L’atracció de Volodos per la música de Mompou

Arcadi Volodos

En l’article d’ahir, penjava la conversa que vaig tenir durant el Simposi Mompou de l’ESMUC amb Adolf Pla, a propòsit de l’edició del llibre L’etern recomençar i de la integral de l’obra per a piano sol de Frederic Mompou, que ha publicat fa poc La mà de guido. He demanat permís al Llorenç Balsach, l’editor, per a reproduir el pròleg del llibre, que escriu el pianista rus Arcadi Volodos. La passió de Volodos per Mompou és tanta que ha decidit gravar tot un disc amb música seva. L’amic català, al qual es refereix en l’escrit de més avall, és el pianista i pedagog Carles Julià.

El meu encontre amb la música de Frederic Mompou ha estat una de les experiències més profundes i enriquidores de la meva vida. He d’admetre que les seves obres no m’eren conegudes durant la meva joventut i que el descobriment no va ser immediatament rellevant. La vaig escoltar per primera vegada a casa d’un amic català i em va captivar de seguida per la bellesa del seu llenguatge musical, per les sonoritats lluminoses i nostàlgiques, per la seva pinzellada subtil i trista… em feia la sensació d’estar-me purificant interiorment.

El meu amic, que va conèixer personalment Mompou, m’havia parlat molt de la seva vida i de la seva personalitat, tímida i solitària, m’enviava enregistraments de vídeo poc coneguts, i així, de mica en mica, aquest personatge va esdevenir molt familiar i estimat per a mi. com a ésser humà, no podia sinó inspirar simpatia: la seva manera de parlar, les mirades, els gestos, la manera de tocar el piano…; una aparença molt humil i modesta darrere la qual s’intuïa una personalitat il·luminada. Temps després vaig decidir introduir les seves peces en els meus programes de concert. D’aquesta manera volia compartir el meu amor per aquesta música amb al gran públic.

Però l’experiència més sorprenent i reveladora va arribar més tard, quan vaig començar a submergir-me dins les profunditats de la Música callada… És, sens dubte, el cim de la seva obra, el seu opus 111, la música al voltant de la qual discorre tota la seva vida. Com més hi penetro, més m’adono de l’alçada a la qual arriba aquí l’esperit de Mompou. Sembla que la música, més que composta, ha estat esquinçada de l’eternitat, que ja existia a les esferes abans i després de la creació del món. El compositor simplement ens dóna accés a aquesta eternitat sonora…

En totes les seves obres, sembla que Mompou cercava la més gran depuració i simplificació dels recursos musicals. Les seves peces breus són instants congelats on la sensació de temps es confon amb la sensació d’espai. Aquí no hi ha ni contrasts ni oposicions, però mitjançant recursos musicals modestos s’abasten uns estats d’elevació tals que ens fa la impressió de viure un moment fora del temps. Són moments en els quals la vida sencera es concentra, la consciència es troba en un estat pur on no existeixen encara ni el temps ni l’avenir… La Música callada ens transporta més enllà del nostre món, aspira i absorbeix el nostre ésser tot sencer en un flux de lluminositat sonora.

Sempre que he tocat aquesta música a dalt de l’escenari he sentit que és més fàcil de compartir en la intimitat d’una petita sala de concerts, amb un públic reduït. Potser perquè el missatge que el compositor vol transmetre és molt particular; jo diria que ell no cerca que l’escoltin, sinó que vol unir-se a l’auditori a través del silenci sonor, ja que, en la seva dimensió metafísica, el so de Mompou és alhora silenci i vibració… El so és la prolongació del silenci, i el silenci és la font mateixa de la música. Gràcies a aquesta dualitat, a aquesta transfiguració del silenci mitjançant la música, l’auditori pot sentir la solitud d’una manera aguda, és a dir, no com un buit sinó com una plenitud de tensió espiritual. El seu esperit s’eleva i es fon en l’univers, dins del qual el so es desmaterialitza en eterna vibració, traspassant els límits del temps… 

Arcadi Volodós

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s