Bernstein, vida i obra

Aprofitant la celebració del centenari del naixement de Leonard Bernstein aquest 2018, l’editorial Turner ha publicat en castellà Vida y obra de Leonard Bernstein, de Paul R. Laird, editat primer a Reaktion Books de Londres, també aquest mateix any.

Es tracta d’un volum molt complet, tot i tenir només 200 pàgines, que repassa la trajectòria vital i artística d’un dels músics nord-americans més importants i alhora controvertits del segle XX. A través d’un pròleg i vuit capítols, ordenats cronològicament, l’autor va resseguint els principals episodis de la biografia de Bernstein: des del piano de la seva tia Clara, que quedarà instal·lat a casa dels seus pares i amb el que s’introduirà en el món de la música; fins als concerts del desembre de 1989 que celebraven la caiguda del Mur de Berlín. Evidentment també es parla del debut al capdavant de la Filharmònica de Nova York, en substitució del director Bruno Walter -que s’havia posat malalt- el 14 de novembre de 1943; els concerts per a joves i altres programes que va idear per a la televisió, especialment durant l’etapa en que va ser titular de l’orquestra novaiorquesa (1958-1969); les col·laboracions amb el coreògraf Jerome Robbins; l’amistat amb Aaron Copland, etc.

Laird també tracta diferents episodis relacionats amb l’homosexualitat del músic i del paper que va jugar en la seva vida la seva dona, Felicia Montealegre, mare dels seus tres fills i un puntal d’estabilitat per a un personatge complex i contradictori, però alhora generós i d’un gran activisme social.

Personalment, el que més m’ha interessat és tot allò que explica en relació a la gènesi de les grans obres de Leonard Bernstein: des de West Side Story, Candide, la banda sonora de la pel·lícula On the Waterfront (La ley del silencio), la Simfonia núm. 3 “Kaddish”, els Chichester Psalms o Mass.

En resum, un retrat ampli i exaustiu, ben documentat, molt recomanable per tot aquell qui vulgui aprofundir en aquesta figura indispensable de la música nord-americana.

QA Vida y obra de Bernstein

Anuncis

Reportatge del documental sobre Granados

EL AMOR Y LA MUERTE PROCES FOTOGRAFIC 1Aquí teniu el reportatge que va sonar ahir al vespre al programa Assaig General de Catalunya Música. Hi intervenen la cineasta Arantxa Aguirre i la coproductora del film, la pianista Rosa Torres-Pardo: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/assaig-general/reportatges/audio/1019767/

Des d’allà es pot sentir i descarregar.

Granados en pantalla gran

El Amor y la Muerte (poster).jpg

Aquest divendres arriba a diversos cinemes de Barcelona i Madrid El amor i la muerte. Historia de Enrique Granados. Aquest documental, o pel·lícula documental, ha estat dirigit per Arantxa Aguirre, una cineasta a qui ja coneixia de treballs anteriors, com Una rosa para Soler o Dancing Beethoven.

Un recorregut cronològic per la vida de Granados, on a més de sentir la seva música, el sentim a ell, i a gent del seu entorn, a través de la seva correspondència. Unes veus en off que posen actors com Jordi Mollà, Emma Suárez o Ramon Fontserè, entre d’altres.

És una aproximació rica en detalls visuals, amb la presència d’estudiosos de l’obra de Granados -destaquen especialment els comentaris de Walter Aaron Clark, el biògraf principal del compositor-, i farcida d’interpretacions musicals d’artistes del món de la música clàssica, i també del flamenc, que busquen donar noves prespectives a la música del compositor lleidatà.

Si m’hagués de quedar amb una cosa, aquesta seria sens dubte el tractament visual que fa Arantxa Aguirre i el seu equip de la documentació conservada, especialment de les fotografies. Aquestes tenen una qualitat i una delicadesa de tractament extraordinaris. Tenim la sensació no tant d’un viatge al passat com d’un trasllat al present d’aquell moment històric, gràcies a la introducció tènue del color. El mateix es pot dir de les pintures dels artistes d’aquella època, amics del compositor, que prenen vida a través d’una lleugera i respectuosa animació. Probablement no sigui aquesta la primera vegada que es fa un treball visual d’aquest tipus -retoc de fotografies, animacions en pintures-, però no el recordo en cap altre documental sobre música clàssica. Ja només per això val la pena veure’l.

Arantxa Aguirre ha tingut la gentilesa d’enviar-me algunes imatges on es pot veure aquest treball de retoc fotogràfic. Les podeu veure aquí sota.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 31 d’octubre es va fer als Cinemes Girona una preestrena, a la qual vaig poder assistir, on un centenar de persones van tenir l’oportunitat de veure en pantalla gran aquest llargmetratge. La reacció va ser molt positiva, amb un llarg aplaudiment al final, i un col·loqui posterior interessant on, a més de felicitar a les responsables del documental, el públic que hi va intervenir es lamentava que no hi haguessin més propostes d’aquest tipus.

Aquest cap de setmana s’estrena, doncs, als Balmes Multicines i als Gran Sarrià Multicines, i la setmana que ve als Cinemes Girona, de Barcelona. Televisió Espanyola participa en aquest projecte, així que és fàcil d’endevinar que tard o d’hora aquest documental arribarà a la televisió. Però de debò que, per poc que pugueu, mireu-la en pantalla gran.

I aquí teniu el tràiler:

Les reflexions de Mompou

L’Espai Zero, un petit racó que trobem a l’esquerra de l’entrada de la Biblioteca de Catalunya acull -entre el 16 d’octubre i el 15 de novembre- Impressions Mompou, una petita exposició dedicada a Frederic Mompou, a partir de la documentació conservada a la Biblioteca, que n’és la dipositària principal, juntament amb la Fundació Frederic Mompou.

És una mostra senzilla, de sis vitrines horitzontals de vidre, que aviat està vista. Hi trobem escrits del compositor, juntament amb altra documentació, com ara partitures i algunes fotografies. Jo vaig ser-hi poc després de la inauguració. Vaig poder parlar amb la Rosa Montalt, la Cap de la Secció de Música i comissària de l’exposició. De tot plegat en va sortir un reportatge que va sonar ara fa uns dies a l’antena de Catalunya Música, dins l’informatiu Assaig General.

Aquí teniu l’enllaç des d’on escoltar i descarregar-vos aquest reportatge: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/assaig-general/rosa-montalt-voliem-explicar-les-reflexions-de-mompou/audio/1017917/

Si voleu més informació d’Impressions Mompou, cliqueu aquest enllaç: http://www.bnc.cat/cat/Visita-ns/Exposicions/Impressions-Mompou

Us deixo també algunes imatges fetes per Oriol Miralles.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els últims anys de Mozart

L’editorial Acantilado continua enriquint l’oferta de llibres sobre música en castellà, amb un nou volum interessant dedicat aquesta vegada a Wolfgang Amadeus Mozart. L’autor és Christoph Wolff, un musicòleg que l’estudia des de fa dècades. El treball original en anglès data del 2012 i ara s’ha traduït al castellà, gràcies al bon fer de Ramón Andrés, que ja ha traduït altres llibres sobre música per a Acantilado, com la crònica de Charles Burney (Viaje musical por Francia e Italia en el s. XVIII). Andrés, a més, és un dels autors de capçalera de l’editorial.

Wolff centra la seva atenció en els quatre últims anys de la vida de Mozart. El títol és Mozart en el umbral de su plenitud, i porta l’afegit Al servicio del emperador (1788-1791). El concepte “llindar de la plenitud” prové d’una carta del mateix Mozart, de 1790, adreçada al seu amic Michael Puchberg, on segons Wolff el compositor expressa que és a les portes de la maduresa, a punt d’iniciar una nova etapa, no pas al final del trajecte. El musicòleg alemany pren com a punt de partida del seu treball el nomenament del músic com a compositor de música de cambra de la cort de Viena. Aquest fet important, permetia Mozart disposar d’un sou fix i, evidentment, guanyar prestigi. Per Wolff, aquells anys no només representen el punt culminant de la carrera de Mozart com a músic sinó, sobretot, el punt de partida cap a nous camins en la composició que hauria d’explorar en el futur.

En una mica menys de tres-centes pàgines, s’analitza la relació entre Mozart i Salieri -l’altre gran compositor de la cort-, sempre cordial i de respecte mutu. També tracta la descoberta del món bachià per part de Mozart. Primer, a través del baró Gottfried van Swieten, a Viena, i posteriorment gràcies a la gira que el va portar a Berlín i Leipzig, on va conèixer persones vinculades amb el gran compositor barroc i els seus fills. A Leipzig, precisament, Mozart va oferir-hi un concert d’orgue a l’Església de Sant Tomàs, i va actuar juntament amb l’Orquestra de la Gewandhaus en un dels concerts més llargs i ambiciosos de la seva carrera. Bach és l’altra gran passió de Wolff, a qui ha dedicat també diversos llibres i estudis.

Les tres últimes simfonies, les últimes òperes -sobretot La flauta màgica– o el Rèquiem, són altres punts d’interès d’aquest llibre sobre Mozart, que suposa també una posada al dia de la recerca musicològica sobre el músic austríac. Aquells últims anys de la vida de Mozart creixerà també l’interès per la música sacra per part del compositor, fins al punt de sol·licitar la plaça d’ajudant sense sou del mestre de capella de la Catedral de Viena, càrrec que va ocupar durant set mesos.

En l’últim capítol, a més, hi ha una aproximació a la manera de compondre de Mozart, a partir de l’estudi dels autògrafs que ens va deixar. Un llibre que ens posa el músic de Salzburg al dia, i que aprofundeix en aquells anys tan importants. Hi ha qui diu que, quan Mozart va morir, ja havia fet tot el que havia de fer. Wolff no pensa el mateix, i en aquest llibre ho defensa.

acantilado mozart

La temporada 2017-2018 en 10 reportatges

Final de curs i moment per recapitular el que ha donat de si aquesta temporada, radiofònicament parlant. Més enllà del programa El taller del lutier de Catalunya Música, que ha tancat la seva tercera temporada; al llarg del curs he preparat i enregistrat també un seguit de reportatges d’actualitat, que s’han emès dins l’espai Assaig General, el programa informatiu de la casa, que s’emet de dilluns a divendres, de 7 a 8 del vespre.

Aquí els teniu en l’ordre invers a la seva emissió, del més recent al més antic:

L’arxiu musical de l’OBC

Cererols 400

Els “colors” de Domènech i Montaner

La història del Conservatori del Liceu

El segon disc de BelTempo Records

Els 110 anys d’història de l’edifici del Palau en una exposició

La Biblioteca de Catalunya edita un llibre electrònic sobre Felip Pedrell

Francisco Poyato, passió pel lied

Lletraferits al Palau de la Música Catalana

Carles Santos per a nens

podcast

 

 

 

 

 

 

Els 10 reportatges de la temporada 16/17

catmus logo +.png

La temporada passada vaig poder preparar 10 reportatges per al programa Assaig General, que Albert Torrens i María Montes presentaven a Catalunya Música, de dilluns a divendres de sis a vuit de la tarda. Malauradament, per manca de temps, vaig deixar de penjar-ne algun al Quadern en el seu moment, per això els recupero tots aquí. Els he ordenat del més recent al més antic:

L’arxiu d’Alícia de Larrocha

30 anys sense Manuel Blancafort

El Viquiprojecte de l’ESMUC

El Palau recupera la figura i l’obra de Francesc Pujol

Bicentenari Pep Ventura a la Biblioteca de l’ESMUC

90 anys de l’Obrera de Concerts

L’exposició Granados de la Biblioteca de Catalunya

La digitalització dels fons de l’Orfeó Català

Joan Manén, a l’In-Edit

Descobrint Antoni Soler a través d’un documental

Agrair la feina del Pau Blasi i l’Oriol Pinart, els tècnics amb qui he gravat tots aquests reportatges i cròniques. Les col·laboracions seguiran, si tot va bé, aquesta temporada que som a punt d’encetar. Ja en tenim ganes!