Category Archives: Divulgació

Un passeig per la Barcelona musical del 1700

Imatge

No era la primera vegada que participava en una de les interessants rutes musicals que des de fa un parell d’anys organitzen des de MUSICoLòGICS. Ja anteriorment havia compartit passejades wagnerianes i del temps del Baró de Maldà. Des de fa algunes setmanes, ofereixen una de nova, titulada La música al Born del 1700. Sobre aquesta proposta tractava el reportatge que vaig enregistrar fa uns dies per a Catalunya Música, i que va sonar ahir per antena, dins l’informatiu Notes de clàssica, que diàriament presenta l’Albert Torrens.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-ruta-per-barcelona-del-1700_md_3075217_1.mp3]

Si us voleu baixar l’arxiu en format mp3, el trobareu en aquest enllaç.

També us deixo aquí sota algunes imatges de la ruta que vam fer el 29 de març, i que podeu trobar penjades també a la pàgina de Facebook de MUSICoLòGICS.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Creix l’interès per Joan Manén

CDjoan_manen-violi

Joan Manén segueix sent un personatge tan fascinant i polifacètic com desconegut. Això, de mica en mica, però, va canviant: es van sabent més coses sobre ell, i especialment cada vegada és menys estrany sentir la seva música. Sobretot gràcies a la tasca que du a terme des de la seva creació, ara fa uns tres anys, l’Associació Joan Manén.

Divendres, la Biblioteca de Catalunya va acollir la presentació del primer volum de l’obra per a violí i piano de Joan Manén, editada en disc compacte pel segell La mà de Guido. L’acte consistia en un diàleg entre diversos membres de l’Associació Manén i algunes interpretacions en directe -a càrrec de la violinista Kalina Macuta i el pianista Daniel Blanch– de peces de Manén contingudes en el disc (amb una única excepció, una obra de joventut, de quan el músic tenia 15 anys).

Una estona molt amena, amb molt bona presència de públic, que va despertar l’interès dels assistents, els quals van poder fer alguna pregunta cap a la part final, i posteriorment saludar i comentar amb els protagonistes.

Val la pena destacar l’empenta de l’Associació Manén, i les ganes de tirar endavant iniciatives per a recuperar i difondre la música catalana, no només la de Manén. Aquest any, per exemple, segueixen amb la segona edició del cicle de concerts que organitzen a l’Ateneu Barcelonès, i que tenen cada vegada més bona acceptació. A nivell discogràfic, han editat no fa gaire les sardanes escrites per Manén, en la interpretació de la Cobla de Cambra de Catalunya, dirigida per Jordi Molina. Ara presenten aquest primer volum de l’obra per a violí i piano, i tenen més iniciatives discogràfiques de cara al futur.

També hi ha un parell de projectes molt avançats relacionats amb el món audiovisual: un documental sobre la figura de Manén -que es titula Joan Manén, un geni oblidat-, que ha preparat la productora Actiovisual; i un altre sobre l’Associació Joan Manén, que està enllestint la productora MarcialAV.

Per seguir l’actualitat i les novetats relacionades amb Manén i l’associació que porta el seu nom, val la pena que us apunteu aquest blog: http://joanmanen.blogspot.com.

Aquí us deixo una de les peces contingudes en el disc de La mà de Guido:

El País celebra el bicentenari de Wagner

EL PAIS - 200 Aniversario de Wagner en EL PAÍS

Una celebració virtual, amb múltiples formats i aprofitant les eines que la tecnologia posa a l’abast. El País ha creat un espai a internet, amb textos, imatges, vídeos i músiques, relacionats amb Richard Wagner.

Articles d’opinió de gent de la cultura, un petit vídeo explicatiu d’una mica més de tres minuts, un recull de cites de personatges com Nietzsche, Auden, Chausson, Zola, Gounod o Bizet, entre d’altres. També, un apartat relacionat amb la iconografia wagneriana, amb selecció i comentaris de Lourdes Jiménez. Fragments musicals d’òperes i altres obres de Wagner, vinculats a Spotify, i fins i tot un concurs.

A més, tenim accés (si ens donem d’alta a Amazon o Google Play) a un llibre digital de 700 pàgines, titulat Wagner eterno, que es pot llegir gratuïtament a través d’internet i dispositius mòbils. El volum conté, a més d’una bona selecció d’articles sobre Wagner, un munt de crítiques i notícies diverses aparegudes al diari aquests últims anys, i que formen part de l’hemeroteca d’El País. Una manera imaginativa d’aprofitar i difondre molta feina ja feta, així com incorporar-hi les novetats que vagin venint.

Hi podeu accedir a través de l’adreça:
http://elpais.com/especiales/2013/wagner/

10 piulades del març’13

TW-Apuntador-201301

Després del parèntesi del mes passat, recupero amb ganes aquest apartat mensual que recull una selecció de 10 tweets (piulades) que durant les últimes setmanes han passat pel Twitter de l’apuntador.

L’informatiu #Notesdeclassica de @catalunyamusica arribarà a les 1.000 edicions el 9 d’abril: http://ves.cat/ejuK 

Tràiler d’El complex d’Stradivarius, el documental sobre el món dels lutiers que @tv3cat emetrà pròximament http://ves.cat/eju3 

El documental ‘Al fossat‘, sobre l’Orquestra del @liceu_cat, es podrà veure el 4 d’abril a La Pedrera: http://ves.cat/ejuB  @catfundacio

L’editorial Arpegio és a punt de treure la primera traducció al castellà del Tractat de violí de Leopold Mozart: http://ves.cat/ehMv 

El @bancosantander és patrocinador del Cor Monteverdi (@mco_london): http://ves.cat/efak  via @valentioviedo #ironies #usfelicitofills

El projecte de l’@osvalles de portar la ‘Passió segons Sant Joan’ de #Bach participativa per #Catalunya omple en cada concert #bonafeina

John Eliot Gardiner és a punt de treure un llibre sobre #Bach: http://ves.cat/ecpX  via @LaVanguardia

El contratenor @xaviersabata i la soprano Núria Rial inauguraran el 20 de juliol el nou auditori de Torroella de M., amb l’Acadèmia 1750

@xaviersabata, a més, acaba de publicar el primer CD en solitari, Bad Guys, que presentarà en concert el 28 de maig al @palaumusicacat

La Biblioteca de l’@esmuccat amplia l’horari públic, de 9 a 19h de dilluns a divendres, a partir del 2 d’abril #magrada #aixisi

Un quart d’hora parlant de Bach

Ahir a la tarda, minuts abans que el musicòleg Luis Gago comencés la cinquena i última de les sessions del cicle Bach després de Bach, que des del 20 de febrer ha impartit al CaixaForum de Barcelona, vaig poder parlar breument amb ell.

Al Luis l’admiro molt, com a altres divulgadors musicals. A l’hora de parlar sobre música, cadascú té el seu estil. I per a mi, Gago està entre els millors comunicadors. És rigorós i alhora amè, gens avorrit.  Ja l’havia pogut seguir en alguna de les xerrades sobre òpera (Parsifal, Lulú, Le grand macabre), organitzades pels Amics del Liceu. També he anat recuperant el cicle de xerrades sobre la història del lied, que fa un cop al mes a la Fundación Juan March de Madrid, i que es poden recuperar a través d’internet.

Johann Sebastian Bach és una de les seves passions. En això coincidim. Malauradament, del cicle bachià que ha fet a CaixaForum, només he pogut seguir les dues últimes sessions. Una llàstima. Estaria bé que l’Obra Social “la Caixa” posés a l’abast de tothom tot aquest coneixement que ens arriba a través dels cicles de conferències i debats que organitzen , per poder-ho recuperar o tornar a escoltar posteriorment. Hi ha entitats culturals i museus que s’han adonat de la importància d’aquest fet, i en fan una aposta decidida.

I aquí la conversa:
[audio http://www.ivoox.com/conversa-amb-luis-gago_md_1890411_1.mp3]

Per descarregar-la, aquí teniu l’enllaç.

El Maria Canals, a peu de carrer

El pianista Lluís Grané

Dijous Catalunya Música va emetre un reportatge sobre una experiència nova impulsada pel Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona. Consistia en una classe magistral-audició d’un pianista oberta a tothom, a l’aire lliure, just al davant de la Pedrera.

Aquí teniu el document, amb les opinions del pianista Lluís Grané, Jordi Vivancos (responsable del Concurs Maria Canals), o Rosa Maria Plans (cap de programes culturals de la Fundació Catalunya La Pedrera), entre d’altres.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-el-maria-canals-a-peu-de_md_1873105_1.mp3]

Baixeu-vos l’arxiu en mp3 des d’AQUÍ!

La poca iconografia de Domènec Terradellas

Domènec Terradellas al teclat

Aquesta setmana dedico dos articles del blog a Domènec Terradellas, compositor barceloní nascut cap al 1713 i mort el 1751. Tenim, doncs, que aquest any se celebra el tercer centenari del seu naixement.

Tot i que estic preparant un reportatge per a Catalunya Música sobre aquest músic, m’ha vingut de gust avançar-vos un parell de temes, a propòsit d’una llarga i interessant conversa que vaig tenir amb el musicòleg Josep Dolcet, una persona que ha dedicat moltes hores d’estudi i de recerca a aquest compositor. En la mateixa trobada amb Dolcet, també vam parlar d’Arcangelo Corelli, com ja vau comprovar fa uns dies, si sou lectors habituals d’aquest Quadern.

En aquest primer apunt, Josep Dolcet ens parla de la poca iconografia existent de Domènec Terradellas, tot i ser un dels compositors de més renom de l’època, conegut especialment a Europa per les seves òperes.

[audio http://www.ivoox.com/iconografia-domenec-terradellas_md_1776084_1.mp3]