La història d’un concert de violí

El segell Art-Haus ha presentat no fa gaire al nostre país el documental ‘Sophia. Biography of a Violin Concerto’, de Jan Schmidt-Garre. En encara no una hora, se’ns explica la creació del concert que la compositora del Tatarstan, Sofia Gubaidulina (1931), va dedicar a la violinista Anne-Sophie Mutter, per encàrrec del director d’orquestra i promotor musical suís Paul Sacher. El títol de l’obra és ‘In tempus praesens’.

Gubaidulina ja havia escrit un concert de violí l’any 1980, dedicat en aquella ocasió a Gidon Kremer, que va animar-la a escriure’l. Kremer també surt al documental recordant aquella trobada amb Gubaidulina.

El reportatge fa un seguiment del procés creatiu, des d’un any abans de l’estrena fins al mateix dia del concert. Visiten la compositora a casa seva, prop d’Hamburg, a Alemanya, on viu exiliada des del 1991. Allà podem veure, per exemple, com l’estructura de l’últim coral escrit per Johann Sebastian Bach, condiciona una de les parts del concert.

En Gubaidulina trobem, segons Mutter, una manera de compondre on hi destaca aquesta ‘estructura matemàtica però també els diferents colors orquestrals’. En la música de Gubaidulina, però, no hi trobem fredor sinó emoció i un rerefons religiós.

Veiem també el moment en que la partitura arriba a Mutter, vuit setmanes abans de l’estrena que farà a Lucerna, al costat de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i Simon Rattle. Les primeres impressions només mirant la partitura, les primeres notes.

Mutter i Gubaidulina es coneixeran dues setmanes abans de l’estrena. La compositora està realment emocionada: ‘Per a mi, l’intèrpret és la figura més important. Fem la meitat del treball, l’altra meitat la fan els intèrprets. Donen vida a la nostra feina.’

L’últim tram és l’encaix amb tot el conjunt, com les diferents parts que els músics s’han estudiat per separat tenen sentit en el context de l’orquestra.

L’obra dura una mica més de mitja hora i s’estructura en cinc episodis, gairebé sense interrupció. Si teniu accés a l’Spotify, podeu sentir el concert sencer AQUÍ, en la versió que Mutter va enregistrar un any després de l’estrena, al costat de la Simfònica de Londres i Valeri Gergiev.

I us deixo també un fragment del documental, que he trobat a YouTube. Està en alemany, amb subtítols en anglès -no es pot tenir tot-, però també es pot sentir algun moment del concert.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s