerrin, veu i direcció
Orfeó Català (dir. Josep Vila Casañas)
Bobby McFerrin (n. 1950)
Improvisació 1
Improvisació 2
Improvisació 3
Improvisació 4
Charles Gounod (1818-1893)
Ave Maria sobre un Preludi de J.S. Bach
John Lennon (1940-1980)/ Paul McCartney(n. 1942)
Drive my car
Blackbird
Bobby McFerrin
Improvisació 5
Popular catalana/Harm. Josep Sancho Marraco (1879-1960)
La filadora
Popular catalana/Harm. Josep Sancho Marraco (1879-1960)
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – -
Diumenge 13
BOBBY MCFERRIN AL PALAU (2a part)
Des del Palau de la Música Catalana
Bobby McFerrin, veu i direcció
Orfeó Català (dir. Josep Vila Casañas)
Daniel Morales, improvisació de “trompeta”
Paz Jiménez, improvisació de dansa
Bobby McFerrin (n. 1950)
Grace
Improvisació 6
Improvisació 7
Improvisació 8
Improvisació 9
Improvisació 10
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Ària de la suite núm. 3 en Re major, BWV 1068
(Bisos)
Bobby McFerrin
Improvisació 11
Harold Arlen (1905 – 1986) / Yip Harburg (1896 – 1981)
Over the Rainwob
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – -
Diumenge 20
AINHOA ARTETA A GIRONA
Des de l’Auditori-Palau de Congressos de Girona
Orquestra de Cadaqués
Gianandrea Noseda, director
Ainhoa Arteta, soprano
Isaac Albéniz (1860 – 1909)
(Orquestració: Albert Guinovart)
Sis cançons italianes (Text: Marquesa de Bolaños)
La lontananza
Una rosa in dono
Morirò
Barcarola
Il tuo sguardo
T’ho riveduta in sogno
Enric Granados (1867- 1916)
(Orquestració: Albert Guinovart)
Tonadillas (Text: Fernando Periquet)
El majo tímido
El majo discreto
El tralalá y el punteado
La maja de Goya
La maja y el ruiseñor
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – -
Diumenge 27
SAO PAULO SAMBA (1a part)
Des de la Sala Sao Paulo
Orquestra Simfónica i Cor de l’Estat de Sao Paulo
Banda Mantiqueira
Monica Salmaso, veu
Claudio Cruz, violí
John Neschling, director
Alberto Ginastera (1916 – 1983)
Malambo del Ballet “Estancia”
Astor Piazolla (1921 – 1992)
Invierno Porteño de les “Cuatro Estaciones Porteñas”
Heitor Villa-Lobos (1887 – 1959)
Choros Nr.10 “Rasga o coração”
Gordurinha/Almira Castilho (Arr: Roberto Sion)
Chiclete com Banana
Noel Rosa/Vadico (Arr: Edson Alves)
Conversa de Botequim
Mozart Camargo Guarnieri (1907 – 1993)
Encantamento
Joao Bosco/Aldir Blanci (Arr: Nailor Azevedo)
Linha de Passe
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – -
L’Orquestra Simfònica de San Francisco ja fa temps que aposta per la divulgació musical, sobretot a través de la figura del seu director titular Michael Tilson Thomas.
En aquest sentit, el projecte Keeping Score (Seguint la partitura) em sembla emblemàtic. Ara tot just ha arribat a casa nostra una segona sèrie de DVD dedicats a compositors com Héctor Berlioz, Dmitri Xostakóvitx o Charles Ives, que s’afegeixen als quatre documentals que s’havien editat fins ara (Beethoven, Txaikovski, Stravinski i Copland).
En concret, les obres analitzades són en aquesta ocasió la “Simfonia fantàstica” de Berlioz, la “Simfonia núm. 5″ de Xostakóvitx i la “Holydays Symphony” d’Ives.
Ben filmats, ben documentats i ben explicats, aquests programes ens permeten aprofundir en les obres i en els seus autors. També es pot seguir la interpretació íntegra de l’obra en concert.
La distribució dels DVD al nostre país la fa Gaudisc, una empresa amb seu a Barcelona.
Aquí teniu el tràiler del documental sobre Xostakóvitx:
Des d’avui i fins al 30 de desembre, el Gran Teatre del Liceu acull 19 funcions de l’òpera “Il Trovatore”, un dels títols més populars de Verdi.
Aquesta nit podrem veure l’estrena per televisió (Canal 33), en un fals directe que començarà cap a les 22.15h. Es un dels actes de celebració dels 10 anys de la reinauguració del teatre.
Per la ràdio es podrà seguir els dies 9 (Ràdio Clàssica) i 16 (Catalunya Música) i la funció del 22 de desembre es projectarà en algunes sales de cinema.
Aquí us deixo alguns enllaços que us poden fer servei:
Informació del web del Liceu
Fitxa artística
Llibret d’Il Trovatore (italià-català)
I aquí teniu un vídeo, elaborat pel mateix Liceu, sobre la proposta del director d’escena Gilbert Deflo d’aquesta nova coproducció:
Capítol del programa ‘Els últims artesans’ de Televisió de Catalunya dedicat al luthier David Bagué:
Potser recordeu aquell anunci que vam penjar fa algunes setmanes on un cor cantava el “Va pensiero”, del “Nabucco” de Verdi, al gust d’algú que modificava els greus i els aguts, els forts i els fluixos, des del comandament a distància d’una tele.
Bé, doncs aquí tenim una altra història de regulació “a la carta”, amb la diferència que el comandament i el seu propietari són sobre l’escenari.
Bon dilluns i bona setmana!
Deutsche Grammophon, el que popularment es coneix com el segell groc, arriba als 111 anys d’història. Són molts els artistes i les gravacions mítiques que han anat acumulant durant tot aquest temps.
Avui en dia, se’ls critica per ser massa comercials i per no arriscar-se a enregistrar repertoris menys freqüentats. No em negareu, però, que hi ha versions del seu catàleg absolutament màgiques.
Ara presenten una sèrie de productes d’edició limitada per celebrar l’efemèride de l’aniversari que, de fet, és exactament el dia 6 de desembre.
També han creat una pàgina web commemorativa que es pot consultar, això és novetat, també en castellà. S’hi pot trobar informació sobre la història del segell i l’edició commemorativa, així com un concurs de més de 111 premis.
No és gaire habitual l’estrena d’òperes a casa nostra. Ara ens arriba ‘Hypermusic Prologue’, del barceloní Hèctor Parra, estrenada a París el 15 de juny.
Aquest títol es podrà veure al Foyer del Liceu divendres i dissabte.
Més informació fent clic AQUÍ!
Us adjunto l’anunci que apareix a la premsa i el vídeo de la notícia que TV3 va preparar quan ‘Hypermusic Prologue’ es va estrenar a París.
Aquest dimarts s’han presentat les noves temporades (les sisenes) del Cor de Cambra del Palau i de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA). Els concerts es faran sempre al Petit Palau.
No fa gaire, vaig poder visitar l’exposició que l’Obra Social de Caixa Catalunya dedica a Aristides Maillol i que fins al 31 de gener es pot veure a La Pedrera. La mostra em va interessar força perquè s’hi poden veure algunes de les escultures més destacades de l’artista i també exemples de les seves facetes de pintor, il·lustrador o tapisser, entre d’altres.
Una escultura em va interessar per sobre de la resta, la titulada ‘Debussy’. És del 1930 -el compositor francès havia mort el 1918- i està dedicada a un músic al que admirava i que com ell, trobava la inspiració en la natura.
Avui és Santa Cecília. Felicitats a tots per la part que ens toca.
Aquí us deixo un vídeo d’un quart d’horeta, a partir de l’enregistrament -editat pel segell Naïve en disc compacte- on Marc Minkowski dirigeix obres dedicades a Santa Cecília d’autors com ara Purcell, Haendel o Haydn.
Dimecres passat, 18 de novembre, es va presentar -al petit auditori de l’Espai Liceu- un llibre que ha publicat fa ben poc l’editorial El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú, dins la col·lecció ‘Argumenta’.
Dades:
184 pàgines, 14×21 cm.
ISBN: 978-84-92745-02-9
Preu: 14 €
Quan va acabar l’acte, em vaig acostar a Jaume Radigales, co-coordinador del projecte, per comentar breument el contingut del llibre. Aquí sota teniu la conversa:
El cantant Sting continua el seu flirteig amb la clàssica. Ara li ha tocat el torn a Schumann, o millor dit als Schumann (Robert i Clara).
No fa gaire que el segell Opus Arte ha editat un doble DVD titulat ‘Twin Spirits” (textualment “esperits bessons”, potser millor “ànimes bessones”). És una mena de concert teatralitzat, estrenat el desembre del 2007 i dirigit per John Caird. A banda del cantant britànic, també hi actuen els actors Derek Jacobi i Trudie Styler. Entre els músics hi trobem els cantants Simon Keenlyside i Rebecca Evans, el violinista Sergej Krylov, la violoncel·lista Natalie Clein i els pianistes Iain Burnside i Natasha Paremski.
Jacobi fa de narrador, Sting llegeix fragments de cartes de Robert i Styler, de Clara. Entremig, il·lustracions musicals sobretot de Schumann, però també de Clara, Chopin i Mozart. L’espectacle dura gairebé una hora i mitja, és de format més aviat auster però el contingut i la interpretació em semblen interessants. Es podria adaptar perfectament com a guió per a un programa de ràdio. Per cert, subtítols en castellà.
És un dels projectes educatius de la Royal Opera House Covent Garden. En aquest cas, però, no em sembla que vagi dirigit a un públic infantil, sinó més aviat adult.
El segon DVD recull una conversa amb els intèrprets, la cronologia de Robert i Clara, així com les explicacions del responsable de la Casa Museu de Schumann a Zwickau. Una bona manera, si més no, d’acostar-nos a l’univers dels Schumann, quan falten ben poques setmanes per entrar en l’any del bicentenari del naixement del compositor.
De canals de vídeos de concerts (i documentals) de clàssica a través d’internet cada vegada n’hi ha més. Jo coneixia especialment Medici.tv. Però no és l’únic. Val la pena fer també una visita a Classical TV. Hi ha vídeos de concerts clàssics, de jazz, documentals, òperes i d’altres músiques. Els ofereixen gratuïtament i també n’hi ha de pagament (Premium).
Dels vídeos que tenen penjats actualment, val la pena tenir en compte els dels King’s Singers, Martha Argerich, el Lindsay Quartet o Emma Kirkby, entre d’altres.
De malalts de Bach segur que n’hi ha molts. De fet, jo en conec un parell que són “malalts bachians crònics”. Un dels més actius és, sens dubte, el director anglès John Eliot Gardiner, una de les grans debilitats musicals de L’apuntador.
L’any 2005 Gardiner va crear la seva pròpia discogràfica i li posà com a nom Soli Deo Gloria (Només Glòria a Déu), les paraules amb que Johann Sebastian Bach firmava les seves partitures. L’objectiu principal era el de poder editar la integral de les cantates bachianes, cosa que no havia pogut fer amb la seva discogràfica de tota la vida. Amb molt poc temps, Soli Deo Gloria s’ha convertit -gràcies a uns excel·lents enregistraments, la personalitat del seu impulsor i a un disseny gens convencional- en un dels segells de referència del món del clàssic.
S’acaba d’editar una nova gravació dels ‘Concerts de Brandenburg‘ i segueixen sortint discos de cantates i ara també de simfonies de Brahms. Val la pena fer una visita per la pàgina web de la discogràfica i sentir alguns fragments (sencers) dels discos. Cal tenir, això sí, instal·lat el reproductor Real Player.
A casa nostra, la distribució la fa Diverdi.
Comencem la setmana amb un(s) somriure(s)?
Perquè després diguin que els clàssics som avorrits i no tenim sentit de l’humor…
Si en voleu més dades, podeu visitar el seu lloc web.
Tweet és el nom que reben els missatges breus que s’escriuen al Twitter. No tenen més de 140 caràcters i serveixen per enviar missatges breus i concisos, com si escrivíssim un sms amb el mòbil.
El twitter de l’apuntador, que tenim vinculat al blog en una columna situada a la banda superior dreta, ja ha arribat als 100 tweets. Alguns d’aquests missatges ja han caducat, donaven alguna informació que ja no té vigència, però n’hi ha d’altres que encara us podrien fer servei. Per això us animo a que hi entreu i li feu un cop d’ull.
L’altre dia, visitant el web del dibuixant Vizcarra, vaig descobrir algunes caricatures de personatges relacionats amb el món de la música. Si passeu el ratolí per damunt de la imatge sabreu qui és cada músic, tot i que penso que no caldria…
