Recordant el pare

Xavier Puig i Narcisa Toldrà. Foto gentilesa de Mònica Pagès

Dimecres passat, com a preàmbul de la segona edició del Festival de Pasqua, es va celebrar a la Universitat de Cervera un Simposi dedicat a Eduard Toldrà, coincidint amb el cinquantenari de la seva mort. Un diàleg entre Narcisa Toldrà, filla del músic, amb Xavier Puig, director artístic del Festival; una conferència del poeta Miquel Desclot, una taula rodona a l’entorn de la figura de Toldrà, la presentació del doble disc compacte editat per Columna Música amb el primer enregistrament íntegre de la seva música de cobla, una ballada de sardanes i un concert al Paranimf amb la participació de fins a tres cobles, conformaven les activitats d’aquell dia.

Avui m’agradaria comentar-vos el diàleg que van tenir la filla del compositor i Xavier Puig, director i impulsor d’aquest festival de música clàssica catalana. Sempre que sento algú que parla d’un personatge que ha tractat directament, em produeix una emoció especial. Aquest era el cas. De la conversa, destacar la lucidesa i la memòria de la filla d’Eduard Toldrà. La Narcisa, que actualment té 88 anys, va recordar la influència de la figura del seu avi, el pare d’Eduard Toldrà, també músic com ell. També destacava el fet de tenir els millors professors d’aquell moment, entre els quals Lluís Millet, el cofundador de l’Orfeó Català. Tenia estudis elementals però llegia tot el que li queia a les mans: “una cultura feta a base del desig de saber”.

Toldrà, violinista, quartetista, director i compositor, va estar vinculat a Pau Casals i la seva orquestra. De fet, en va ser primer violí i subdirector. Aquesta experiència adquirida el portaria a crear l’any 1944 l’Orquestra Municipal de Barcelona, “de manera precària, amb molts problemes, sense partitures i amb falta de diners. L’orquestra el lligava molt i li va impedir fer una carrera més àmplia”, explicava la filla del músic. I afegia que bona part dels concerts els dirigia el seu pare, amb tres o quatre directors convidats per temporada. Va renunciar a dirigir l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE) perquè “no hauria deixat mai Barcelona”.

Narcisa Toldrà també va definir el seu pare com “el més antidivo. Era senzill i no tenia falsa modèstia”. Tampoc era un nostàlgic: “vivia el dia a dia, dins la música”. A més, tenia molt bons amics i una relació molt bona amb Mompou, Blancafort, Ricard Lamote de Grignon i Montsalvatge. Curiosament, tots ells celebren aquest 2012 algun aniversari. Entre les seves aficions, destacava el teatre, que en algun moment va interpretar, i també dibuixava molt bé.

Rafael Ferrer en composició i Antoni Ros Marbà en direcció serien d’alguna manera els hereus de Toldrà. Finalment, Narcisa Toldrà va destacar que el seu pare sempre va ser català i catalanista, però apolític.

Just després d’aquest diàleg, vaig tenir l’ocasió de parlar breument amb Narcisa Toldrà. Aquí teniu un fragment breu de la conversa:

Advertisements

One response to “Recordant el pare

  1. Retroenllaç: Els poetes de Toldrà « El quadern de l'apuntador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s