Llegint Furtwängler

El Acantilado ha publicat aquest setembre el llibre Conversaciones sobre música, del director d’orquestra i compositor Wilhelm Furwängler (1886-1954). Es tracta d’un llibre, de poc més de cent pàgines, que resumeix una sèrie de converses musicals entre el músic berlinès i el crític, escriptor i també compositor Walter Abendroth. Sis de les set xerrades daten del 1937, i l’última de 10 anys més tard. Es van publicar per primera vegada precisament el 1947.

El gènere de les entrevistes a músics no és nou. Recordo llibres d’aquesta temàtica dedicats a Gould o Casals. En el cas que ens ocupa, hi ha alguns capítols en que més que conversa hauríem de parlar de monòleg, ja que Abendroth formula molt poques preguntes.  El més important no és el diàleg sinó què opina Furtwängler de diferents aspectes del món de la música. El contingut és interessant, i en alguns casos molt vigent. L’objectiu era, tal i com deia Abendroth en el pròleg de la primera edició, “fer accessible a un cercle el més ampli possible les múltiples experiències i les madurades idees d’un artista de primer ordre i el caràcter universal de les preguntes i els problemes que el seu art suscita“.

És un llibre que demana en ocasions rellegir-se i madurar-ne el seu contingut. Es parla de la importància de l’intèrpret, del públic (al que qualifica de “mandrós“), de l’orquestra, dels assajos (“és errònia la creença que quan més assajos millor“). Dedica una part important a Beethoven i també a la Novena Simfonia -una de les especialitats de Furtwängler-. Critica la gestualitat buida d’intèrprets i directors, i reinvidica Haydn (“la seva música és jove, més jove que la dels seus predecessors i successors. Mai he entès perquè Wagner no va entendre Haydn. El món seria més pobre sense ell“).

L’última part del llibre és probablement la més controvertida -i també la més filosòfica-, ja que fa una defensa de la música tonal en front a l’atonalitat i la música moderna. Les reaccions a aquest capítol van provocar la inclusió d’un postfaci posterior, on el director reconeix que potser s’ha equivocat (“no m’he fet un favor ni a mi mateix, ni als altres”) però on segueix convençut de les seves idees. Furtwängler en essència, en definitiva.

CONVERSACIONES SOBRE MÚSICA
Wilhelm Furtwängler / Walter Abendroth
Traductor: Joan Fontcuberta
El Acantilado
112 pàgines
Preu: 16 €

Advertisements

One response to “Llegint Furtwängler

  1. Retroenllaç: Més pensaments de Furtwängler « El quadern de l'apuntador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s