Category Archives: Art

L’interès de Julio Antonio per la música

Fa uns dies, quan us explicava que el MEAM dedica aquests dies una exposició a l’escultura catalana, us parlava de passada de Julio Antonio (Antoni Rodríguez Hernández), a propòsit de l’escultura sobre Wagner (Homenatge a Wagner) que hi ha exposada a l’escala que porta fins al primer pis del Palau Gomis, seu del Museu Europeu d’Art Modern.

Quan vaig visitar Tarragona fa unes setmanes, vaig visitar un altre museu, el d’Art Modern, i allà hi vaig descobrir aquest artista, a qui dediquen un espai en la seva Exposició permanentD’aquest artista, els habitants de Tarragona coneixen molt bé l’escultura Els despullats (Homenatge als caiguts del 1811), ubicada a la Rambla Nova. En el museu tarragoní, el que vaig descobrir van ser algunes escultures -o projectes- que tenien la música com a protagonista. 

Aquí us deixo un parell de fotografies que vaig poder fer. La primera és d’un cap de Wagner, del 1912, que havia de formar part d’un monument dedicat al compositor, promogut per l’Associació Wagneriana de Madrid. Finalment, no es va dur a terme per un conflicte intern de l’entitat i per l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Només n’ha quedat aquesta part. A Madrid, però, tenen un altre escultura “musical” de Julio Antonio: el Monument a Ruperto Chapí. D’aquest  projecte, el Museu d’Art Modern de Tarragona n’exposa les maquetes i esbossos.

Julio Antonio - Bust de Wagner

La segona imatge pertany a l’estudi i la maqueta d’un Monument a Enric Granados, iniciat sense encàrrec previ l’any 1918 arran de l’impacte que va causar-li a Julio Antonio la tràgica mort del compositor lleidatà i la seva dona, i que va quedar inacabat per la mort de l’artista (1919).

Estudi i maqueta del Monument a Enric Granados

Música plàstica

Quartet Diotima © Molina Visuals

Quin gust tornar de vacances i veure com ARTISTES -sí, així, en majúscules- com Igor Cortadellas o Josep Molina segueixen el seu camí i es reinventen, sempre a l’entorn de la música.

Si fa uns dies, penjava un parell de clips que Cortadellas ha preparat per a l’Orquestra Barroca Catalana, avui em ve molt de gust compartir un vídeo que Josep Molina ha penjat al seu Facebook, sobre el making of de la sessió de fotos que va dedicar al Quartet Diotima. El vídeo és en anglès però sobren les paraules.

Em diu el Josep que aviat penjarà un altre treball, d’un altre quartet, l’Artemis. Ja tinc ganes de veure’l!

Els Ballets Russos a CaixaForum (2)

Encara queda un mes -fins al 15 de gener- per poder gaudir de la mostra Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929. Quan l’art balla amb la música, que des de començament d’octubre acull la seu de CaixaForum a Barcelona. Dilluns, Catalunya Música va emetre un nou reportatge sobre aquesta exposició. Si fa uns mesos, en va sonar un de centrat sobretot en les activitats que es duien a terme a l’entorn de la mostra, aquest cop les protagonistes eren Sílvia Sauquet -la coordinadora- i Ester Vendrell -historiadora de la dansa-, que ens van parlar de què van significar Serguei Diaghilev i els Ballets Russos pel nostre país, i amb les quals vam tenir l’ocasió de fer una visita guiada. De debò que, si encara no l’heu vista, val la pena.

Us deixo el reportatge i també l’enllaç per descarregar-lo:

Vodpod videos no longer available.

També us adjunto un vídeo elaborat per la Fundació “la Caixa”:

L’exposició sobre Leonardo de Terrassa

Fa uns dies us parlava d’una mostra que es pot veure aquests dies al Centre Cultural Unnim de Terrassa. Dimecres va sonar per Catalunya Música un reportatge amb els comentaris recollits durant la inauguració que es va fer ara fa unes setmanes. Hi vam poder sentir les declaracions d’Alfredo Melgar, el comissari, també dels responsables del Centre Cultural, a més de les opinions del sociòleg Salvador Cardús i de l’organista Joan Casals, que van visitar l’exposició aquell dia.

Vodpod videos no longer available.

També us adjunto un enllaç per poder descarregar-vos l’arxiu en format mp3. Feu clic AQUÍ!

Leonardo de Vinci i la música

Dijous de la setmana passada es va inaugurar una mostra sobre la relació de Leonardo da Vinci amb la música. S’hi exposa la reproducció d’una vintena d’instruments de l’artista, realitzada per sis luthiers de diversos indrets del món, a més de facsímils, notes, imatges i textos relacionats amb els seus descobriments i les seves teories musicals. La mostra, organitzada per l’Obra Social d’Unnim, es pot veure al Centre Cultural Unnim de Terrassa (Rambla d’Ègara, 340). És el primer cop que arriba a Catalunya i es podrà visitar gratuïtament fins al 19 de maig. L’horari és de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 16 a 21 h, i els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 i de 18 a 21 h. Si voleu més informació, feu clic AQUÍ!

La impressió que vaig tenir el dia de l’estrena va ser positiva, tot i que hi he de tornar perquè no vaig tenir temps de mirar-me-la amb detall, especialment els plafons que hi ha a les parets. Aviat s’emetrà un reportatge per Catalunya Música, on podreu sentir les opinions del comissari de la mostra, Alfredo Mergal, entre d’altres. Sapigueu també que, si visiteu la mostra, us podreu endur gratuïtament a casa un llibret de gairebé cinquanta pàgines amb explicacions i fotografies de cadascun dels instruments que s’hi exposen.

Aquí teniu algunes imatges que vaig poder fer moments abans de la inauguració. Si poseu el ratolí sobre de cada imatge, sabreu de quin instrument es tracta.

Descobrint Pablo Gargallo

Aquests últims mesos he tingut l’oportunitat de veure dues mostres dedicades a grans noms de l’escultura com Auguste Rodin (a Madrid) i Aristides Maillol (a Barcelona). Potser per això, per aquest interès que m’ha despertat aquest món últimament, tenia moltes ganes de visitar el museu dedicat a Pablo Gargallo a Saragossa. Gargallo té obres destacades al Palau de la Música Catalana (el grup escultòric que envolta l’escenari), l’Hospital de Sant Pau o a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

La seva carrera va estar a cavall de Barcelona i París. Havia nascut a Maella (Matarranya) el 1881 i ja de petit s’havia traslladat a Barcelona amb la seva família. Es va formar amb Eusebi Arnau (l’autor de les muses de l’escenari del Palau), i va conèixer destacats artistes del modernisme. Va ser amic, entre d’altres, de Picasso, Nonell o Juan Gris. Va morir d’una pneumonia el 1934, a Reus, on havia anat per inaugurar una exposició d’obra seva.

El Museu Pablo Gargallo va obrir les portes el juliol del 1985, gràcies a l’impuls de Pierrette, la filla de l’artista. Està situat al Palacio de Argillo, edifici construït entre el 1659 i 1661, i des del 1977 propietat de l’Ajuntament de Saragossa. S’hi exposen sobretot escultures però també cartons, dibuixos, gravats i joies de l’artista. Obres de totes les èpoques, cosa que ens permet seguir perfectament l’evolució del seu estil. En aquest sentit, val la pena també veure l’audiovisual d’un quart d’hora que es projecta a la primera planta, on ens podem fer una idea força aproximada tant de Gargallo com de la seva obra.

Aquí us deixo un parell de fotos de dues escultures ‘musicals’ del mestre, que es poden veure en la col·lecció permanent. L’entrada val 3,5 € i el primer diumenge de mes és de franc.

El pastor de la flauta
1927
66 x 24,5 x 22,5

David
1934
59 x 19,7 x 18

La (genuïna) Torre del Trobador

Amb el tren d’alta velocitat no hi ha dubte que les distàncies són més curtes. Aquests últims dies he tingut ocasió de visitar Saragossa, una ciutat que fins ara havia estat lloc de pas i que, finalment, he pogut veure amb tranquil·litat. No seria el que en diríem el prototip de ciutat plena d’atractius turístics, però hi ha llocs i edificis que val la pena conèixer. És el cas del Palau de l’Aljaferia, seu de les Corts d’Aragó -és a dir, del Parlament aragonès- des del 1987. L’any 2001 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Es tracta d’un edifici que combina estils arquitectònics i artístics d’èpoques diverses, com ara el musulmà, el mudèjar o el gòtic. Ben conservat, ben restaurat, val la pena observar especialment els sostres de fusta policromada d’alguns salons.

Una de les parts més antigues de l’edifici és La Torre del Trobador. Aquí, Antonio García Gutiérrez situa ‘El trovador’, l’exitosa obra teatral del 1836, que Giuseppe Verdi convertiria en òpera -‘Il trovatore’- 17 anys després.