Conxita Badia parla d’Amadeu Vives

Centre de Documentació de l'Orfeó Català

Amadeu Vives [Centre de Documentació de l’Orfeó Català]

Segueixo recuperant fragments del disc compacte Conxita Badia. Paraules i Cançons, que la Biblioteca de Catalunya va editar ja fa alguns anys, amb documents relacionats amb la soprano, musicals i d’entrevistes, provinents del fons que hi ha dipositat en la citada biblioteca, i que comparteixo en aquest blog per gentilesa seva.

Aquest cop és el torn d’Amadeu Vives, cofundador de l’Orfeó Català, juntament amb Lluís Millet, i compositor de cançons tan conegudes com L’Emigrant o La Balanguera, a més d’autor de nombroses sarsueles, entre les quals podem citar Doña Francisquita, Maruxa o Bohemios.

En l’extracte d’àudio de més a sota, Conxita Badia fa referència a les Canciones Epigramáticas de Vives, que interpretaria en concert, juntament amb el pianista Ricard Viñes. El programa d’aquell recital, que es va fer al Palau de la Música Catalana, està digitalitzat i es pot consultar lliurement a través d’internet, gràcies al Centre de Documentació Musical de l’Orfeó Català.

L’entrevista a la qual pertany el fragment que trobareu aquí sota la va fer Juan Soto Viñolo l’octubre de 1971, i va sonar en un programa titulat El libro de una vida: Amadeu Vives.

[audio http://www.ivoox.com/conxita-badia-parla-d-amadeu-vives_md_3200532_1.mp3] Podeu baixar-vos l’arxiu d’àudio, a través d’aquest enllaç.

2 responses to “Conxita Badia parla d’Amadeu Vives

  1. Oi, oi, oi! Quants records! Això no consta enlloc però vaig ser jo qui va muntar aquesta entrevista que li va fer l’any 1971 el Juan Soto Viñolo, fanàtic dels toros, tant que va arribar a escriure que volia renunciar a ser ciudadano catalán, tot i que ha nascut i viscut sempre a Barcelona, per esdevenir ciutadà francès. De català no en volia ser per l’assumpte de la prohibició dels toros. I un cop francès, on havia d’anar a viure? No pas a París, sinó a Ceret, al Vallespir, donde se viven en libertá. Quina sort que té en Soto Viñolo: amb toros ja tindrà libertá.

    Jo coneixia la Badia. L’assumpte de parlar de Vives va venir de retruc. Poc o gens li interessava al Soto la figura de la Badia. Ell feia no sé per la ràdio de Nuestra Zarzuela, i parlant de Vives va saber que a més de Doña Francisquita, el músic havia fet altres composicions. La Badia ens va rebre molt bé, com feia sempre. Jo ara ja no recordava res del contingut de l’entrevista i m’ha agradat molt tot el que ella diu. Només recordo la incomoditat de l’idioma. Fer parlar Badia en castellà a mi em va molestar molt. Amb tot, crec que dels tres jo era l’únic que hi patia.

    L’original d’aquesta entrevista és a la fonoteca de Ràdio Quatre, en cinta a 19 centímetres per segon, pista sencera i closca verda.

    Et saludo molt afectuosament,
    Jaume Tribó

  2. Hola Jaume,

    Moltes gràcies pel teu testimoni i per compartir amb els seguidors d’aquest blog els teus records.

    Content de tenir visitants tan il·lustre.

    Una abraçada i fins quan vulguis!

    (L’altre) apuntador

    *He intentat corregir algunes paraules que s’han desconfigurat pels accents. N’hi ha alguna que no he desxifrat del tot i l’he deixat com estava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s