A la recerca de les Suites de Bach

Algunes de les millors estones del mes de vacances han estat amb la companyia de Las suites para violonchelo. En busca de Pau Casals, J. S. Bach y una obra maestra, d’Eric Siblin, editat no fa gaire per Turner. L’autor explica al començament del llibre la revelació que va suposar per a ell l’assistència al concert que el violoncel·lista nord-americà Laurence Lesser va oferir al Conservatori de Toronto l’any 2000, en el que es commemorava el 250è aniversari de la mort de Johann Sebastian Bach. Allà Siblin va poder sentir algunes de les Suites per a violoncel sol del compositor barroc alemany. L’audició d’aquella música i la lectura de les notes del programa de mà que havia preparat el mateix Lesser -i en les quals feia esment a Pau Casals i a la seva recuperació d’aquesta música a començament del segle XX- van despertar en Eric Siblin, periodista i, fins poc abans d’aquell concert, crític de pop del diari Gazette de Montreal, una curiositat que va portar-lo a investigar sobre Bach, sobre Casals, sobre la Guerra Civil i, evidentment, sobre les Suites i el seu origen i dificultats. Aquesta recerca va durar gairebé una dècada, durant la qual va desplaçar-se a Europa (també al Vendrell) i als Estats Units, va assistir a tota mena de congressos i conferències sobre Bach, i va poder parlar amb gran quantitat de músics i especialistes. La passió de Siblin per les Suites el van portar a intentar aprendre a tocar el violoncel i a atrevir-se a cantar les parts corals de la Cantata núm. 39 de Bach, en un projecte participatiu. L’any passat, va sortir publicat el llibre en anglès. Era el primer que escrivia. El setmanari The Economist va considerar-lo Llibre de l’Any 2010.

Estructurat en sis grans parts -tantes com suites va escriure Bach per al violoncel-, i cadascuna a la vegada en sis capítols, ordenats segons el títol de les danses que formen les diverses suites. L’acostament és exhaustiu. Ens parla de tot, de música, d’història, de política, de vivències personals. També dedica un capítol a les adaptacions -algunes de molt curioses- que s’han fet dels diferents fragments de les suites des de la clàssica (amb altres instruments) i també des del pop o el jazz. El que més destaca, però, a banda de la passió que transmet l’autor pels diferents temes que conformen el llibre (Casals, Bach i les Suites), és el rigor i la documentació que acompanya la recerca del periodista: més d’una trentena de pàgines de notes detallen escrupulosament les fonts consultades.

LAS SUITES PARA VIOLONCHELO
Eric Siblin
Traductor: Julio Fajardo Herrero
Turner Publiaciones
324 pàgines
Preu: 22 €

Anuncis

7 responses to “A la recerca de les Suites de Bach

  1. Eric Siblin … Un malalt de Bach amb majúscules.

  2. Gràcies una vegada mes

  3. Uberto Bandini

    Suite (idiomàtica) en forma de variacions

    (Anglaise I) The Cello Suites: In Search of a Baroque Masterpiece
    (Anglaise II) The Cello Suites: J.S. Bach, Pablo Casals, and the Search for a Baroque Masterpiece
    (Allemande o, més aviat, Deutsche Tanz) Auf den Spuren der Cello-Suiten: Johann Sebastian Bach, Pablo Casals und ich
    (Nederlandse volksdans) De cellosuites: J.S. Bach, Pablo Casals en de speurtocht naar een meesterwerk
    (Siciliana) Le suites per violoncello. Da Johann Sebastian Bach a Pablo Casals: storia e misteri di un capolavoro barocco
    (Fandango-sardana) Las suites para violonchelo. En busca de Pau Casals, J. S. Bach y una obra maestra

    El millor: el de l’edició alemanya. Si, com em temo, és un llibre amb molt ich, més val dir-ho clarament al títol. ¿Què hi dius, Apuntador?

    Què et sembla, ¿encertada o no, la decisió de Turner de posar Pau?

    És un plaer tornar a llegir el teu blog. Gràcies per la teva generositat i la teva paciència. Bona tardor.

    • Gràcies pels comentaris, Uberto. Ben tornat!
      T’he de confesar que he hagut de fer servir el ‘Translate’ de Google per l’alemany i home, sí que es fa estrany el títol i aquest ‘ich’ (jo) que comentes.
      I pel que fa al ‘Pau’, a la pàgina 45 del llibre l’autor escriu “Pablo, que prefería usar el catalán Pau (…)”. De fet, és l’únic moment en que, si no recordo malament, surt Pablo. A la resta de la traducció castellana sempre apareix Pau. Ja em sembla bé. D’altra banda, he vist que el traductor, tot i néixer a Tenerife, viu a Barcelona.

  4. Uberto Bandini

    Fe d’errates: on diu “El millor: el de l’edició alemanya” ha de dir “El millor: el ich de l’edició alemanya”.
    Perdó.

  5. Gràcies de nou per tenir-nos sempre ben informats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s