Category Archives: Compositors

Bernstein, vida i obra

Aprofitant la celebració del centenari del naixement de Leonard Bernstein aquest 2018, l’editorial Turner ha publicat en castellà Vida y obra de Leonard Bernstein, de Paul R. Laird, editat primer a Reaktion Books de Londres, també aquest mateix any.

Es tracta d’un volum molt complet, tot i tenir només 200 pàgines, que repassa la trajectòria vital i artística d’un dels músics nord-americans més importants i alhora controvertits del segle XX. A través d’un pròleg i vuit capítols, ordenats cronològicament, l’autor va resseguint els principals episodis de la biografia de Bernstein: des del piano de la seva tia Clara, que quedarà instal·lat a casa dels seus pares i amb el que s’introduirà en el món de la música; fins als concerts del desembre de 1989 que celebraven la caiguda del Mur de Berlín. Evidentment també es parla del debut al capdavant de la Filharmònica de Nova York, en substitució del director Bruno Walter -que s’havia posat malalt- el 14 de novembre de 1943; els concerts per a joves i altres programes que va idear per a la televisió, especialment durant l’etapa en que va ser titular de l’orquestra novaiorquesa (1958-1969); les col·laboracions amb el coreògraf Jerome Robbins; l’amistat amb Aaron Copland, etc.

Laird també tracta diferents episodis relacionats amb l’homosexualitat del músic i del paper que va jugar en la seva vida la seva dona, Felicia Montealegre, mare dels seus tres fills i un puntal d’estabilitat per a un personatge complex i contradictori, però alhora generós i d’un gran activisme social.

Personalment, el que més m’ha interessat és tot allò que explica en relació a la gènesi de les grans obres de Leonard Bernstein: des de West Side Story, Candide, la banda sonora de la pel·lícula On the Waterfront (La ley del silencio), la Simfonia núm. 3 “Kaddish”, els Chichester Psalms o Mass.

En resum, un retrat ampli i exaustiu, ben documentat, molt recomanable per tot aquell qui vulgui aprofundir en aquesta figura indispensable de la música nord-americana.

QA Vida y obra de Bernstein

Reportatge del documental sobre Granados

EL AMOR Y LA MUERTE PROCES FOTOGRAFIC 1Aquí teniu el reportatge que va sonar ahir al vespre al programa Assaig General de Catalunya Música. Hi intervenen la cineasta Arantxa Aguirre i la coproductora del film, la pianista Rosa Torres-Pardo: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/assaig-general/reportatges/audio/1019767/

Des d’allà es pot sentir i descarregar.

Granados en pantalla gran

El Amor y la Muerte (poster).jpg

Aquest divendres arriba a diversos cinemes de Barcelona i Madrid El amor i la muerte. Historia de Enrique Granados. Aquest documental, o pel·lícula documental, ha estat dirigit per Arantxa Aguirre, una cineasta a qui ja coneixia de treballs anteriors, com Una rosa para Soler o Dancing Beethoven.

Un recorregut cronològic per la vida de Granados, on a més de sentir la seva música, el sentim a ell, i a gent del seu entorn, a través de la seva correspondència. Unes veus en off que posen actors com Jordi Mollà, Emma Suárez o Ramon Fontserè, entre d’altres.

És una aproximació rica en detalls visuals, amb la presència d’estudiosos de l’obra de Granados -destaquen especialment els comentaris de Walter Aaron Clark, el biògraf principal del compositor-, i farcida d’interpretacions musicals d’artistes del món de la música clàssica, i també del flamenc, que busquen donar noves prespectives a la música del compositor lleidatà.

Si m’hagués de quedar amb una cosa, aquesta seria sens dubte el tractament visual que fa Arantxa Aguirre i el seu equip de la documentació conservada, especialment de les fotografies. Aquestes tenen una qualitat i una delicadesa de tractament extraordinaris. Tenim la sensació no tant d’un viatge al passat com d’un trasllat al present d’aquell moment històric, gràcies a la introducció tènue del color. El mateix es pot dir de les pintures dels artistes d’aquella època, amics del compositor, que prenen vida a través d’una lleugera i respectuosa animació. Probablement no sigui aquesta la primera vegada que es fa un treball visual d’aquest tipus -retoc de fotografies, animacions en pintures-, però no el recordo en cap altre documental sobre música clàssica. Ja només per això val la pena veure’l.

Arantxa Aguirre ha tingut la gentilesa d’enviar-me algunes imatges on es pot veure aquest treball de retoc fotogràfic. Les podeu veure aquí sota.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 31 d’octubre es va fer als Cinemes Girona una preestrena, a la qual vaig poder assistir, on un centenar de persones van tenir l’oportunitat de veure en pantalla gran aquest llargmetratge. La reacció va ser molt positiva, amb un llarg aplaudiment al final, i un col·loqui posterior interessant on, a més de felicitar a les responsables del documental, el públic que hi va intervenir es lamentava que no hi haguessin més propostes d’aquest tipus.

Aquest cap de setmana s’estrena, doncs, als Balmes Multicines i als Gran Sarrià Multicines, i la setmana que ve als Cinemes Girona, de Barcelona. Televisió Espanyola participa en aquest projecte, així que és fàcil d’endevinar que tard o d’hora aquest documental arribarà a la televisió. Però de debò que, per poc que pugueu, mireu-la en pantalla gran.

I aquí teniu el tràiler:

La passió per Beethoven d’Isidre Magriñá

ParaContra-1958

A les Notes de clàssica d’ahir, a Catalunya Música, vam parlar d’un llibre recent, publicat per l’Editorial Arpegio. El títol, 1927: Primer centenario de la muerte de Beethoven. El gran protagonista, a part del compositor de Bonn, és sens dubte Isidre Magriñá. Aquest comerciant de Barcelona, propietari de la botiga de barrets que portava el seu cognom, va ser també un gran apassionat de la música i l’obra de Wagner i Beethoven.

Sobre l’impacte de la commemoració del centenari de la mort de Beethoven, a Barcelona i en altres indrets europeus, tracta aquest volum d’una mica més de 330 pàgines, que comentàvem en el reportatge d’ahir. S’hi van poder sentir les veus de Maria Magriñá (la filla), Montserrat i Eusebi Tolosa Magriñá (els néts), i Jaume Tortella (historiador i editor d’Arpegio).

Baixeu-vos l’arxiu en format mp3.

Tècnic de so: Pau Blasi

Si voleu recuperar altres reportatges d’aquesta i altres temporades, els trobareu al portal Ivoox: http://www.ivoox.com/podcast-podcast-notes-classica_sq_f112710_1.html

 

Una melodia per a cada dia

TW Vivancos

El compositor Bernat Vivancos ofereix una melodia nova cada dia a través de la xarxa social Twitter. Es tracta d’una iniciativa que s’extendrà durant tot aquest 2016, i que podria en un futur, en una segona fase, permetre l’edició de la música en partitura impresa, i posteriorment, l’enregistrament sonor d’aquestes peces.

Vivancos cada dia, normalment al matí, a primera hora, penja una melodia diferent -en format manuscrit-, que va associada a un pensament, aforisme o frase feta determinada. Les temàtiques i els estils són diferents, i la música és oberta i molt sovint no està pensada per a ser interpretada amb un determinat instrument.

Fa uns dies el compositor va dedicar una melodia a un dels programes de Catalunya Música, el Només hi faltes tu, que Ester Pinart realitza i presenta de 17 a 19 h, de dilluns a divendres a l’emissora. Aquí la teniu, interpretada per la Mireia Pacareu, pianista i membre de l’equip de producció de Catalunya Música:

Baixeu-vos l’àudio aquí!
.
De tot plegat en parlàvem fa unes setmanes a l’ESMuC, on Bernat Vivancos és professor de composició. D’aquella conversa en va sortir un reportatge que va sonar finalment ahir a la tarda, l’informatiu Notes de clàssica de Catalunya Música. El recupero aquí sota:

 Podeu descarregar-vos l’arxiu en format mp3 des d’aquest enllaç.

Tècnic de so: Pau Blasi

Petita biografia de Francesc Civil

Francesc Civil 3 quadrada.jpg

Martí Ferrer, de l’editorial Ficta, ens resumeix la vida i la trajectòria del músic català Francesc Civil, en només cinc minuts. Aquest 2015 es compleixen 25 anys de la seva mort d’aquest pedagog i compositor, que va desenvolupar bona part de la seva tasca a la ciutat de Girona.

http://www.ivoox.com/marti-ferrer-parla-francesc-civil_md_9769157_wp_1.mp3″ Baixeu-vos l’arxiu d’àudio des d’aquest enllaç.

Francesc Civil 1 retallada

Simposi Sor a Barcelona

Logo de la Societat Sor de Barcelona

Els dies 16, 17 i 18 d’octubre es va organitzar a Barcelona les Jornades sobre Ferran Sor i el seu temps, organitzades conjuntament per la Societat Sor de Barcelona i la Societat Catalana de Musicologia. Diferents espais van acollir les diverses sessions, principalment l’Institut d’Estudis Catalans i el Museu de la Música de Barcelona. Jo vaig tenir l’ocasió de presenciar les ponències, comunicacions i recitals comentats dels dos primers dies, al matí.

De tot plegat en parlàvem ahir a la tarda amb l’Albert Torrens, al seu programa informatiu Notes de clàssica, de Catalunya Música. Vam sentir declaracions de diferents persones que van intervenir-hi: Josep Dolcet, Brian Jeffery, Arnau Farré, Sergi Casademunt, Lluís Gàsser, Josep Maria Mangado i Alfredo Vicent.

Aquí sota teniu la crònica, que podeu descarregar-vos des d’aquest enllaç:

http://www.ivoox.com/ndc-simposi-sor-a-barcelona_md_3647940_wp_1.mp3″

Els quatre elements de Cristòfor Taltabull

Fins al 21 de juny es pot visitar encara a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Catalunya Cristòfor Taltabull i els quatre elements, una mostra comissariada per Rosa Montalt, la cap de la Secció de Música de la biblioteca. L’1 de maig es complien 50 anys de la mort d’aquest músic, tant important per a una generació de compositors que van ser alumnes seus: Josep Soler, Joan Guinjoan, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Cercós, Xavier Benguerel i molts d’altres.

Ahir a la nit, Catalunya Música va emetre un reportatge amb les opinions recollides el dia de la inauguració. S’hi van poder sentir les veus de Rosa Montalt (la comissària), Hèctor Gasol (estudiant de l’ESMUC), Eugènia Serra (directora de la Biblioteca de Catalunya) i d’algunes persones que van visitar l’exposició el dia de la presentació, el 20 de maig.

Si no podeu desplaçar-vos fins a la Biblioteca de Catalunya aquests dies, val la pena que feu un cop d’ull al web específic que s’ha dissenyat per a la mostra, i que inclou els materials que s’hi exposen.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-els-quatre-elements-cristofor-taltabull_md_3185703_1.mp3] Us podeu baixar aquest arxiu en format mp3 des d’aquest enllaç.

Banderolataltabull

40 anys de la Societat Catalana de Musicologia

Societat Catalana de Musicologia

La Societat Catalana de Musicologia, l’entitat vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans que agrupa els musicòlegs catalans, celebra enguany aniversari. Amb aquest motiu, vaig tenir l’ocasió de trobar-me amb dos dels membres d’aquesta associació –Jordi Ballester (president) i Josep Maria Almacellas (secretari)-, per saber-ne més de la seva trajectòria, del moment que viuen i dels reptes que tenen de cara al futur. El resultat de tot plegat ho vam poder sentir ahir a la nit Catalunya Música, en un reportatge que es va emetre dins l’espai informatiu Notes de clàssica.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-40-anys-societat-catalana_md_2984064_1.mp3]

Muntatge musical de Dani Guinot.
Per baixar-vos l’arxiu d’àudio en mp3, feu-ho des d’AQUÍ!

També podeu recuperar altres reportatges d’aquesta temporada i d’anteriors, a través del canal que tenim al portal Ivoox.

Web de la Societat Catalana de Musicologia

Opera Mundi [març ’14]

Capçalera del Facebook d'Una tarda a l'òpera

Tercer diumenge de març i per tant òpera i tecnologia/ internet a Catalunya Música. És l’Opera Mundi del programa Una tarda a l’òpera, l’espai operòfil que presenta Jaume Radigales cada setmana a l’emissora clàssica catalana.

Aquest cop hem parlat de Tosca de Puccini, i d’una iniciativa engegada pel Gran Teatre del Liceu. També, en relació a l’enregistrament que va oferir Catalunya Música dimarts, us hem animat a recuperar-la a través del web de l’emissora. Comentàvem que la nova temporada del Liceu, la 2014-15, és consultable de manera íntegra a través del web del teatre.

A més, hem tornat a portar a la secció Medici.tv perquè des de fa unes setmanes es pot recuperar de manera íntegra i gratuïta l’òpera Brokeback Mountain, de Charles Wuorinen, estrenada aquest 2014 al Teatro Real de Madrid i un dels últims encàrrecs que el desaparegut Gerard Mortier va fer com a director artístic d’aquest teatre.

Una campanya de micromecenatge impulsada pel cantant de pop/rock Rufus Wainwright, un nou capítol dels Villazón Toons i la supressió del canal de YouTube del Blog Villazonista han estat altres temes tocats en aquesta secció.

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/1/8/1394709323981/Canal-Medici-canal-Villazon-Catalunya-Musica-i-el-Liceu.mp3]

Us podeu baixar l’arxiu directament, des d’aquest ENLLAÇ.

Si sou a les xarxes socials, val la pena que seguiu el Twitter i la pàgina de Facebook del programa.

30 anys sense Manuel Valls Gorina

Aquest 2014 es compleixen tres dècades de la desaparició del músic, professor, crític i divulgador musical Manuel Valls Gorina. Amb aquest motiu vaig elaborar un reportatge, a partir de les entrevistes que vaig tenir amb diverses persones que el van tractar, com el director d’orquestra Antoni Ros Marbà, el seu fill Víctor Valls o el presentador de diversos programes de ràdio i televisió de cinema Àlex Gorina. També hi intervé Rosa Montalt, cap de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, on hi ha dipositat el seu llegat. El reportatge va sonar ahir a la nit a l’informatiu Notes de clàssica de Catalunya Música.

Les entrevistes es van fer ja fa algunes setmanes. Dissabte, a través de la pàgina de Facebook de l’Escola i Conservatori de Música de Vilanova i la Geltrú, coneixia la trista notícia de la mort de Víctor Valls. Des d’aquí un record per a ell i molts ànims per a la seva família i amics.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-30-anys-sense-manuel-valls-gorina_md_2909459_1.mp3]

Podeu baixar-vos l’àudio d’aquest reportatge directament des d’AQUÍ!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1714 · Els compositors catalans

RAJOLA Guitarrista

Nova entrega del seguit de microespais a l’entorn de la música del 1714, que us proposo cada setmana, gràcies a la gentilesa del musicòleg Josep Dolcet. Aquest cop és el torn dels músics d’aquí. Quins eren els compositors catalans més destacats? Quin tipus d’obres feien?

[audio http://www.ivoox.com/1714-els-compositors-catalans-l-epoca_md_2796724_1.mp3]

Us podeu baixar l’arxiu mp3 des d’aquí.

També podeu recuperar entrades anteriors, relacionades amb aquesta temàtica.

Música simfònica (i orquestral) catalana a l’abast

symphonic-cat-p

El divendres 24 de gener al migdia es va presentar a Barcelona, a la seu de la SGAE a Catalunya, la campanya Symphonic.cat, impulsada des del Gremi d’Editorials de Música de Catalunya, amb l’objectiu de conèixer i difondre la producció orquestral i simfònica del nostre país. En l’acte, al qual hi van assistir persones de diversos àmbits de la música (compositors, intèrprets, directors d’orquestra, arxivers, editors…), es va presentar el nou portal web symphonic.cat, que recull més de 350 obres de diversos autors catalans, a més de recomanacions i altres informacions.

Ahir a la nit, Catalunya Música emetia un reportatge sobre aquest tema, on van sonar les veus d’alguns dels protagonistes. El podeu recuperar des d’aquí mateix:

[audio http://www.ivoox.com/ndc-symphonic-cat-musica-orquestral-catalana-a-l-abast_md_2801689_1.mp3]

També podeu descarregar-vos l’arxiu en format mp3.

El muntatge va ser, com gairebé sempre, del mestre Daniel Guinot.

Aprofito per animar-vos, una vegada més, a recuperar reportatges anteriors.

1714 · Música europea a Barcelona

Corelli3

En el tercer microespai que dediquem a la música i els músics a l’entorn del 1714, el musicòleg Josep Dolcet ens parla dels compositors europeus que més s’interpretaven a la Barcelona de començaments del segle XVIII.

[audio http://www.ivoox.com/1714-la-musica-europea-a-barcelona_md_2784063_1.mp3]

Arxiu per descarregar en mp3

Podeu recuperar articles anteriors a través d’aquest enllaç. També us recomano una passejada pel canal que tenim al portal d’àudios Ivoox.

25 anys sense Cercós

Josep Cercos - fototeca.cat

© fototeca.cat

Entre els diversos aniversaris relacionats amb la música catalana que tindran lloc durant el 2014, hi ha el 25è aniversari de la mort del compositor i teòric de la música Josep Cercós i Fransí (1925-1989). De Cercós en parlava fa algunes setmanes amb dos dos dels seus nebots, tots dos músics: el musicòleg i organista Bernat Cabré, i el seu germà, el baríton i director de diversos conjunts musicals -entre els quals, La Colombina-, Josep Cabré.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-25-anys-sense-cercos_md_2772283_1.mp3]

Us podeu baixar l’mp3 d’aquest reportatge des d’aquest enllaç.

Entrada de la Viquipèdia
I a la Gran Enciclopèdia Catalana

Tricentenari Gaz [1713-2013]

Catedral de Girona
Ahir a la nit, l’espai informatiu Notes de clàssica de Catalunya Música oferia un reportatge sobre Josep Gaz (1656-1713), amb motiu dels tres-cents anys de la seva mort. Hi van intervenir els musicòlegs Bernat Cabré i Josep Pujol, i també Josep Cabré, baríton, fundador de La Colombina i director d’altres grups de música antiga.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-tricentenari-gaz_md_2630375_1.mp3]

Per descarregar l’arxiu feu clic en aquest enllaç.

També us animo també a recuperar altres reportatges que han sonat durant aquest any i que trobareu allotjats al portal Ivoox.

Manén ja té documental

Imagen1

El 9 d’octubre es va presentar al Centre Cívic Urgell la pel·lícula documental Joan Manén, el geni oblidat, de Joan i Marc Capdevila, responsables de la productora Actio Visual L’acte, adreçat als membres de l’Associació Joan Manén i a les persones que intervenen en el documental, va consistir en la preestrena i una tertúlia posterior. Més avall trobareu algunes imatges d’aquest documental que, tant de bo, s’emeti aviat per televisió.

Ahir a la nit, Catalunya Música emetia un reportatge amb testimonis dels dos realitzadors i també de Daniel Blanch, pianista i president de l’Associació Joan Manén.

Aquí teniu l’arxiu de so, que us podeu descarregar també en format mp3. El muntatge, com sempre, del mestre Daniel Guinot.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-joan-manen-ja-te-documental_md_2475879_1.mp3]

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sor en Societat

Logo de la Societat Sor de Barcelona

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de compartir una de les trobades que la Societat Sor de Barcelona organitza a l’entorn de la figura del compositor i guitarrista barceloní Ferran Sor (1778-1839). Va ser un dinar, al qual hi van assistir una quinzena de persones, on van convidar Roger Alier per parlar d’Il Telemaco nell’isola di Calipso, l’única òpera escrita per Sor i estrenada a Barcelona el 1797.

Aquestes trobades de la Societat Sor també serveixen per tenir notícia d’activitats i iniciatives relacionades més o menys directament amb aquest compositor o la seva època.

Aquí us deixo el reportatge que vaig preparar a partir d’aquest encontre i que va sonar ahir al vespre a l’informatiu Notes de clàssica de Catalunya Música. Us podeu baixar aquest arxiu en format mp3 i també recuperar altres reportatges que s’han pogut sentir aquesta temporada.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-sor-societat_md_2200837_1.mp3]

L’Ondas de Joan Manén

Joan Manén vist pel dibuixant Joaquim Renart

Sí, ho heu llegit bé. Joan Manén va guanyar un premi Ondas. La veritat és que per a mi també va ser una sorpresa quan m’ho va explicar el musicòleg Jaime del Blanco, probablement una de les persones que més i millor ha estudiat al músic aquests últims anys. La conversa la vam tenir divendres passat, el dia que es presentava el primer volum de la integral de l’obra per a violí i piano de Manén a la Biblioteca de Catalunya.

[audio http://www.ivoox.com/conversa-amb-jaime-del-blanco_md_1984675_1.mp3]

Us podeu baixar aquest i altres arxius de so des del canal que tenim a l’Ivoox.

Creix l’interès per Joan Manén

CDjoan_manen-violi

Joan Manén segueix sent un personatge tan fascinant i polifacètic com desconegut. Això, de mica en mica, però, va canviant: es van sabent més coses sobre ell, i especialment cada vegada és menys estrany sentir la seva música. Sobretot gràcies a la tasca que du a terme des de la seva creació, ara fa uns tres anys, l’Associació Joan Manén.

Divendres, la Biblioteca de Catalunya va acollir la presentació del primer volum de l’obra per a violí i piano de Joan Manén, editada en disc compacte pel segell La mà de Guido. L’acte consistia en un diàleg entre diversos membres de l’Associació Manén i algunes interpretacions en directe -a càrrec de la violinista Kalina Macuta i el pianista Daniel Blanch– de peces de Manén contingudes en el disc (amb una única excepció, una obra de joventut, de quan el músic tenia 15 anys).

Una estona molt amena, amb molt bona presència de públic, que va despertar l’interès dels assistents, els quals van poder fer alguna pregunta cap a la part final, i posteriorment saludar i comentar amb els protagonistes.

Val la pena destacar l’empenta de l’Associació Manén, i les ganes de tirar endavant iniciatives per a recuperar i difondre la música catalana, no només la de Manén. Aquest any, per exemple, segueixen amb la segona edició del cicle de concerts que organitzen a l’Ateneu Barcelonès, i que tenen cada vegada més bona acceptació. A nivell discogràfic, han editat no fa gaire les sardanes escrites per Manén, en la interpretació de la Cobla de Cambra de Catalunya, dirigida per Jordi Molina. Ara presenten aquest primer volum de l’obra per a violí i piano, i tenen més iniciatives discogràfiques de cara al futur.

També hi ha un parell de projectes molt avançats relacionats amb el món audiovisual: un documental sobre la figura de Manén -que es titula Joan Manén, un geni oblidat-, que ha preparat la productora Actiovisual; i un altre sobre l’Associació Joan Manén, que està enllestint la productora MarcialAV.

Per seguir l’actualitat i les novetats relacionades amb Manén i l’associació que porta el seu nom, val la pena que us apunteu aquest blog: http://joanmanen.blogspot.com.

Aquí us deixo una de les peces contingudes en el disc de La mà de Guido: