Torna el vinil de clàssica

Digueu-me nostàlgic però encara m’agrada visitar botigues de discos. L’altre dia vaig entrar a Discos Castelló i veig que han instal·lat un moble amb una pila de discos de vinil, a banda i banda. Tots tenen un preu de 3€ i la majoria són de segona mà. En venen i també en compren.

El Marc, un dels venedors més veterans de la botiga, em va explicar que “no és el client habitual qui els demana però els hem posat perquè hi ha demanda”. Sembla que la febre pel vinil que es viu des de fa un temps, especialment entre el públic jove, ha arribat també a la clàssica: “el disc compacte està en crisi i el vinil no es pot piratejar”, em comenta.

Tot torna…

Anuncis

7 responses to “Torna el vinil de clàssica

  1. L’entrada d’avui de l’Apuntador ha provocat que el meu germà i jo ens possesim a triar i remenar en els molts, però molts, vinils de clssica i d’opera. Personalment prefereixo el so dels CD actuals, però els records que et porten quan mires les portadas dels discos, és impagable. El que passa es que els records et porten a tirar 30 o 40 anys enrera… En fi, continuarem remenant els vinils. Gracies Pere Andreu per les teves aportacions variades i amb qualitat.
    Jaume (un dels malalts de Bach)

    • Gràcies a vosaltres pel comentari.
      Qui no recorda aquell vinil que vam posar fins a gastar-lo, de tant que ens agradava: acabava una cara i la giràvem, i la tornàvem a girar… Em ve a la ment una ‘Inacabada’ de Schubert dirigida per Bernstein, que compartia espai amb una ‘Italiana’ de Mendelssohn. El disc era un obsequi d’una caixa d’estalvis, quan encara feien regals. Quins records…

  2. No els poso mai els vinils, però vaig comprar una agulla nova pel plat, “per si de cas”, i és que em costa molt desfer-me’n 🙂

  3. Jo guardo molt pocs vinils, perquè fa molts anys per raons d’espai els vaig regalar TOTS a un company de feina que en col.leccionava. En tot cas, me’n volia desprendre traspassant-los, ni venent-los ni llençant-los. No crec que em compri ara discos de vinil ni un plat. Però sí recordo, no amb nostàlgia sinó amb tendresa, el “ritual” de l’esponja, la funda, l’agulla… i aquells espetecs propis del pas de l’agulla damunt d’aquell cercle negre, ple de solcs que amagaven tresors musicals d’immarcessible memòria (glups! Potser sí que m’he posat irresistiblement nostàlgic i patèticament bucòlico-pastoral…)

  4. Retroenllaç: Discos Castelló ja no té botiga de clàssica « El quadern de l'apuntador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s