Històries sobre música

El segell Ma non Troppo d’Ediciones Robbinbook ja fa temps que dedica una part del seu catàleg a la divulgació musical. Dos dels últims títols en aparèixer tenen relació amb la història. Són Historias de la Historia de la Música de Lawrence Lidnt i Historias de la Historia de la Ópera de Roger Alier. Els títols s’inspiren, molt probablement, en aquelles interessants Historias de la Historia, que Carlos Fisas va publicar fa uns anys a Planeta.

En el cas del llibre de Roger Alier, cal dir que es tracta de la reedició de Soto voce, publicat l’any 2003 en el mateix segell. Anècdotes i curiositats del món operístic, dels compositors i els cantants, dels crítics i les estrenes. Lawrence Lindt se centra sobretot en compositors i intèrprets, a través d’episodis concrets de les seves vides.

Són volums de lectura fàcil, de poc més de dues-centes pàgines, que busquen fer passar al lector una estona amena i divertida. En definitiva, dos divertiments que humanitzen aquest món, a vegades massa seriós, de la música clàssica.

Advertisements

4 responses to “Històries sobre música

  1. Uberto Bandini

    1. ¿Algú sap qui és Lawrence Lindt? ¿No seràs tu, apuntador, amb pseudònim de xocolata suïssa?

    2. Atrevir-se a dir, a aquestes alçades, que «el món de la música classica» és –de vegades– massa seriós… Sant Tòpic Decimonònic , ora pro nobis!

    • 1. T’asseguro que no sóc jo. Amb apuntador ja en tinc prou

      2. Tens raó, és un TÒPIC majúscul però t’asseguro que vigent per a molta gent

      • Uberto Bandini

        1. Si és que no tens interessos a can Robin Book (Ma non Troppo, etc.), et proposo que proposis als teus lectors / oïents el joc “WANTED Lawrence Lindt” per mirar de conèixer qui s’amaga rera aquest nom tan suïspitós (¿musicòleg anglès de pare suís-alemany? ¿musicòleg espanyol amb pseudònim barrejat?).

        2. És clar que sí: sempre n’hi ha, de gent que troba les matemàtiques avorrides, la filosofia àrida i abstrusa, la música «clàssica» massa seriosa… Es tracta, com a mínim, de no convertir-nos en còmplices d’aquesta gent, de no repetir els seus arguments, de no fer-los de ressonador. Molt especialment, si, com és el teu cas, hom és periodista.

  2. Aquests dos llibres són reedicions. Ja fa temps que Ma non troppo només reedita títols del passat canviant-hi la portada. Rara vegada corregeixen errors interns. I precisament en el llibre de Lawrence Lindt hi ha els mateixos errors que en l’edició original.
    Us deixo aquest link on es comenta alguna d’aquestes reedicions.

    http://www.classics.cat/novetats/detall?Id=426
    http://www.classics.cat/novetats/detall?Id=397

    Per cert, Ma non troppo recentment ha editat algun llibre més però que no té cap interès com és el cas de la Breve hgistòria de la música. És una línia editorial que apuntava amunt quan va començar però le sganes de comercialitzari intentar vendre ràpid els ha perdut. L’any 2007 van començar a fer reedicions estèrils.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s