Dues aproximacions al mite de Carlos Kleiber (1)

Els seguidors del director d’orquestra alemany Carlos Kleiber -i em consta que alguns dels lectors del ‘Quadern’ en sou- estem d’enhorabona. S’acaben d’editar, de forma gairebé simultània, dos documentals seus en DVD. Avui us porto el primer: I am lost to the world (Estic perdut per a aquest món), dirigit per Georg Wübbolt i editat aquest 2011 pel segell C Major. La durada és de 58 minuts, dels quals els sis primers ja dibuixen un retrat força aproximat de qui va ser aquest músic -amb el millor i el pitjor-, a partir dels comentaris que fan col·legues, amics, músics, responsables de teatres d’òpera, etc. Així, tenim el testimoni, entre d’altres, de directors d’orquestra com Riccardo Muti o Michael Gielen, del director teatral Otto Schenk o de la cantant Ileana Cotrubas.

El documental repassa de forma exhaustiva la trajectòria del director berlinès, des dels inicis -comença als vint anys gairebé de zero- fins a les últimes gires que va fer pel Japó, on el tractaven com a una estrella del rock, amb contractes multimilionaris. Entremig, les estades en teatres d’òpera de Düsseldorf (on coneixerà la que serà la seva dona), Stuttgart, Munic o Bayreuth. Sentim els testimonis dels qui el van conéixer i també podem sentir-lo parlar a ell mateix, gràcies als fragments d’una entrevista emesa per ràdio el 1960, una de les poquíssimes que va concedir.

També dedica un capítol important a la relació que va tenir amb el seu pare, el també director Erich Kleiber, una persona que el va marcar molt, a la qual admirava profundament i venerava, fins al punt de dirigir el seu mateix repertori i utilitzar les mateixes partitures. Kleiber pare, sense anar més lluny, va ser el responsable musical de l’estrena mundial de Wozzeck, d’Alban Berg, l’any 1925. Amb l’esclat del nazisme va haver de fugir d’Alemanya i refugiar-se amb la seva família a l’Amèrica del Sud.

Una de les virtuts que més recorden els músics de les orquestres que van treballar amb Carlos Kleiber és la capacitat de persuasió, com amb comparacions i metàfores aconseguia dels músics exactament allò que volia. Alguns exemples d’això els trobem en el documental i també d’altres trets de la seva personalitat com el seu perfeccionisme i l’autoexigència, i la seva vessant més excèntrica.

Demà, segon capítol i segon documental.

Anuncis

3 responses to “Dues aproximacions al mite de Carlos Kleiber (1)

  1. Justo el otro día, en el homenaje que le dieron, Jaume Aragall estuvo contando diversas anécdotas que le sucedieron con Carlos Kleiber y con
    Ileana Cotrubas.

    Espero esta segunda entrada tuya (va por capitulos como en las novelas) y me voy a la busca de los dos documentales.

    Gracias Pere Andreu! nos tienes muy bien informados.

    • Hola Pilar!
      Gràcies pel comentari. Vaig sentir l’acte d’homenatge al Jaume Aragall que es va fer al Foyer del Liceu i també el que comentes. És interessant el que diu. Miraré de penjar-ho també aquí.
      Una abraçada!

  2. Retroenllaç: Carlos Kleiber vist per Jaume Aragall « El quadern de l'apuntador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s