Els Nocturns de Sira Hernández

Sira Hernández ha editat no fa gaire un nou treball discogràfic per al segell català La mà de guido, que reuneix nocturns per a piano de fins a tretze compositors diferents: Field, Chopin, Liszt, Borodin, Txaikovski, Fauré, Debussy, Satie, Scriabin, Blancafort, Britten, Bonet i Balsach. La pianista catalana està preparant actualment un espectacle amb aquestes músiques, al costat del ballarí Pau Aran, de la Companyia de Pina Bausch.

Del disc, que aviat es presentarà a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, en vam parlar fa uns dies, en una conversa que us transcric en aquest article:

D’entrada, la primera pregunta és obligada, per què et decideixes a fer un disc només de nocturns?
És una idea que tenia en ment des de fa temps. Neix de la passió pels nocturns de Chopin i s’amplia, amb el pas dels anys, amb la descoberta dels nocturns de Field i de  Britten. Va ser aleshores quan em vaig començar a plantejar en oferir un projecte més ampli, incloent-hi música d’altres autors. Fins i tot vaig tenir l’atreviment de proposar-li a Llorenç Balsach, l’editor de La mà de guido, que n’escrivís un -l’últim del disc-, que es pot dir que és una estrena.

El disc està ordenat cronològicament, començant amb Field i Chopin, i acabant amb Balsach, com deies. És una proposta clarament divulgativa, didàctica.
Sense volguer-ho sí que ho és. Al darrera hi ha una idea i és veure com es desenvolupa el nocturn com a forma, que és lliure, que no està lligada a una sèrie com una suite sinó que és autònoma, molt pròpia del Romanticisme. Passem de l’estil de Field, molt basat en la melodia i el belcanto, a una manera absolutament diferent, més oberta, com en el cas de Satie i, evidentment, en els últims exemples del disc.

Però tenen alguna cosa en comú els nocturns dels autors que has escollit?
Com a fil conductor hi ha els textos que hem inclòs en el llibret que acompanya el disc, extrets dels Himnes de la nit de Novalis, en una traducció extraordinària feta per l’Eduard Cairol -que també és l’autor d’una introducció molt interessant-, on realment es reflecteix aquesta idea de la nit com a element de transició. Transició, evidentment, cap a la son -però també pot ser al somni etern, és a dir cap a la mort-, cap a uns estats més profunds d’un mateix, o cap a uns estats més transcendents, superiors, de l’ésser. Les últimes frases sembla que estiguin parlant del que passa avui en dia, dels moments difícils que la humanitat està vivint. D’alguna manera hem de despertar també d’aquest somni. És com una crida a fer d’aquesta nit un moment de transició, però cap a un despertar.

La selecció és de tretze nocturns però en podries fer uns quants de discos com aquest.
El gènere és enorme, evidentment. A més dels molts compositors que han fet nocturns, dels quans aquí n’hi ha una selecció, dins del seu propi catàleg hi ha diversos exemples d’aquest mateix gènere. Per a mi ha estat molt difícil fer la tria. El fet que hi siguin aquests i no uns altres té molt a veure amb una inclinació personal i íntima, el meu propi estat d’ànim. Tenen una certa melanconia, però a l’hora tenen moments d’una contundència i una rebel·lia, una força interior molt gran per sortir de la nit. Fer de la nit un element alquímic, on quelcom es desfà però també on sorgeix alguna cosa nova i viva.

No ets superesticiosa…
Pel tretze? No, gens ni mica. Sí que hi ha una simbologia. Les fases lunars són tretze i sí que hi té a veure la lluna amb la nit. En els tarots, el tretze és també la carta de la mort, però no en el sentit literal sinó com a canvi, transició. M’ha semblat adient que fos així: estem vivint un moment històric, de canvis, on s’han de morir moltes coses per que en neixin de noves. Els nocturns són una mica això: moments en que el músic reflexiona d’una manera íntima. Et poses davant del piano, en un moment on la llum del dia no et distreu tant, i estàs tancat en tu mateix per reflexionar més profundament.

És música que toques habitualment o has hagut de preparar-ne algun?
Els de Field i Britten ja els havia tocat a La Pedrera fa uns anys. El de Chopin que hi ha en el disc m’interessa molt. Els catalans, Bonet i Blancafort, els he fet molt també. D’altres no els coneixia, com el de Txaikovski. Els de Borodin o Liszt els havia sentit però no els haviat tocat. Els que no tocava més sovint és com si els hagués tornat a descobrir. La voluntat era aprofundir en aquestes peces.

Per consultar el llibret del disc, feu clic AQUÍ!

Us deixo també un fragment del disc -el Nocturn de Llorenç Balsach- que trobareu penjat a YouTube.

Advertisements

2 responses to “Els Nocturns de Sira Hernández

  1. Aquest matí he de treballar des de casa… m’has fet agafar ganes de sentir nocturns mentre treballo! Gràcies!

  2. Me n’alegro, Clio. Gràcies pel comentari, i bona jornada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s