Un tast de la nova temporada de l’OBC


Dimecres es va fer a L’Auditori de Barcelona el concert-presentació de la temporada 2011-12 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Vaig tenir la sort de ser-hi. Era obert a tothom i s’hi podia accedir sol·licitant prèviament les invitacions.

Pablo González, el director titular de l’orquestra, va exercir d’amfitrió i va conduir l’acte en el qual va fer participar (i parlar) alguns dels seus músics i on es van poder sentir obres de Rossini (Obertura de l’òpera La gazza ladra) , Mozart (el final de la Simfonia núm. 39), Mahler (Adagietto de la Simfonia núm. 5), Txaikovski (dues danses del ballet Trencanous) i Rimski-Kórsakov (un fragment de Schéhérezade).

No em voldria fixar tant en la música i la interpretació, com en el paper comunicatiu de Pablo González. Algun cop ell mateix m’havia explicat que li agrada molt el teatre i que fins i tot havia fet algun curs d’interpretació. I la veritat és que va conduir les gairebé dues hores que va durar l’acte de manera fluïda, amena i divertida. Fa uns mesos em vaig endur una grata sorpresa amb un altre director, Manel Valdivieso, veient-lo participar en la doble faceta de director-actor a l’obra Brundibár a Therezin de Quim Lecina, que es va fer per diverses localitats catalanes. I ara amb Pablo González m’ha passat el mateix. De fet, veient l’anunci de la campanya que l’OBC va engegar fa unes setmanes, ens ho podíem imaginar.

El director de l’OBC va començar la seva presentació vestit de carrer, amb texans i la camisa per fora, en un català més que correcte (més endavant fins i tot es va atrevir a recitar un fragment del Cant Espiritual de Joan Maragall). Després va oferir diferents registres: el monologuista, l’entrevistador/periodista, el pedagog…, a més de dirigir amb entusiasme alguns dels autors i obres que desfilaran la temporada que ve per L’Auditori, i convidar al públic assistent a acompanyar-lo, a ell i a l’orquestra, en el seu viatge. Va ser a l’última peça (Schéhérezade) quan vam tenir tant a González com als músics de l’OBC en format de concert, amb el vestuari habitual.

Em va semblar un guió ben treballat i una manera original d’acostar el públic a un concert i en general a la música clàssica. Penso que valdria la pena repetir l’experiència, fins i tot més enllà de L’Auditori. Llàstima no haver vist cap càmera de Televisió de Catalunya. Hauria estat bé difondre la nova temporada també a través de la petita pantalla. Sí que hi havia càmeres de L’Auditori i sembla ser que aviat penjaran algun vídeo a internet.

Anuncis

12 responses to “Un tast de la nova temporada de l’OBC

  1. Uberto Bandini

    1. Aviat als directors d’orquestra se’ls demanarà que sàpiguen fer magdalenes de pinyons, també (ara només són músics, psicòlegs de grup, gestors cilturals, promotors, actors, presentadors, i poca cosa més).

    2. (la cançó de l’enfadós) Acostar el públic a les neveres i en general als electrodomèstics; acostar el públic al futbol i en general als deports; etc.

    • 1. És veritat, potser massa. Però els temps canvien. No fa gaire parlava amb un director d’orquestra que també és director artístic d’un nou festival de música i em defensava que els músics mateixos han de ser també gestors. Un altre cas el trobaríem en la Simfònica del Vallès.
      2. La crítica és a la televisió i als mitjans, o al tipus de concert?

      • Uberto Bandini

        No home, no: tu ets un periodista, company; tu no pots anar pel món dient simplement que «els temps canvien» treient-te, així, les puces de sobre! Més aviat t’hauria d’interessar –com a periodista, vull dir– buscar el subjecte del canvi. Qui prodest? amic meu, qui prodest? !
        El responsable màxim de l’OSV és Jordi Cos («Le llamaban Body»):amb això ja està tot dit (vegeu., per exemple, els seus textos de presentació de la temporada 2010-2011 “La llibertat”). ¿Qui és aquest director que dius que parla de convertir els músics en musics-gestors sense apujar-los el sou? Gràcies.

  2. !!!!!!!!UUUUYYYYY¡¡¡¡¡¡ Televisió de Catalunya…..JA JA JA, fa temps que era la nostra, ara es del futbol…del futbol…de la Fòrmula 1 i dels polítics. De la clàssica, ni se sap.

  3. Ja saps el que en penso, sobretot de la (no) tasca del 33 amb l’OBC o el Liceu, al que té abandonat del tot i sobretot de l’horari d’emisió dels pocs programes de música.
    Quan demano no retallar la cultura, també vull dir això. Tenim uns mitjans per difondre i tenim solistes, orquestres, teatres, concerts, festivals i festivales, disposats a ser gravats i emesos. La nostra si en parla es en un TN on no vagin gaire carregats de noticies d’interés i en prou feines.
    Ja sé que no són programes majoritàris, però qui demana grans audiències al 33? Se li ha de demanar qualitat.
    Aquest concert de presentació era per fer-lo en directe, no pas en diferit o potser hagués estat millor, ara que ja fa bon temps fer-ho en un espai obert, amb molta gent, grans pantalles i difussió televisiva. Ja saps que el que surt per la TV és el que existeix, la resta una pura nebulosa.
    Em desanima molt veure que al cap i a la fi, tenim alguns mitjans però acabem sent tan peculiars com la resta i no sabem o volem ser tan diferents com altres pobles i televisions que sempre hem envejat, però que no acabem de imitar del tot.
    Se’ns omple la boca parlant del països nòrdics o dels PROMS de la BBC i nosaltres no som capaços de imitar-los, això sí, aquest cap de setmana fem un desplegament milionari i absolutament vergonyant, per cobrir la final de Wembley.
    Em sap tan greu!
    Visca el Barça, és clar

    • Hola Joaquim. Hi estic d’acord. Mira que m’agrada el futbol i sóc molt culer, però entre poc i massa. Fa dies que només es parla de la final de demà. Sembla que el món s’acabi. Amb l’entrada en joc de l’Espot 3 pensava que la cultura i els programes de qualitat guanyarien presència en el 33 però, de moment, no arriben. Pel que fa al Liceu, aquesta setmana han firmat un acord per difondre les seves activitats i òperes… a través de La 2, de Televisió Espanyola!

      • Patètic!, no per la TVE2, per la nostra o potser haurem de dir, la seva?

      • Uberto Bandini

        Millor! Ho veurà més gent, ¿oi? A mi què m’importa que sigui ‘La meva’, ‘La seva’ o la vall d’Andorra – això només són locucions propagandístiques, slogans o, millor, slow-guns (armes de destrucció lenta). Visca TV2 !!

  4. Retroenllaç: El vídeo del tast de la temporada 11-12 de l’OBC « El quadern de l'apuntador

  5. Bona tarda! Faig tard a aquest post, però acabo de veure algun dels vídeos que l’Auditori ha penjat a youtube. I estic encantada amb com es mostra Pablo González a l’Auditori. Em donava bones vibracions de bon principi, però després de veure com condueix aquesta presentació, encara n’estic més convençuda. Perquè també crec que no es tracta només de crear bona música, sino de crear-la cap enfora, i això vol dir “comunicar”. Gràcies per estar sempre pendent, apuntador 😉

    • Hola María! Molt content de tenir-te per aquí i molt d’acord amb el que comentes. Sens dubte, Pablo González és un gran comunicador i té fusta de presentador, com hauràs comprovat. A la clàssica li fan falta molts ‘PablosGonzalez’…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s