La música en el cinema

Interessant i aclaridor el llibre que Paidós ha editat no fa gaire en la seva col·lecció ‘Los pequeños cuadernos de “Cahiers du Cinéma”‘. Es tracta d’un volum escrit per Gilles Mouëllic, d’encara no cent pàgines, dedicat a la relació que ha tingut la música amb el cinema al llarg de la seva història. Cahiers de Cinéma és una veterana i prestigiosa revista francesa que es publica des del 1951 i que, des fa alguns anys, té també la seva versió en castellà.

La música en el cine s’estructura en dues grans parts, que venen just després d’una breu introducció. En la primera, es tracten aspectes com quina presència tenia la música en els inicis del cinema, la sincronització, el poder de la música, el muntatge, etc. La segona aporta sobretot exemples, a través de documents, textos, testimonis i anàlisis concretes de seqüències. Si ve és veritat que es nota molt que el text original (del 2003) és francès -especialment pels exemples triats, tot i que també n’hi ha molts de Hollywood-, no per això deixa de ser recomanable.

La música clàssica va estar molt present durant els primers anys del cinema. Es comenta, per exemple, l’ús que es feia del catàleg Suggestion for Music (Suggeriment per a la música), on cada acció o emoció d’una pel·lícula duia associada una o diverses melodies del repertori clàssic. A banda de la ja esperable utilització de la Marxa nupcial de Mendelssohn per als casaments, s’esmenten altres ‘recursos’ com fer sonar l’Obertura de Guillem Tell de Rossini en una tempesta o la Sonata Clar de Lluna de Beethoven en una nit tranquil·la.

Descobrim com Camille Saint-Säens -curiosament un autor clàssic- compon la música per a la pel·lícula L’assassinat du duc de guise el 1908, a on per primera vegada sona una partitura escrita expressament per al cinema. Immediatament, s’hi afegirien altres compositors, com Honegger, Milhaud, Ibert o Hindemith.

L’autor destaca també la naturalitat amb que la música de cinema s’ha mesclat amb estils musicals tan diferents com el jazz, el pop, el rock, la música folclòrica o la clàssica. Dedica un espai als simfonistes que van venir d’Europa (Rozsa, Korngold, Waxman, Steiner) i que van crear escola, i distingeix entre les músiques que veiem qui o què les produeix (músiques de pantalla) i les que no (de fossat).

Tinc pendent una visita a Can YouTube per recuperar (si és possible) alguna de les escenes comentades.

LA MÚSICA EN EL CINE
Gilles Mouëllic
Traductor: Carles Roche Suárez
Paidós
96 pàgines
Preu: 12 €

Anuncis

2 responses to “La música en el cinema

  1. També relacionat amb el cinema, i si us agrada l’òpera, us pot interessar el llibre “Pantalla lírica. El cine va a la ópera” (autor, Rafael de España Renedo) de la Diputació de Badajoz. El llibre fa un recorregut històric d’aquestes dues arts i repassa les pel.lícules amb trasfons operístic durant els últims cent anys. No sé com serà. Vaig llegir una ressenya abans de l’estiu i volia fer-li una ullada al sortir de la feina, així que aprofitaré per a matar dos pardals d’un tret. Gràcies apuntador.

    • Hola Beti,
      Gràcies per la recomanació. Em sembla que vaig sentir una conversa del Jaume Radigales -en el seu programa dels diumenges a Catalunya Música- amb l’autor. Pot estar bé…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s