El compromís de Gabriela Montero

Segurament el nom de Gabriela Montero us pot resultar familiar. És una pianista que destaca per la seva capacitat d’improvisació. De fet, molts dels programes dels seus concerts estan fets a base d’improvisacions. L’espai CatMúsica -que ara, lamentablement, omple la matinada que va de dissabte a diumenge al canal 33– ha ofert en alguna ocasió algun d’aquests concerts. A més, aquesta mateixa temporada, al febrer, la tindrem actuant al Teatre Principal de Sabadell i al Palau de la Música Catalana, al costat de la Simfònica del Vallès.

La Sílvia, una de les persones que més enriqueix aquest Quadern amb propostes de continguts, em va enviar fa un temps un correu electrònic amb un vídeo que finalment he pogut veure. Es tracta de l’estrena de l’obra ExPatria, la primera composició original i pautada, per a piano i orquestra, de Gabriela Montero, i que es va estrenar a la ciutat suïssa de Lugano el 15 de juny d’aquest any.

Diu Gabriela Montero sobre ExPatria:

És una obra que vaig escriure per donar veu a Veneçuela i al dolor que els veneçolans han patit durant tant de temps, a la frustració i la sensació terrible de la pèrdua d’un país en mans de la violència, als increïbles nivells de corrupció, a l’absència de democràcia i les violacions dels drets humans. ‘ExPatria’ és una peça que parla de tots aquests problemes. És molt metafòrica en la manera en com es presenten els personatges. És molt emblemàtica la presència militar i de l’opressió militar de veus individuals. També és una obra que il·lustra el conflicte, el caos, la tragèdia d’un país que en certa manera ens ha estat pres per la força. Per a mi és, definitivament, la sensació d’haver perdut la meva llar i la meva pàtria.

(…) És la història d’un poble. No és una història política perquè no sóc política i aquest no és el meu paper, no és res que jo vulgui representar. És una història humana, que tracta de tots aquests elements: de l’avarícia humana, la manca de puresa, també parla de la societat i d’aquelles persones individualistes a qui no els importa l’efecte que les seves accions tenen en una comunitat i en tot un país. És una peça molt personal perquè tant la meva família com els meus amics han viscut històries de violència o d’expropiacions. No és, per tant, una història aïllada, és la història de tothom a Veneçuela.

Els beneficis d’El Sistema d’orquestres juvenils i infantils de Veneçuela, ben aprofitats mediàticament pel govern d’aquell país, no ens han de fer oblidar altres realitats que viu la gent d’allà. Aquesta altra realitat de violència i corrupció, amb milers de persones assassinades, i la manca de justícia i llibertat, és el que ha mogut Gabriela Montero a compondre ExPatria.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s