Les Diabelli d’Andreas Staier

No fa gaire que el segell Harmonia Mundi ha publicat una nova edició de les 33 variacions sobre un vals d’Anton Diabelli –les conegudes popularment com a Variacions Diabelli-, probablement l’última obra mestra de Beethoven. Es tracta d’un enregistrament que ha fet el fortepianista i clavecinista Andreas Staier (Göttingen, 1955), amb un fortepiano de so vellutat i molt bonic.

L’encàrrec inicial del músic i editor Anton Diabelli neix de la voluntat d’oferir una mostra representativa d’una cinquantena de compositors austríacs, la majoria vienesos. Una mena de calidoscopi, en definitiva, dels talents pianístics i compositius que es podien trobar a la monarquia austríaca. La petició era escriure una pàgina de música, a partir d’un tema -un vals- ofert pel mateix Diabelli. En el moment de l’encàrrec, Beethoven estava centrat en la Missa Solemnis i en les tres últimes sonates de piano i no li interessà. Però el recuperà pocs anys més tard, escrivint una partitura complexa que reflecteix la seva personalitat. Segons diu Staier en una breu entrevista continguda en el llibret del disc, “les Variacions Diabelli porten la ironia i el sarcasme de Beethoven a l’extrem“. És gairebé segur que l’obra no es va estrenar en vida del compositor.

El fortepianista alemany ha recopilat per a aquest enregistrament una selecció d’una desena de les peces que Diabelli va rebre a partir pel seu encàrrec. Són diverses i de caràcter ben diferent. Hi podem trobar les de Schubert, Liszt, Hummel, Moscheles, Kreutzer, Czerny…, i fins i tot la que va escriure el fill de Mozart, Franz Xaver. Just després d’aquesta mena de preludi, Staier escriu una Introducció, una improvisació que enllaça amb la interpretació, ara sí, de l’obra de Beethoven.

Segons sembla -així ho diu el llibret- aquesta és la segona vegada que es grava aquesta obra amb fortepiano. En aquest sentit, aquest enregistrament posa clarament l’accent en descobrir el timbre del piano al llarg de l’obra, no només per l’ús que es fa del pedal genísser en algunes variacions (en concret, els núms. 20, 22 i 23) sinó també per les dinàmiques i l’expressivitat de la interpretació. No és, doncs, només un exercici de virtuosisme.

Per a aquesta gravació, Staier ha pogut consultar el manuscrit original de l’obra, disponible per tothom des de no fa gaire, gràcies a Beethoven-Haus de Bonn. A la xarxa també hi podem trobar la primera edició i podem accedir, igualment, al recull de les cinquanta variacions que van fer sengles compositors, a partir de l’encàrrec de Diabelli.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s