Dues aproximacions al mite de Carlos Kleiber (2)

El segon documental sobre Carlos Kleiber que ha aparegut aquests dies es titula Traces to Nowhere (Rastres a enlloc), dirigit per Erich Schulz el 2010 i editat per Art-Haus aquest mateix any. És de característiques molt similars al que us comentava ahir. Una mica més llarg, setanta dos minuts. Repeteixen algunes imatges d’arxiu i també alguns testimonis (Michael Gielen o Otto Schenk, per exemple), però n’apareixen de nous, com la germana del director (Veronika Kleiber) o els cantants Plácido Domingo o Brigitte Fassbaender.

Hi ha moments extraordinaris com les diverses reaccions que tenen els testimonis quan veuen vídeos de Kleiber dirigint (per exemple el Tristany de Bayreuth) o com la fotògrafa Anne Kirchbach és capaç d’endevinar què dirigeix en cada moment -Beethoven o El ratpenat de Johann Strauss- només veient el gest i l’expressió de la cara.

Descobrim la veneració cap a un altre mite, Herbert von Karajan. Kleiber visitava la seva tomba cada vegada que arribava i marxava de Salzburg. I també com El cavaller de la rosa, l’òpera de Richard Strauss, va ser l’obra que més va dirigir, la que més va estimar i amb la qual va guanyar més diners. Ens acostem a la seva personalitat a través de la lectura d’algun fragment del seu llibre de capçalera: el Llibre de Zhuangzi, una de les obres de referència del pensament taoista.

En definitiva, us diria que si us interessa Kleiber us compreu els dos. Tant un com l’altre són excel·lents. Potser el que comentava ahir és més exhaustiu pel que fa al seguiment de la trajectòria del director i s’acosta més a la relació amb el pare, però aquest té moments també impagables i potser més emotius. Em costaria fer la tria…

Aquí us deixo el tràiler:

Advertisements

9 responses to “Dues aproximacions al mite de Carlos Kleiber (2)

  1. Pues eso, nos quedaremos con los dos, que “pintan bien”.

    Gracias!!!!!

  2. Gràcies Pere Andreu per estar sempre tant atent a tot allò que fa referència al nostre estimat Carlos Kleiber.
    Fins aviat,

  3. Moltes gràcies, Pilar i Sílvia!
    Ja em direu què us semblen… A mi em van agradar molt…

  4. Em sumo als agraïments. No sé si Carlos Kleiber ha estat el millor director de la història (que n’és un em sembla indiscutible), però sens dubte no n’hi hagut cap altre com ell.

  5. Acabo de ver los dos DVD, me han entusiasmado. No había visto dirigir anteriormente a Carlos Kleiber y me ha parecido espectacular, que forma de “dibujar” la música… es fantástico!

    La música que se escucha toda ella preciosa, en fin, nos has hecho una buena recomendación. Buscaré obras dirigidas por él.

    Lo que no he entendido es la actitud del padre para con el hijo, la verdad es que me ha caído “gordo”.

    • Hola Pilar,
      Gràcies pel comentari. A mi també em van venir ganes “de més”, especialment d’aquell assaig d’Stuttgart i d”El Cavaller de la Rosa’…

  6. Pues para mi sorpresa, el DVD que tengo de “El caballero de la rosa” está dirigido por él.

    Me encanta la música de esta ópera. Ya te comenté que la disfruté mucho en L’Auditori cuando pasaron aquella pelicula muda.

    Ya tengo arreglado del Domingo, por la mañana el concierto en l’Auditori y por la tarde … Kleiber !!!

    Y viva la música !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s