Category Archives: Auditoris

Els Clubs de Música

Clubs de Musica

Entre les diferents iniciatives impulsades per L’Auditori de Barcelona per atraure nou públic als seus concerts, aquest any han nascut els Clubs de Música. Es tracte d’un projecte, fet amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que consisteix en un seguit de xerrades prèvies introductòries de cinc concerts de les diverses programacions de L’Auditori, als quals s’hi pot accedir amb un 20% de descompte. De moment són dues les biblioteques que participen en aquesta activitat: la Biblioteca Josep Benet, del Clot; i la Biblioteca Andreu Nin, de Ciutat Vella.

De tot plegat en parlàvem ahir, en un reportatge que va emetre Catalunya Música, dins el programa Notes de clàssica. Hi van intervenir Joaquim Garrigosa (el director de L’Auditori), Verònica Rodríguez (coordinadora), Pepe Reche (divulgador musical) i també algun dels assistents.

Podeu descarregar-vos l’mp3 des del portal Ivoox.

Tècnic: Pau Blasi

El Palau, de reformes

Foto de Matteo Vecchi

Foto de Matteo Vecchi

Aquests últims mesos el Palau de la Música Catalana ha tingut un seguit de millores que afecten principalment els vitralls de la façana que dóna al carrer Amadeu Vives, i també l’adequació dels sistemes de seguretat a la normativa vigent. De tot plegat en parlàvem en un reportatge que ha sonat aquesta tarda a Catalunya Música, dins l’informatiu Notes de clàssica d’aquesta emissora.

Hi intervenen Joan Oller (director general del Palau de la Música Catalana) i Josep Serra (responsable de les obres de restauració del Palau).

http://www.ivoox.com/ndc-el-palau-reformes_md_8419656_wp_1.mp3″

Tècnic de so: Pau Blasi
Si voleu descarregar aquest i altres reportatges, ho podeu fer des del canal que tenim al portal Ivoox.

QA 2 140717_c_Matteo_Vecchi_Palau_0066N

Foto de Matteo Vecchi

Foto d’Antoni Bofill

Escenaris · Auditori Pau Casals (El Vendrell)

4

Aquí teniu la segona de les set seccions que durant aquests mesos de juliol i agost podreu sentir a la sintonia de Catalunya Música, al programa Notes de clàssica. Quadern d’estiu, que enguany presenta Mònica Pagès.

En aquesta ocasió hem tingut les opinions de Jordi Bonet i Armengol, l’arquitecte de l’Auditori Pau Casals del Vendrell, inaugurat el juny de 1981. Aquí sota teniu la peça, i més avall algunes imatges, que es poden trobar a la pàgina web d’aquest equipament.

http://www.ivoox.com/escenaris-auditori-pau-casals-del-vendrell_md_4992323_wp_1.mp3″

Tècnic de so: Joaquim Garcia
Podeu descarregar-vos l’arxiu en mp3 des d’aquí.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

25 anys de Cantània

Cantània 2014

Ahir a la nit, Catalunya Música va emetre un reportatge sobre la 25a edició d’un dels projectes pedagògics més importants, si parlem de música, que es fan a casa nostra, i que impulsa el Servei Educatiu de L’Auditori de Barcelona. Milers de nens de Primària, d’entre 8 i 12 anys, participaran enguany a Rambla Llibertat, la cantata que han escrit el músic Albert Carbonell i el dramaturg Marc Rosich per celebrar els 25 anys de Cantània. Felicitats i per molts anys!

[audio http://www.ivoox.com/ndc-25-anys-cantania_md_3122932_1.mp3]

Per baixar-vos l’arxiu d’àudio, feu clic en aquest enllaç.

Opera Mundi [novembre ’13]

Imatge del Facebook d'Una tarda a l'òpera

Tercer diumenge de mes i tercera Opera Mundi de la temporada, la secció d’internet i tecnologia del programa Una tarda a l’òpera de Catalunya Música. Avui hem parlat d’un nou espai virtual que el diari El País dedica a Giuseppe Verdi, amb articles, recomanacions discogràfiques i altres continguts. També hem comentat una pel·lícula muda, rodada el 1913, sobre Richard Wagner. De l’autor de Lohengrin i Parsifal, també hem comentat una nova edició de L’Anell del Nibelung que es comercialitzarà a partir de la setmana que ve… en format USB!

A més, hem explicat que el contratenor Bejun Mehta ha estrenat nova pàgina web, ens hem fet ressò del quarantè aniversari de l’Òpera de Sidney, i recomanàvem el documental La Fleur, que tracta dels 25 anys de la Fundació Josep Carreras de lluita contra la leucèmia, entre altres temes.

Podeu recuperar tots els enllaços a través del Facebook del programa. També us animo a seguir el Twitter d’aquest espai.

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/3/9/1384427735993/Bicentenaris-de-Verdi-i-Wagner-p%C3%A0gines-web-i-llapis-de-mem%C3%B2ria.mp3]

La Filharmònica de Berlín vol captar nous públics

La Filharmònica de Berlín és una de les orquestres capdavanteres del món -la millor?-, sens dubte, i ho demostren -més enllà dels concerts- amb iniciatives com aquesta que us porto avui i que té com a objectiu captar nous espectadors per als seus concerts de música de cambra. Aquesta temporada coincideix, a més, amb el 25è aniversari de l’obertura de la sala de música de cambra de la Philharmonie, la seva seu a Berlín. Més a sota, trobareu quatre vídeos breus (es reprodueixen automàticament, un darrere l’altre) que han editat per a l’ocasió. Són engrescadors. Algun d’ells, fins i tot, està rodat a la manera d’un flashmob.

Si no coneixeu el canal de YouTube de la Filharmònica de Berlín, també us el recomano. Van camí dels 400 vídeos, la majoria d’uns tres minuts de durada. Bàsicament, promocionen el Digital Concert Hall (la Sala de Concerts Digital), un canal impulsat per la mateixa Filharmònica, que ofereix concerts i vídeos relacionats amb l’orquestra. Aquest canal de pagament permet veure retransmissions en directe i també recuperar programes en diferit a través del seu cada vegada més gran arxiu.

Curiosament, la campanya que us comentava al començament és per a captar nous públics per als seus concerts en directe de música de cambra. Són conscients que com un concert en viu no hi ha res i que, encara que la tecnologia permeti acostar la seva música a qualsevol racó del món, el músic necessita del públic. És el seu gran estímul.

De quan el Palau projectava concerts

Preparant una conferència sobre Herbert von Karajan i remenant per l’Hemeroteca de La Vanguardia, em trobo amb una curiositat, que fins ara desconeixia. I és que al Palau de la Música Catalana s’hi feien concerts en format de pel·lícula. És a dir, en pantalla gran. Fins i tot en feien cicles. Estem parlant de principis dels anys setanta (els dos anuncis que he trobat i que us deixo aquí sota són d’exemplars de La Vanguardia dels anys 1970 i 1972, respectivament). Fixeu-vos en el primer dels anuncis i en la mida de les lletres dels diferents protagonistes de la vetllada. Queda clar qui n’era el reclam.

Feu clic en les imatges i les podreu veure més grans.

Anunci d'una 'Vanguardia' de 1970

El Palau obre les portes

El Palau entra també en les xarxes socials

Encara no fa un mes que us parlava dels nous canals de Twitter, Facebook i YouTube que havia obert L’Auditori de Barcelona. Doncs bé, ara ha estat el Palau de la Música Catalana qui ha entrat en algunes de les xarxes socials més importants de l’actualitat. En aquella casa han de canviar encara moltes coses, però per alguna cosa es comença, i ja tocava. Potser, ja posats, es podria millorar la pàgina web, fent-la més atractiva i dinàmica.

Ara ens quedaria el Gran Teatre del Liceu, que té canal al YouTube des de fa un temps però encara no Facebook, ni Twitter. A veure quan tarden…

Aquí us deixo els enllaços:
Twitter · Facebook · YouTube · Linkedin · Foursquare

La Biblioteca Agustí Centelles (1)

Les biblioteques són una de les meves debilitats, us ho he de confessar. Divendres passat vaig tenir l’ocasió de visitar la trenta-setena biblioteca de la ciutat de Barcelona, la Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, la més nova, oberta fa poc mes d’una setmana, el 9 de maig. Es troba a l’interior del Centre Cultural Teresa Pàmies, un edifici de set plantes situat al carrer del Comte d’Urgell, 145-147, entre els carrers de Provença i Mallorca. A banda de la biblioteca, també acull el Centre Cívic Urgell, l’Escola Bressol El Roure i un casal infantil. A més, hi ha un auditori i un espai per a exposicions. El projecte és de Rahola Vidal Arquitectes, i ha comptat també amb la col·laboració de l’artista gràfic Peret. El blanc és el color predominant i la llum natural un dels punts destacats, que arriba des dels dos extrems de l’edifici, del carrer Urgell i també del pati interior, on hi ha els recuperats Jardins d’Ermessenda de Carcassona.

La Biblioteca Agustí Centelles és la segona més gran de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, només superada per la Biblioteca Jaume Fuster, situada a la Plaça Lesseps. Ocupa més de 3.000 m2, distribuïts en quatre plantes, de la tercera a la sisena. Obre amb un fons inicial de 65.000 documents, entre llibres, materials audiovisuals, diaris i revistes. Evidentment, té ordinadors i punts de connexió a internet i xarxa Wi-Fi. La seva especialitat és, però, la fotografia, com ja ens podíem imaginar veient l’il·lustre fotògraf que li dóna nom.

Pel que fa a la música, hi tenim llibres i enciclopèdies que acostumem a trobar ja en altres biblioteques públiques barcelonines, com la Gran Enciclopèdia de la Música (d’Enciclopèdia Catalana) o la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (d’Edicions 62). El que diria que no és gaire habitual és trobar els 10 gruixuts volums del Diccionario de la Música Española e Iberoamericana. Interessant i atractiu em sembla el fons que tenen de CDs de música clàssica. Veient les restriccions que últimament patim a Spotify, potser farem un major ús del servei de prèstec bibliotecari a partir d’ara. I més, si el que t’ofereixen són, a més de novetats, integrals com la de les cantates de Bach (en la versió de Leonhardt/Harnoncourt), sonates de Beethoven (Barenboim) o el cicle operístic de L’Anell del Nibelung de Wagner (dirigit per Solti). També tenen una bona selecció d’oratoris i òperes en disc compacte. Molta menys oferta trobem en l’apartat de DVDs. Tot arribarà…

Us deixo un vídeo per si voleu fer una passejada:

Aquest diumenge, portes obertes al Liceu

Diumenge, coincidint amb el Dia Europeu de l’Òpera, el Gran Teatre del Liceu ha organitzat una jornada de portes obertes, entre les 10 del matí i les 6 de la tarda, en la que es podran visitar diferents espais del teatre, com la Sala, el Foyer o el Cercle del Liceu. A més, hi haurà actuacions musicals durant tot el dia al Saló dels Miralls. Si voleu més informació, feu clic en aquest enllaç.

Imatges del Musika-Música ’11

Aquest cap de setmana he tingut una nova oportunitat d’assistir al Festival Musika-Música, que organitzen a Bilbao des de fa 10 anys. Enguany s’ha dedicat a Mozart i ha tornat a ser un èxit: seixanta-sis concerts i més de 30.000 persones han omplert el Palau Euskalduna els tres dies que ha durat el festival. Orquestres, solistes, cors, grups de cambra i molts estudiants de conservatoris d’Euskadi, i també d’altres províncies espanyoles, han participat en aquesta iniciativa que té com a principal objectiu acostar la música clàssica a tota mena de públic.

Aquesta setmana sonarà un reportatge per Catalunya Música sobre aquesta marató musical. Mentrestant, us deixo algunes fotografies fetes per Enrique Moreno Esquibel, que ens han cedit gentilment des de l’organització.

Descobrint Pablo Gargallo

Aquests últims mesos he tingut l’oportunitat de veure dues mostres dedicades a grans noms de l’escultura com Auguste Rodin (a Madrid) i Aristides Maillol (a Barcelona). Potser per això, per aquest interès que m’ha despertat aquest món últimament, tenia moltes ganes de visitar el museu dedicat a Pablo Gargallo a Saragossa. Gargallo té obres destacades al Palau de la Música Catalana (el grup escultòric que envolta l’escenari), l’Hospital de Sant Pau o a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

La seva carrera va estar a cavall de Barcelona i París. Havia nascut a Maella (Matarranya) el 1881 i ja de petit s’havia traslladat a Barcelona amb la seva família. Es va formar amb Eusebi Arnau (l’autor de les muses de l’escenari del Palau), i va conèixer destacats artistes del modernisme. Va ser amic, entre d’altres, de Picasso, Nonell o Juan Gris. Va morir d’una pneumonia el 1934, a Reus, on havia anat per inaugurar una exposició d’obra seva.

El Museu Pablo Gargallo va obrir les portes el juliol del 1985, gràcies a l’impuls de Pierrette, la filla de l’artista. Està situat al Palacio de Argillo, edifici construït entre el 1659 i 1661, i des del 1977 propietat de l’Ajuntament de Saragossa. S’hi exposen sobretot escultures però també cartons, dibuixos, gravats i joies de l’artista. Obres de totes les èpoques, cosa que ens permet seguir perfectament l’evolució del seu estil. En aquest sentit, val la pena també veure l’audiovisual d’un quart d’hora que es projecta a la primera planta, on ens podem fer una idea força aproximada tant de Gargallo com de la seva obra.

Aquí us deixo un parell de fotos de dues escultures ‘musicals’ del mestre, que es poden veure en la col·lecció permanent. L’entrada val 3,5 € i el primer diumenge de mes és de franc.

El pastor de la flauta
1927
66 x 24,5 x 22,5

David
1934
59 x 19,7 x 18

La més petita de totes

La Sala 4 ‘Alícia de Larrocha’ de L’Auditori va obrir finalment les portes, amb dos concerts que es van fer dijous i divendres de la setmana passada. Aquí teniu el programa de mà i algunes fotografies que m’han fet arribar amablement des del Departament de Premsa de L’Auditori. Les fotos són de Martí E. Berenguer.

Divendres d’aquesta setmana el programa ‘Notes de clàssica’ de Catalunya Música emetrà un reportatge, on podrem sentir tant les veus dels intèrprets que hi van actuar, així com les del director general de L’Auditori, Joan Oller, i l’arquitecte Lucho Marcial.

Per veure el programa de mà en gran, feu clic a ‘full’:

La nova sala ‘Alícia de Larrocha’ de L’Auditori

Finalment, la Sala 4 de L’Auditori de Barcelona es dirà Alícia de Larrocha i s’unirà a les tres fins ara existents: Pau Casals (sala 1), Oriol Martorell (sala 2) i Tete Montoliu (sala 3). La inauguració oficial es farà aquesta setmana amb dos concerts, els dies 16 i 17, a les vuit del vespre. Hi intervindran un conjunt de cambra de la Banda Municipal, la pianista Alba Ventura, i la cantant Sílvia Pérez Cruz. Hi destaca l’audició d’obres inèdites escrites per Alícia de Larrocha.

Aquest és el programa:

Conjunt de Cambra de la Banda Municipal de Barcelona

Salvador Brotons
Reed Quintet

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Alba Ventura, piano

Pare Antoni Soler
Sonata núm. 87, en sol menor

Alícia de Larrocha
Burlesca. Allegro grazioso casi scherzo (estrena absoluta)
Ofrena (estrena absoluta)

Frédéric Chopin
Impromptu en Sol Major, op. 51
Impromptu en do sostingut menor, op. pòstum

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Sílvia Pérez Cruz (veu) i Alba Ventura (piano)

Feliu Gasull
Tres quarts (lletra d’Enric Casasses)

Xavier Montsalvatge
Canción de cuna para dormir a un negrito (de Cinco canciones negras)

Federico García Lorca
Las Morillas de Jaén
Nana de Sevilla
Sevillanas del siglo XVIII

Compte enrere per la Sala 4 de L’Auditori

Des del departament de premsa de L’Auditori m’informen que la Sala 4 estarà enllestida ben aviat. L’altre dia passava pel carrer de Ribes i realment li deu quedar ben poc per que s’acabin les obres. No podrem dir que L’Auditori ara ja estarà acabat perquè, de fet, aquesta sala no estava prevista en el projecte inicial. Ha estat l’altíssim nivell d’ocupació de les altres tres sales el que ha motivat la construcció d’aquesta sala annexa. Pels responsables de l’equipament “L’Auditori és un edifici viu, i a mesura que sorgeixen noves necessitats, es fan ampliacions o canvis”. No em sembla malament: adaptar-nos als temps que vivim i treure el màxim profit dels recursos.

Aquí teniu unes quantes dades de la nova sala:
El projecte, que manté el concepte arquitectònic de l’edifici, és de Rafael Moneo i Lucho Marcial. Farà aproximadament 208 m2. Hi assajaran els grups residents de L’Auditori com la Banda Municipal, el Quartet Casals o el grup BCN 216, entre d’altres. També farà de sala d’actes de l’ESMUC en la presentació de projectes finals de carrera i s’hi celebraran concerts de petit format. Aquest espai, situat a la planta baixa i al soterrani, té una capacitat de 168 persones, en grades telescòpiques, que es podran recollir, i l’escenari tindrà una superfície de 80 m2, extensibles.

A més, a la primera planta hi haurà un espai polivalent de 165 m2. Aquí s’hi podran fer conferències, taules rodones, rodes de premsa, recepcions o càterings, i fins i tot pot convertir-se en ludoteca infantil. A la segona planta hi haurà una terrassa d’ús públic.

El Palau durant el franquisme (i 2)

Segona i última part de la conversa que vaig tenir fa uns dies amb Antoni Sàbat, a propòsit del llibre ‘El Palau de la Música Catalana. Els anys de la repressió franquista’, editat aquest 2010. Aquí, Sàbat parla de l’ús que fa el franquisme del Palau, i també de la celebració d’alguns actes d’exaltació del nazisme, especialment entre el 1940 i el 1945.

Vodpod videos no longer available.

El Palau durant el franquisme (1)

Per Sant Jordi us avançava que intentaria parlar amb els autors de dos dels llibres musicals més interessants apareguts aquest 2010 al nostre país. La conversa amb Luca Chiantore, sobre el seu llibre de la música de piano de Beethoven, l’he anat fragmentant en diverses parts que ja heu pogut veure penjades al ‘Quadern‘. Encara en queda algun fragment que miraré d’oferir-vos abans de vacances.

Avui i demà, però, us proposo la xerrada que vaig tenir fa uns dies amb Antoni Sàbat per parlar del llibre ‘El Palau de la Música Catalana. Els anys de la repressió franquista’, publicat per Edicions de 1984.

Vodpod videos no longer available.

Portes obertes al Palau i al Museu de la Música

Aquest diumenge, 20 de juny, entre les 10 del matí i les 6 de la tarda, el Palau de la Música Catalana farà una nova jornada de portes obertes, just un dia abans de la celebració del Dia de la Música.

Es podrà visitar el Foyer i el vestíbul principal, la sala Lluís Millet, la sala de concerts i el Petit Palau. L’any passat van rebre 7.000 visitants.

D’altra banda, el Museu de la Música farà una jornada gratuïta també diumenge pel mateix motiu que el Palau, en aquest cas entre les 10 del matí les 8 del vespre. Una de les activitats musicals que es podrà seguir és una audició de gamelan balinès a les 12 i una altra a les 13h.

A més, dilluns, a les 20.30h es farà un concert gratuït a la Sala 1 Pau Casals, a càrrec de la Coral Sant Jordi, cantaires de la Federació Catalana d’Entitats Corals i l’Orquestra de Cambra de Granollers, dirigits per Lluís Vila i Casañas, per interpretar l’oratori Le Roi David de Arthur Honegger. Les invitacions es poden recollir a les taquelles de L’Auditori.

L’Auditori convida a sentir l’OBC

No és la primera vegada que veig un anunci com aquest en algun diari de casa nostra. Aquest, en concret, va sortir a El País del dissabte. Si teniu ganes de sentir l’OBC en directe a L’Auditori, doncs, ja ho sabeu: entreu a www.auditori.cat, deixeu les vostres dades i a veure si teniu sort.