20 anys sense Bernstein (5)

Si a Leonard Bernstein se’l recorda per una obra, aquesta és sens dubte ‘West Side Story’. Primer com a musical, i després com a pel·lícula, guanyadora de 10 Oscars.

L’altre dia em mirava el documental que es pot trobar en el DVD d’extres que acompanya una de les edicions que hi ha disponibles de la pel·lícula. El títol, ‘West Side Story Memories’ (Records de West Side Story). Allà hi trobem les sensacions de bona part dels qui van participar, especialment dels directors i dels actors, quaranta anys després de l’estrena. Dic directors perquè van ser dos: Jerome Robbins i Robert Wise. El primer, encarregat de les coreografies i les seqüències musicals, i Wise, responsable de les parts dramàtiques.

Parlen de com va anar el procés d’assajos i muntatge, de com se’ls demanava als actors que no només actuessin sinó que també ballessin i cantessin (per bé que en el cas dels protagonistes, les veus van ser doblades en les parts musicals). Així, gràcies al reportatge, podem saber que ‘Cool’ va ser el número més difícil de filmar, i el que més desgast físic va provocar. També tenim ocasió de sentir com haurien sonat les veus originals de Natalie Wood i Richard Beymer, si no haguessin estat substituïdes per les de Marni Nixon i Jim Bryant, respectivament. Fins i tot, podem veure algunes escenes del rodatge des d’angles diferents.

Amb ‘West Side Story Memories’, t’adones del perquè ‘West Side Story’ continua sent encara una gran pel·lícula: per la qualitat, l’esforç i l’afany de perfeccionisme que hi ha al darrera.

I segueix despertant interès. Si la temporada passada l’Orquestra Simfònica del Vallès oferia una versió de concert d’alguns dels fragments més característics de l’obra, fa només unes setmanes, Joan Francesc Marco, director general del Gran Teatre del Liceu, anunciava al programa ‘Els matins’ de Televisió de Catalunya, que hi ha la intenció de portar ‘West Side Story’ al teatre de la Rambla en un futur no molt llunyà, sense micròfons ni amplificació. Si es fes l’any que ve, coincidirà amb el cinquantè aniversari de l’estrena de la pel·lícula.

Anuncis

One response to “20 anys sense Bernstein (5)

  1. No fa gaire, en aquest mateix bloc va aparèixer un comentari meu sobre Carlos Kleiber, bé, el que vaig comentar llavors, també serviria pel Leonard Bernstein, per aquest director també hagués una nit de cua per aconseguir una entrada, penso que duia la música a les venes, escoltava una nota i tot ell es posava en marxa. Director, compositor, pedagog, divulgador, defensor de Mahler i Shostakovich quan ningú els tenia en compte, bé….. que amb el C. Kleiber i el L. Bernstein em sento com una vídua musical, si això existís :-))
    Ah! i per evitar repeticions futures, tot això també ho faig extensiu a l’Otto Klemperer, ell em va portar de la mà en moltes sinfonies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s