Els altres “fets del Palau”

Orfeó Català

M’estava esperant a escriure sobre el que està passant al Palau de la Música Catalana fins al moment en que es fes públic un manifest que s’està preparant a favor del necessari canvi de rumb en la programació artística d’aquella casa.

Però ahir tot va esclatar, a partir de la carta que el fins ara president de l’Orfeó i de la Fundació, Fèlix Millet, va adreçar al jutge i que va publicar el diari La Vanguardia. Millet va voler esquitxar tothom i per això els cors van voler expressar la seva indignació a través d’un comunicat. M’agradaria recordar-li al senyor Millet que l’Orfeó Català i els cors filials no són professionals i que no cobren per cantar. El Cor de Cambra és un cas apart, tot i que la seva situació sempre ha estat precària.

Aquest matí llegia al portal Vilaweb que Millet es va voler carregar els cors de la casa l’any 2005, per manca de pressupost. Lamentable. Ja sabem on anaven els diners. L’aposta de Millet ha estat sempre per les pedres  i no per la música.

Ara, no patiu, si visiteu el web del Palau no hi trobareu pas cap nota ni explicació, com si aquí no passés res.

Convocatòria de l’Orfeó Català:

Benvolguts,

Els cors de l’Orfeó Català, l’Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana us fem saber que, avui divendres 18 de setembre de 2009 a les 19h a la Plaça del Palau de la Música Catalana, farem la lectura pública d’un comunicat conjunt, en resposta a la carta del Sr. Fèlix Millet adreçada al jutge i publicada als mitjans de comunicació.

A continuació, farem la cantada conjunta del Cant de la Senyera a la que convidem a tothom que s’hi vulgui afegir. D’aquesta manera volem fer pública la nostra voluntat de reprendre amb renovada il·lusió la nostra activitat musical que representa la raó de ser del Palau de la Música Catalana.

Cantada dels cors de l’Orfeó Català, l’Escola Coral i el Cor de Cambra del PMC

LlocPalau de la Música Catalana

Data: 18 de setembre de 2009, 19 h.

Orfeó Català
Divendres, 18 de setembre de 2009

Segell de l'Orfeó Català

Advertisements

6 responses to “Els altres “fets del Palau”

  1. Fa uns anys es va fer una campanya per reparar l’orgue del Palau,doncs resulta(que no havia diners),nosaltres varem fer una petita aportació amb tota la il·lusió…com a agraïment tenim el meu nom en uns tubs que es van fer expressament.No ens penedim del fet,però es vergonyós comprovar a quins extrems poden arribar certs individus,que per cert a les tertúlies de la tele ahir encara el tractaven de Senyor.
    FERRAN i JAUME (malalts de Bach)

    • Ricard Patilla

      Jo també soc un malalt de Bach.
      Per la meva afició a la música d’orgue i per les informacions que he anat recollint i esbrinant us diria que el tub que vareu patrocinar no li varen treure ni la pols.
      La reparació també va esser un altre negoci del Millet.

  2. Sóc ex-cantaire de l’Orfeó, i em dol molt tot el que està passant. Els cantaires d’aquesta casa porten anys dedicant hores als assajos setmanals del cor, als concerts en cap de setmana o entre setmana, o als viatges que suposen retallar dies de vacances a les seves respectives feines. Naturalment, sense cobrar, doncs no és un cor professional i ells ho fan amb tota la il·lusió de pertànyer a una institució centenària que sempre ha estimat la música i Catalunya. És una llàstima que hi hagi hagut uns directius tan poc respectuosos cap a la part humana i musical de la seva institució, que de fet és el motiu pel qual va néixer l’Orfeó. Espero que a partir d’ara es dediqui un pressupost digne per que aquests cantaires puguin seguir fent la seva tasca, voluntària, amb les condicions que es mereixen i amb l’orgull de poder portar el nom de l’Orfeó i de Catalunya arreu del món.

  3. El esperit de Lluís Millet deu estar trasbalsat al igual que el esperit del Pare de Hamlet…. això sí per qüestions diferents.
    Jaume “el altre malalt de Bach”

  4. Com a ex-cantaire de l’Orfeó, no m’han sorprès gens els fets que ara s’han “destapat” públicament, si bé les quantitats “que han sortit a la llum” superen amb escreix tot el que era imaginable.
    Ja llavors, vèiem en el tarannà del Sr.?? Millet una manera de fer diguem-ne…. “d’amo i senyor de la casa”.
    Dit això, vull felicitar al Pere Andreu per la recopilació de la informació que ha fet, ja que en un sol document tens accés a totes les dades.
    Felicitats pel Quadern i per la feina feta.
    Salut!
    Carles

  5. Retroenllaç: Manifest per al Palau de la Música Catalana « El quadern de l'apuntador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s