Category Archives: Documentals

L’aposta de Filmin per la clàssica

Clásica en Filmin

La plataforma Filmin, que permet veure en línia, a través d’internet, pel·lícules, sèries, documentals i concerts, ha obert un canal dedicat a la música clàssica i l’òpera: Filmin Clásica. Es tracta d’una nova iniciativa que va posar-se en marxa el 10 de desembre, que permet veure concerts i òperes provinents de catàleg de Medici, amb subtítols en castellà. D’aquesta proposta en vaig parlar fa uns dies amb Jaume Ripoll, cofundador de Filmin i alhora director d’aquesta plataforma. D’aquella conversa en va sortir un reportatge, que es va poder sentir ahir al vespre a l’informatiu Notes de clàssica, de Catalunya Música.


Podeu baixar-vos l’mp3 des d’aquí!
Tècnic de so: Pau Blasi

Manén ja té documental

Imagen1

El 9 d’octubre es va presentar al Centre Cívic Urgell la pel·lícula documental Joan Manén, el geni oblidat, de Joan i Marc Capdevila, responsables de la productora Actio Visual L’acte, adreçat als membres de l’Associació Joan Manén i a les persones que intervenen en el documental, va consistir en la preestrena i una tertúlia posterior. Més avall trobareu algunes imatges d’aquest documental que, tant de bo, s’emeti aviat per televisió.

Ahir a la nit, Catalunya Música emetia un reportatge amb testimonis dels dos realitzadors i també de Daniel Blanch, pianista i president de l’Associació Joan Manén.

Aquí teniu l’arxiu de so, que us podeu descarregar també en format mp3. El muntatge, com sempre, del mestre Daniel Guinot.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-joan-manen-ja-te-documental_md_2475879_1.mp3]

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La segona vida de Karajan

DVD Karajan Second Life
El segell Deutsche Grammophon acaba de presentar al nostre país Karajan. The Second Life, d’Eric Schulz. Es tracta d’un documental d’una hora i vint minuts de durada, que gira a l’entorn de la figura d’aquest mític director d’orquestra. Tot i que l’any que ve es compliran 25 anys de la seva desaparició, tenim la sensació que d’alguna manera Herbert von Karajan encara hi és. Si més no, ens queden les seves innombrables gravacions. No en va, fou el més prolífic. L’arxiu d’Universal conté centenars d’enregistraments que van de l’any 1938 al 1989, poc abans de morir.

Aquesta pel·lícula ens acosta Karajan en primera persona, a través d’entrevistes televisives i altres documents audiovisuals. També hi intervenen algunes persones amb qui va treballar: músics, musicòlegs, neurocientífics o enginyers de so. Alguns idealitzen tot el que va fer Karajan i altres, en canvi, fan referència a aspectes més discutibles, com el seu concepte de l’enregistrament o l’aproximació que va fer al repertori barroc. Tothom coincideix, però, en destacar especialment el repertori comprès entre 1810 i 1930.

L’admiració de Karajan per Richard Strauss, la seva gran destresa com a acompanyant de cantants o la idealització del so, són alguns dels temes que es tracten en aquesta pel·lícula.

Si en documentals anteriors s’havia parlat de la relació del director salzburguès amb l’escena i la seva visió de la bellesa, aquest posa l’accent sobretot en el món del so i l’enregistrament. Però va més enllà d’això, ens acosta al pensament de Karajan i a la seva visió del món i de l’existència: “Crec que tenim més d’una vida. I puc dir que jo tornaré, segur!” Potser no li cal tornar, perquè en certa manera no ha marxat.

Joan Manén: Variacions sense tema, un tast

DOCU Manen fotograma

Potser recordareu que fa unes setmanes parlàvem de Joan Manén, a propòsit d’un enregistrament discogràfic que es va presentar a la Biblioteca de Catalunya. A l’entorn d’aquell acte, que suposava la presentació del primer volum de l’obra per a violí i piano de Manén, vaig dedicar alguns articles del blog a altres temes ‘col·laterals’ relacionats amb aquest músic. És el cas d’una conversa amb Daniel Torres, cofundador de la productora audiovisual Marcial AV, on ens parlava del documental que estaven preparant sobre Manén i l’Associació que porta el seu nom.

Aquesta setmana el Daniel m’ha escrit per comentar-me que algunes imatges del documental ja es poden veure en aquest clip d’un minut -frenètic i intens- que us adjunto més avall. Si tot va bé, Joan Manén: Variacions sense tema es presentarà després de l’estiu. La cosa promet.

Manén, en format documental

Joan Manén

Us ho deia l’altre dia, s’estan preparant un parell de documentals sobre Joan Manén. Avui us volia parlar d’un d’ells, el que es titularà molt probablement Variacions sense tema, produït per Marcial AV i dirigit per Jaime Ballada Larrasa i Daniel Torres Vergé

En la presentació del primer volum de l’obra per a violí i piano de Manén, que es va fer fa uns dies a la Biblioteca de Catalunya, vaig tenir l’ocasió de conèixer el Daniel Torres, un dels responsables d’aquest projecte, que té Manén i especialment l’Associació que porta el seu nom com a eixos principals.

Aquí us deixo una breu conversa que vam enregistrar:http://www.ivoox.com/conversa-amb-documentalista-daniel-torres_md_1970130_wp_1.mp3″

Podeu baixar-vos aquest i altres arxius de so de converses anteriors a través del canal d’àudios que tenim al portal Ivoox.

No sóc una estrella del rock

No sóc una estrella del rock

Sens dubte és una bona notícia que un altre documental relacionat amb el món de la clàssica tregui el cap en la sempre atractiva i sorprenent programació d’El Documental del mes. Aquesta vegada és una pel·lícula de gairebé una hora i mitja de durada, dirigida per la canadenca Bobbi Jo Hart, i que ja va formar part de la Secció oficial de l’In-Edit Beefeater de Barcelona del 2012.

La protagonista és Marika Bournaki, una jove pianista, també canadenca, que té clar ja des de menuda que vol dedicar-se a ser pianista de concert. El camí no serà fàcil. El documental segueix la seva trajectòria -formativa, concertística i vital- des dels 12 fins als 20 anys. El seu entorn familiar, les amistats, el pas per la Juilliard School de Nova York, els moments d’angoixa i de pressió, les alegries i també les renúncies.

No sóc una estrella del rock és una aproximació al món dels nens prodigi i també al procés de formació de la pròpia identitat.

Fins a final de mes es podrà veure en moltes localitats catalanes i també a Palma, Astúries, Euskadi, Madrid, les Illes Canàries i Galícia. Podeu consultar el llistat fent clic AQUÍ.

També podeu fer un cop d’ull a la pàgina web de Marika Bournaki:
http://www.marikabournaki.com/

I us deixo també el tràiler:

Britten en imatges

benjamin-britten

Un espai per a Benjamin Britten. Amb permís de Verdi i Wagner, aquest és també l’Any Britten. Centenari del seu naixement. Són diversos els productes audiovisuals que ja han començat a aparèixer. Enregistraments de la seva música i també documents com aquest documental que firma Tony Palmer (autor de nombroses pel·lícules i documentals sobre compositors, d’entre els que destaca la mítica sèrie sobre Wagner que protagonitzà Richard Burton els anys vuitanta). Que aquest documental, filmat l’any 1979, s’editi en format DVD no és novetat, però sí ho és la nova edició que s’ha publicat, que incorpora subtítols en castellà.

El títol A time there was…, correspont també al subtítol d’una de les últimes obres que va escriure: la Suite sobre melodies angleses. Es tracta d’un retrat de Britten, a partir dels testimonis de les persones més properes: els germans (dues germanes i un germà), familiars i especialment el tenor Peter Pears, el seu company sentimental i l’intèrpret a qui va dedicar algunes de les seves composicions.

Entre les diverses virtuts que tenen els documentals sobre músics, hi ha la de poder-los veure en moviment, ja sigui fent música (dirigint o interpretant) o explicant-nos algun aspecte relacionat amb la seva trajectòria o biografia. És el cas també d’aquest document, que sobrepassa l’hora i mitja de durada. Així el podem veure dirigir i també tocant, fent duet de pianos al costat del gran Sviatoslav Richter, per exemple.

A través del documental, descobrim la capacitat de treball de Britten, que podia escriure trenta pàgines de música diàries. També el fet de compondre sempre sobre el paper pautat i mai sobre el piano. L’estada als Estats Units. L’amistat amb el poeta Auden. La sensibilitat a les males crítiques. El seu pacifisme, tot i que no es fa referència al War Requiem.

Un bon document, especialment pel valor dels testimonis, per aproximar-nos a un dels noms de referència de la música del segle XX.

Aquí teniu el tràiler: