Fer reportatges per a la ràdio et dóna l’oportunitat d’entrar en contacte amb gent del món de la música que si no fos així difícilment coneixeria. Un dels moments més bonics que he viscut durant la temporada que som a punt d’acabar, haurà estat sens dubte conèixer l’organista Montserrat Torrent.
Tot i que sabia qui era i l’havia sentit en algun concert, mai l’havia tractat directament. Fa unes setmanes, a l’abril, Montserrat Torrent va participar, al Palau de la Música Catalana, en l’acte de presentació del disc que Juan de la Rubia, deixeble seu, va gravar a l’orgue de Poblet fa uns mesos. Un extraordinari enregistrament dedicat a la música de Bach. La Montserrat aquell dia va dir unes paraules, no gaires, però em van captivar. Ja aleshores es va anunciar que era a punt de complir noranta anys, i vaig pensar que seria l’ocasió perfecta per poder conversar amb ella. I així va ser com vaig proposar de preparar un reportatge per a Catalunya Música.
Vam haver d’esperar una mica, però finalment el dia va arribar. Era el 28 de juny. Van ser un parell d’hores, a casa seva. Em van passar volant. Vam parlar dels anys viscuts, dels orgues, de la música, de la vida. Quanta saviesa, acumulada al llarg de tots aquests anys. Quantes vivències. Quants records. Amb la serenor i la reflexió de qui és conscient que és en l’última etapa de la seva vida, però que la viu de manera activa, no deixant passar el temps, com qui ja ho ha fet tot; sinó aprofitant-lo, amb nous reptes, amb ganes d’aprendre noves obres, nous repertoris. Un exemple i un regal haver-la pogut conèixer.
Aquí us deixo el reportatge que ha sonat aquesta tarda a les Notes de clàssica, on també hi podreu sentir les veus del mateix Juan de la Rubia, i de l’orguener Albert Blancafort:
Descarregueu-vos el fitxer en mp3 des d’aquest enllaç.
Tècnic de so: Oriol Pinart
El quadern de l'apuntador 
Molt agraïda a en Pere Andreu Jariod per atribuir-me tantes qualitats, immerescudes i fer-les semblar reals. La seva cordialitat i consideració envers els meus anys i deficiències auditives van contribuir que una de les entrevistes que temia mmés que cap altra, resultés més que plaent.