Deutsche Grammophon a La Vanguardia

Aquest cap de setmana, el diari La Vanguardia enceta una nova col·lecció de discos de clàssica del mític segell Deutsche Grammophon. Fa algun temps, El Periódico -també amb el segell groc- va fer una cosa semblant. Cada entrega (setmanal) inclou dos discos amb unes pàgines explicatives en castellà. El primer exemplar, el d’aquesta setmana, val 1 euro i la resta, 9,95. En total són 40 llibres, amb 2 discos cadascun.

“Les quatre estacions”, en versió de Herbert von Karajan (calia?), i una selecció de concerts, també de Vivaldi, dirigits per Trevor Pinnock, conformen el primer volum.

Pels novells pot ser una bona manera d’entrar en la clàssica i reunir una bona discoteca, en general amb bones versions i el corresponent text explicatiu. I els iniciats, sempre poden adquirir un determinat enregistrament o obra per enriquir la seva col·lecció particular.

Ara, jo em quedo amb aquell parell de col·leccions que El País va editar fa quatre o cinc anys: més econòmiques i en un format més pensat per tenir-los a la discoteca i no a la llibreria.

Aquí teniu alguns detalls de la col·lecció. A la part final hi veureu la relació amb el contingut de les diferents entregues. Per fer-lo gran, com sempre, Toggle Full Screen (part superior dreta).

Anuncis

3 responses to “Deutsche Grammophon a La Vanguardia

  1. Aquella altra col.lecció de El Pais que anomenes sí que sembla molt més interessant amb interprets que sent bons no son “ti/opics” .No la coneixia.
    Fa anys vaig seguir una que es venia als quioscs i era dedicada als interprets tot i que amb obres de les més conegudes.Em va servir per començar a entendre l’importància de les interpretacions, no només de les obres, per grans que puguin ser els compositors. Això de vegades no queda clar quan t’inicies, per exemple escoltant Les quatre estacions pel Karajan i creient que això és Vivaldi! No ho sé…

  2. Hola Gabriela!
    Gràcies pel comentari, abans que res. La veritat és que la primera col·lecció d’El País -la segona anava sobre Mozart i va ser un xic més desigual- va resultar realment extraordinària. No només perquè les versions, que eren molt bones, sinó també pel llibret explicatiu que tenia gairebé 60 pàgines. Si t’interessa, potser estaria fer una visita a la seu de Barcelona del diari (c/ Consell de Cent, 341) i preguntar si els hi queda alguna cosa.

    • Bé, els he consultat per via email i m’acaben de respondre que està totalment exhaurida i descatalogada 😦 Però quan estigui a prop de la adreça que em facilites igualment m’hi passaré. Gràcies!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s