Els últims anys de Mozart

L’editorial Acantilado continua enriquint l’oferta de llibres sobre música en castellà, amb un nou volum interessant dedicat aquesta vegada a Wolfgang Amadeus Mozart. L’autor és Christoph Wolff, un musicòleg que l’estudia des de fa dècades. El treball original en anglès data del 2012 i ara s’ha traduït al castellà, gràcies al bon fer de Ramón Andrés, que ja ha traduït altres llibres sobre música per a Acantilado, com la crònica de Charles Burney (Viaje musical por Francia e Italia en el s. XVIII). Andrés, a més, és un dels autors de capçalera de l’editorial.

Wolff centra la seva atenció en els quatre últims anys de la vida de Mozart. El títol és Mozart en el umbral de su plenitud, i porta l’afegit Al servicio del emperador (1788-1791). El concepte “llindar de la plenitud” prové d’una carta del mateix Mozart, de 1790, adreçada al seu amic Michael Puchberg, on segons Wolff el compositor expressa que és a les portes de la maduresa, a punt d’iniciar una nova etapa, no pas al final del trajecte. El musicòleg alemany pren com a punt de partida del seu treball el nomenament del músic com a compositor de música de cambra de la cort de Viena. Aquest fet important, permetia Mozart disposar d’un sou fix i, evidentment, guanyar prestigi. Per Wolff, aquells anys no només representen el punt culminant de la carrera de Mozart com a músic sinó, sobretot, el punt de partida cap a nous camins en la composició que hauria d’explorar en el futur.

En una mica menys de tres-centes pàgines, s’analitza la relació entre Mozart i Salieri -l’altre gran compositor de la cort-, sempre cordial i de respecte mutu. També tracta la descoberta del món bachià per part de Mozart. Primer, a través del baró Gottfried van Swieten, a Viena, i posteriorment gràcies a la gira que el va portar a Berlín i Leipzig, on va conèixer persones vinculades amb el gran compositor barroc i els seus fills. A Leipzig, precisament, Mozart va oferir-hi un concert d’orgue a l’Església de Sant Tomàs, i va actuar juntament amb l’Orquestra de la Gewandhaus en un dels concerts més llargs i ambiciosos de la seva carrera. Bach és l’altra gran passió de Wolff, a qui ha dedicat també diversos llibres i estudis.

Les tres últimes simfonies, les últimes òperes -sobretot La flauta màgica– o el Rèquiem, són altres punts d’interès d’aquest llibre sobre Mozart, que suposa també una posada al dia de la recerca musicològica sobre el músic austríac. Aquells últims anys de la vida de Mozart creixerà també l’interès per la música sacra per part del compositor, fins al punt de sol·licitar la plaça d’ajudant sense sou del mestre de capella de la Catedral de Viena, càrrec que va ocupar durant set mesos.

En l’últim capítol, a més, hi ha una aproximació a la manera de compondre de Mozart, a partir de l’estudi dels autògrafs que ens va deixar. Un llibre que ens posa el músic de Salzburg al dia, i que aprofundeix en aquells anys tan importants. Hi ha qui diu que, quan Mozart va morir, ja havia fet tot el que havia de fer. Wolff no pensa el mateix, i en aquest llibre ho defensa.

acantilado mozart

Anuncis

One response to “Els últims anys de Mozart

  1. Molt interessant!!
    Moltes gràcies!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s