L’Orquestra Simfònica de San Francisco és una de les orquestres més importants d’Estats Units i ja ha complert un segle de vida. Amb aquest motiu han editat no fa gaire un DVD, que inclou un concert commemoratiu i també un documental que explica la història i la trajectòria de l’orquestra.

De la Simfònica de San Francisco ja us n’havia parlat, sobretot arran d’aquella fantàstica sèrie de documentals (+concert) titulats Keeping Score i impulsats per Michael Tilson Thomas, director titular de l’orquestra des del 1995. També els hem vist no fa gaire per televisió, a l’espai CatMúsica del canal 33, en una gala que celebrava també un altre centenari, el del naixement de Leonard Bernstein, des del Carnegie Hall de Nova York. A més, últimament han vingut a tocar en directe, al Palau de la Música Catalana.

El concert de celebració de la Simfònica de San Francisco, que es pot veure en el DVD aparegut no fa gaire, començava amb la suite del ballet Billy the Kid (Billy, el nen), d’Aaron Copland. A continuació, Itzhak Perlman interpretà el Concert de violí de Felix Mendelssohn i la celebració s’acabava -oficilament- amb la Guia d’orquestra per a joves de Benjamin Britten. Hi va haver un bis, una peça de John Adams, compositor vinculat a l’orquestra des de fa molts anys: Short Ride in a Fast Machine (Passeig curt en una màquina ràpida). El concert es va celebrar el 7 de setembre del 2011 al flamant Davies Symphony Hall, inaugurat ara fa una mica més de trenta anys. Curiosament, en el documental complementari s’explica que l’auditori va haver de patir una important reforma estructural perquè els músics no se sentien entre ells i que, amb el canvi, va pujar l’autoestima i el nivell de l’orquestra. M’ha recordat molt els problemes que tenen a l’OBC, amb l’acústica de la Sala Simfònica de L’Auditori.

Tant el concert com el documental són presentats per l’escriptora Amy Tan. El reportatge que explica la història de la Simfònica ens permet saber que l’any 1911, quan es funda l’orquestra, San Francisco s’intentava recuperar encara del terratrèmol que havia acabat amb la vida de desenes de milers de persones i deixat sense sostre a moltes altres. La creació de l’orquestra va ser un dels motors del renaixement de la ciutat.

El nord-americà Henry Hadley va ser el primer director. Després van venir Alfred Hertz, Pierre Monteux, Josef Krips, Seiji Ozawa, Edo de Waart, Herbert Blomstedt i Michael Tilson Thomas.

Va ser la primera orquestra americana en acceptar dones a l’orquestra que no toquessin l’arpa. La primera gravació la fan l’any 1925 i un any després arriba la primera transmissió per a la ràdio, on ocuparien un espai setmanal durant els següents trenta anys. En això també van ser pioners, com en el fet de ser la primera orquestra americana en crear un segell d’enregistrament propi. Va ser l’any 2001 i des d’aleshores porten guanyats set premis Grammy, amb el cicle de les simfonies de Mahler.

Més curiositats. La primera gira per Europa és al 1973. Aquell any van tocar a Moscou, dirigits per Ozawa i amb Mstislav Rostropóvitx com a solista de violoncel. Un concert molt emotiu perquè va estar a punt de no celebrar-se per la negativa de les autoritats d’aquell país. Poc temps després, Rostropóvitx i la seva dona, la soprano Galina Vixnèvskaia, abandonarien el seu país i perdrien la nacionalitat soviètica.

Dos dels grans noms del violí del segle XX van estar molt vinculats a la Simfònica de San Francisco des de molt jovenets: Yehudi Menuhin i Isaac Stern. Els dos van formar-se amb el concertino, van debutar amb l’orquestra als inicis de la seva carrera i van seguir mantenint-hi una molt bona relació ja un cop consagrats.

L’atenció cap al públic juvenil i infantil ja ve dels inicis. De fet, el tercer concert de l’orquestra va ser per a joves. Durant la dècada del 1920, fins i tot, van crear una pròpia sèrie de concerts adreçats a ells.

Un parell de xifres, encara, relacionades amb la Simfònica de San Francisco. L’audiència anual dels seus concerts i actuacions en viu és de mig milió de persones. A més, uns 75.000 nens i nenes participen en algun dels seus programes educatius. A més, els enregistraments discogràfics i audiovisuals, internet, i les gires que fan arreu del món, han ampliat el seu públic.

Aquí teniu el tràiler del DVD: