André Previn, un pont entre dos móns

Fa poc que ha arribat al nostre país el DVD ‘André Previn. A Bridge Between Two Worlds’ (‘Un pont entre dos móns’), editat per Unitel Classica i Major. Consta d’un documental del 2008 d’una mica menys d’una hora, dirigit per Lillian Birnbaum i Peter Stephan Jungk, i també de 55 minuts de música en concert, on es poden veure interpretacions dels quartets amb piano K. 478 i K. 493 de Mozart, amb el mateix André Previn com a pianista.

El títol fa referència d’una banda a l’interès del músic nord-americà per gèneres diversos, des del jazz fins al clàssic, passant pel musical o la música de cinema, i també pel fet de viure a cavall de dos continents, l’americà i l’europeu.

Aquest polifacètic músic d’origen jueu (director, compositor, presentador de programes televisius, arreglista i pianista de clàssica i de jazz) va néixer a Berlín, tot i que va haver de marxar a corre-cuita de la ciutat en companyia dels seus pares, poc abans de la guerra, primer per anar a París i, un any després, per instal·lar-se definitivament a Califòrnia. Previn parla d’aquests records i també del seu pare, de qui recorda que va haver deixar de ser advocat per convertir-se en professor de piano. Precisament és al seu costat, mentre tocava reduccions per a piano a quatre mans de grans obres, que va aprendre molt repertori. Igualment recorda l’impacte que va tenir sobre ell la primera audició en directe del ‘Concert per a orquestra’ de Béla Bartók. Tenia 13 anys i, a partir d’aquell moment, va decidir que es dedicaria a la música.

Algunes persones vinculades a Previn, com les seves ex-dones Mia Farrow o Anne Sophie Mutter, el seu fill Lukas Previn Fletcher, la soprano Renée Fleming o el dramaturg Tom Stoppard, li fan preguntes o comparteixen amb ell converses, rememorant moments viscuts. Per exemple, recorda que va començar la carrera de director d’orquestra amb la Simfònica de Londres quan tenia 40 anys i confessa que sempre ha pensat que “mai és tard per començar alguna cosa nova”. Un músic, en definitiva, que fuig de la rutina: “Crec que en el moment en que dius ‘m’agrada el que faig, així que seguiré fent-ho’, en aquell moment envelleixes i et quedes ‘fora d’estil'”. Afegeix que “sempre has d’arriscar-te, provar coses noves”, i aconsella al seu fill, músic de rock, que “quant més aprenguis a escriure alguna cosa que sigui llegible i comprensible per altres persones, millors seran les teves composicions”. Tota una declaració d’intencions.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s