Descobrint Pablo Gargallo

Aquests últims mesos he tingut l’oportunitat de veure dues mostres dedicades a grans noms de l’escultura com Auguste Rodin (a Madrid) i Aristides Maillol (a Barcelona). Potser per això, per aquest interès que m’ha despertat aquest món últimament, tenia moltes ganes de visitar el museu dedicat a Pablo Gargallo a Saragossa. Gargallo té obres destacades al Palau de la Música Catalana (el grup escultòric que envolta l’escenari), l’Hospital de Sant Pau o a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

La seva carrera va estar a cavall de Barcelona i París. Havia nascut a Maella (Matarranya) el 1881 i ja de petit s’havia traslladat a Barcelona amb la seva família. Es va formar amb Eusebi Arnau (l’autor de les muses de l’escenari del Palau), i va conèixer destacats artistes del modernisme. Va ser amic, entre d’altres, de Picasso, Nonell o Juan Gris. Va morir d’una pneumonia el 1934, a Reus, on havia anat per inaugurar una exposició d’obra seva.

El Museu Pablo Gargallo va obrir les portes el juliol del 1985, gràcies a l’impuls de Pierrette, la filla de l’artista. Està situat al Palacio de Argillo, edifici construït entre el 1659 i 1661, i des del 1977 propietat de l’Ajuntament de Saragossa. S’hi exposen sobretot escultures però també cartons, dibuixos, gravats i joies de l’artista. Obres de totes les èpoques, cosa que ens permet seguir perfectament l’evolució del seu estil. En aquest sentit, val la pena també veure l’audiovisual d’un quart d’hora que es projecta a la primera planta, on ens podem fer una idea força aproximada tant de Gargallo com de la seva obra.

Aquí us deixo un parell de fotos de dues escultures ‘musicals’ del mestre, que es poden veure en la col·lecció permanent. L’entrada val 3,5 € i el primer diumenge de mes és de franc.

El pastor de la flauta
1927
66 x 24,5 x 22,5

David
1934
59 x 19,7 x 18

Anuncis

2 responses to “Descobrint Pablo Gargallo

  1. Ostres PA desconeixia que Gargallo tingués un museu, del qual en prenc nota, m’agrada molt. Recordo l’exposició que van fer a La Pedrera fa un temps i vaig sortir encantada, desconnec l’obra que hi ha en el museu, però recordo que em va interessar molt el període de buidatge, passa de la volumetria a crear formes per buidatge.

  2. Hola Sílvia!
    Doncs sí que hi ha exemples de totes les èpoques. De l’etapa del buidatge que comentes, que és l’última, també. Un exemple és precisament el ‘David’, una de les últimes obres que va fer.
    Gràcies per l’aportació!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s