Haydn, de prop

L’editorial Turner, en la seva col·lecció de música, ha publicat no fa gaire Apuntes biográficos sobre Joseph Haydn, un llibre escrit per Georg August Griesinger, biògraf del compositor, informador i corrresponsal a Viena de l’editorial Härtel. El volum, que es publica per primera vegada en castellà, va aparèixer només un any després de la mort de Haydn. L’edició és bilingüe, amb el facsímil de l’original en alemany, i la traducció, que ha fet Luis Gago (el mateix traductor, per exemple, d’El ruído eterno d’Alex Ross), tota una garantia.

És un relat íntim i proper del compositor, centrat sobretot en la persona, però amb moltes dades de la seva vida artística. L’autor va estar en contacte amb Haydn els últims 10 anys de la vida del músic. Per tant, el testimoni és directe. Se’ns parla dels origens de Haydn, de la seva formació, de com Carl Philip Emanuel Bach va esdevenir el seu referent en el món de la música; de la seva dona, de la relació amb els Esterhazy o dels viatges a Londres.

Interessant és saber en “versió original” l’origen d’algunes obres o anècdotes relacionades amb l’estrena d’altres -el cop de timbales del segon moviment de la Simfonia “La Sorpresa” no era per despertar al públic sinó per una recerca d’originalitat-. També explica com a Esterháza on treballava, tenia la possibilitat de reunir l’orquestra només per provar un determinat passatge que estava component en aquell moment. El tocaven i després tornava al seu escriptori. En alguna part, Haydn, fent servir el seu humor característic s’inventa alguna anècdota que el mateix Griesinger no pot garantir que sigui certa. Però són excepcions puntuals.

Les fonts no només provenen dels records de Haydn, també es consulten els diaris del compositor, especialment els que escriu pels seus viatges a Londres. Allà tenim detalls de la seva estada, on no només parla de les seves estrenes sinó també opina sobre artistes i cantants. És una mena de retrat d’una època. És curiós saber que Haydn, que passava per ser el compositor europeu més important i conegut del moment, a Londres, va tenir algun problema per interpretar la seva música (als Concerts of Ancient Music o algun altre organitzat pel rei) per que les obres havien de tenir un mínim de vint anys d’antiguitat.

Tot i les més de tres-centes pàgines, el fet de tenir doble versió (alemany/ castellà), un cos de lletra gran (més del que és habitual), i sobretot l’interès del contingut i les explicacions de Griesinger -i les riguroses notes de Gago-, fan que es llegeixi gairebé d’una tirada.

Anuncis

2 responses to “Haydn, de prop

  1. La propuesta es tentadora, me gusta Haydn y que el libro contenga notas de Gago lo hace aún más atractivo.
    Habrá que hacerse con un ejemplar.

    Gracias por la información Pere Andreu. Nos tienes al día!

  2. Moltes gràcies Pere Andreu, el llegirem….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s