Category Archives: DVD

La segona vida de Karajan

DVD Karajan Second Life
El segell Deutsche Grammophon acaba de presentar al nostre país Karajan. The Second Life, d’Eric Schulz. Es tracta d’un documental d’una hora i vint minuts de durada, que gira a l’entorn de la figura d’aquest mític director d’orquestra. Tot i que l’any que ve es compliran 25 anys de la seva desaparició, tenim la sensació que d’alguna manera Herbert von Karajan encara hi és. Si més no, ens queden les seves innombrables gravacions. No en va, fou el més prolífic. L’arxiu d’Universal conté centenars d’enregistraments que van de l’any 1938 al 1989, poc abans de morir.

Aquesta pel·lícula ens acosta Karajan en primera persona, a través d’entrevistes televisives i altres documents audiovisuals. També hi intervenen algunes persones amb qui va treballar: músics, musicòlegs, neurocientífics o enginyers de so. Alguns idealitzen tot el que va fer Karajan i altres, en canvi, fan referència a aspectes més discutibles, com el seu concepte de l’enregistrament o l’aproximació que va fer al repertori barroc. Tothom coincideix, però, en destacar especialment el repertori comprès entre 1810 i 1930.

L’admiració de Karajan per Richard Strauss, la seva gran destresa com a acompanyant de cantants o la idealització del so, són alguns dels temes que es tracten en aquesta pel·lícula.

Si en documentals anteriors s’havia parlat de la relació del director salzburguès amb l’escena i la seva visió de la bellesa, aquest posa l’accent sobretot en el món del so i l’enregistrament. Però va més enllà d’això, ens acosta al pensament de Karajan i a la seva visió del món i de l’existència: “Crec que tenim més d’una vida. I puc dir que jo tornaré, segur!” Potser no li cal tornar, perquè en certa manera no ha marxat.

Britten en imatges

benjamin-britten

Un espai per a Benjamin Britten. Amb permís de Verdi i Wagner, aquest és també l’Any Britten. Centenari del seu naixement. Són diversos els productes audiovisuals que ja han començat a aparèixer. Enregistraments de la seva música i també documents com aquest documental que firma Tony Palmer (autor de nombroses pel·lícules i documentals sobre compositors, d’entre els que destaca la mítica sèrie sobre Wagner que protagonitzà Richard Burton els anys vuitanta). Que aquest documental, filmat l’any 1979, s’editi en format DVD no és novetat, però sí ho és la nova edició que s’ha publicat, que incorpora subtítols en castellà.

El títol A time there was…, correspont també al subtítol d’una de les últimes obres que va escriure: la Suite sobre melodies angleses. Es tracta d’un retrat de Britten, a partir dels testimonis de les persones més properes: els germans (dues germanes i un germà), familiars i especialment el tenor Peter Pears, el seu company sentimental i l’intèrpret a qui va dedicar algunes de les seves composicions.

Entre les diverses virtuts que tenen els documentals sobre músics, hi ha la de poder-los veure en moviment, ja sigui fent música (dirigint o interpretant) o explicant-nos algun aspecte relacionat amb la seva trajectòria o biografia. És el cas també d’aquest document, que sobrepassa l’hora i mitja de durada. Així el podem veure dirigir i també tocant, fent duet de pianos al costat del gran Sviatoslav Richter, per exemple.

A través del documental, descobrim la capacitat de treball de Britten, que podia escriure trenta pàgines de música diàries. També el fet de compondre sempre sobre el paper pautat i mai sobre el piano. L’estada als Estats Units. L’amistat amb el poeta Auden. La sensibilitat a les males crítiques. El seu pacifisme, tot i que no es fa referència al War Requiem.

Un bon document, especialment pel valor dels testimonis, per aproximar-nos a un dels noms de referència de la música del segle XX.

Aquí teniu el tràiler:

Tot esperant Gergiev

El director d’orquestra Valeri Gergiev em sembla un dels músics més apassionants del nostre temps. Afortunadament, aquest sí que l’hem tingut a casa nostra, i en diverses ocasions, tant a Barcelona com a Girona. De fet, d’aquí a no gaire ha de tornar per oferir-nos un generós i apassionant programa amb ballets d’Stravinski (L’ocell de foc, Petruixka i La Consagració de la Primavera), al capdavant de la ‘seva’ Orquestra Simfònica del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. No queda gaire, serà el 12 de desembre a L’Auditori.

Mentre la data no arriba, i ja que em vaig perdre la projecció que Ibercamera va fer als Cinemes Alexandra del documental You Cannot Start Without Me (No podeu començar sense mi), vaig decidir comprar-me’l en DVD. La veritat és que les espectatives s’han vist superades, tant pel contingut com per la generosa durada: gairebé una hora i mitja de documental, a més de seixanta nou minuts de material extra, sobretot fragments d’entrevistes que enriqueixen encara més el producte.

La realització del DVD és d’Allan Miller. Va ser editat el 2009 pel segell Bel Air i inclou subtítols en diversos idiomes, entre els quals el castellà. El títol té l’origen en una de les frases que Gergiev diu en un altre documental de referència: El mestre i el seu alumne (2003), de Sonia Herman Dolz, que es va oferir en el seu moment diverses vegades per televisió. En aquesta ocasió no només veiem Gergiev ‘en acció’ dins dels teatres i els auditoris, al capdavant de diverses orquestres, sinó també fora, en l’organització i la relació amb artistes i mecenes.

El  primer que podem constatar és la seva enorme capacitat de lideratge, especialment al seu país. Una influència que arriba a les més altes esferes. No té cap problema, per exemple, per tractar de determinats temes que afecten directament la seva tasca amb el president Putin o el ministre d’economia rus. També criden de seguida l’atenció les múltiples ocupacions i compromisos musicals del mestre.

Especialment interessant és veure el seu dia a dia com a responsable de les 2.000 persones que integren els diversos cossos del Teatre Mariinsky. Ho supervisa tot, absolutament. Nomenat director artístic d’aquest teatre l’any 1988, amb només trenta-quatre anys, va evitar que artistes amb projecció del seu país marxessin a l’estranger i es quedessin a Rússia. Des d’aleshores, va pujar el nivell artístic del teatre, situant-lo entre els millors del món.

Amb Gergiev viatgem també als seus origens (és de la regió d’Ossètia, al Caucas), on recorda els seus inicis i els mestres que el van ajudar.

Treball, passió, entusiasme, energia, són alguns dels atributs principals de Gergiev. ‘Ens atrau a tots com un iman. Ens té hipnotitzats i entregats‘, confessen els músics de la Simfònica de Londres, de la qual n’és titular. Així és Gergiev, un ‘volcà en erupció‘, com l’anomenen en un altre moment del documental.

Aquí teniu el tràiler:

Mirella Freni, una vida per a l’òpera

S’acaba de presentar en DVD un nou documental biogràfic sobre una cantant d’òpera. El dirigeix Marita Stocker i està dedicat a la soprano italiana Mirella Freni (Mòdena, 1935). El títol, Mirella Freni. A Life Devoted to Opera (Una vida dedicada a l’òpera) s’escau perfectament en una persona que va tenir una carrera de 50 anys en escena: es va retirar l’any 2005, en el seu debut en l’òpera La donzella d’Orleans de Txaikovski a Washington.

Amiga de Pavarotti des de la infantesa -van nèixer a la mateixa ciutat, van anar a la mateixa guarderia i van ser alimentats per la mateixa dida-, va compartir amb el tenor italià també el mateix mestre de cant, Ettore Campogaglliani. En el documental, podem veure Campogaglliani en un retrobament amb la soprano que va tenir lloc a començament dels anys vuitanta. També hi apareixen testimonis de crítics d’òpera, col·legues (Plácido Domingo, amb qui va compartir més funcions sobre l’escenari), directors d’escena, amics i deixebles. Podem veure enregistraments històrics -alguns molt antics, de la dècada del 1960- i també més actuals, especialment fragments d’una entrevista realitzada expressament per al documental.

Freni va ser una nena prodigi, que ja des de ben joveneta va guanyar concursos de cant. El tenor Beniamino Gigli, que la va conéixer aleshores, va predir que podria arribar a ser una gran cantant (“porta alguna cosa dins; no pensa en la veu, ja intenta interpretar“). El debut va ser, cas atípic, al Teatre Comunale de la seva Mòdena natal, en el paper de Micaela de Carmen. Era el 3 de febrer de 1955.

A La Scala de Milà hi debutaria l’any 1962, en Falstaff. Un any més tard aconseguirà fama mundial amb La Bohème de La Scala, dirigida per Herbert von Karajan, en una posada en escena de Franco Zefirelli. Curiosament, un any més tard va fracassar estrepitosament en el mateix escenari en La Traviata (amb llançament d’objectes, xiulada monumental i tota mena d’insults). No per això deixaria de cantar l’òpera de Verdi. Posteriorment, la interpretaria al Covent Garden de Londres i, fins i tot, en va filmar una versió cinematogràfica que va obtenir un notable èxit l’any 1972.

També descobrim algunes curiositats, com ara l’admiració mútua que es tenien amb Maria Callas o la seva participació en l’Otello de Verdi, que inaugurava la temporada 1976-77 a La Scala, al costat de Plácido Domingo, i que es convertiria en la primera transmissió d’òpera a través de la televisió.

Amb el seu segon marit, el baix búlgar Nikolai Ghiaurov (1929-2004), va fundar una escola de música a la seva ciutat, on avui ensenya cant (no només a sopranos, també a tenors i baixos) i transmet la seva experiència sobre els escenaris. Això la manté unida a la música i al cant. És aquesta una de les parts més interessants del documental, on la veiem demanant dels cantants el màxim de naturalitat en el cant i en la dicció dels cantants.

Us deixo el tràiler d’aquest documental que distribueix el segell Arthaus i que es pot seguir amb subtítols en castellà:

Una història de l’orgue en DVD

El segell Art-Haus edita conjuntament en un estoig una col·lecció de quatre DVD -que ja havia aparegut per separat fa uns mesos- sobre la història de l’orgue. Es tracta d’una producció del 1997, dirigida per Nat Lilenstein, que explica no només l’evolució de l’instrument, des dels orígens -cap a allà al segle III aC- fins als nostres dies, sinó també les característiques principals de les diferents parts, registres, tubs o teclats. No és, però, només una aproximació a l’instrument sinó també a la música que li va ser destinada.

Destaca la participació d’organistes importants com Gustav Leonhardt, Marie-Claire Alain, André Isoir o René Saorgin, a qui podem veure interpretant obres d’autors diversos.

Cada documental té una durada d’encara no una hora, i combina les explicacions d’una veu en off o dels diferents organistes i organers amb interpretacions d’obres interpretades amb instruments de característiques diferents. Es pot seguir amb subtítols en castellà.

Aquest és el tràiler del primer capítol:

La realització del DVD dels Gurrelieder

La setmana passada vaig tenir l’ocasió de poder parlar una bona estona amb Igor Cortadellas, realitzador del concert dels Gurrelieder de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) i la JONDE (Joven Orquesta Nacional de España) -del qual ja en vam parlar ara fa unes setmanes- i també responsable del documental que s’inclou en el DVD editat per Deutsche Grammophon. Cortadellas explica coses molt interessants sobre el procés d’elaboració i el muntatge del documental, i també com va pensar la realització del concert.

Vodpod videos no longer available.

Us podeu baixar l’arxiu directament en mp3, fent clic AQUÍ!

I aquí teniu el tràiler del DVD:

La presentació del DVD dels Gurrelieder

El dimarts 5 de juliol, L’Auditori de Barcelona va acollir la presentació del DVD dels Gurrelieder d’Arnold Schoenberg, editat pel segell Deutsche Grammophon. Aquest projecte celebrava el 25è aniversari de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). De moment la distribució es fa només a l’Estat, però s’està en negociacions per poder-ho distribuir en altres països.

El DVD té dos discos. En un es pot veure el concert que es va fer a L’Auditori de Barcelona el juny del 2008, i en l’altre, hi ha un documental de gairebé 40 minuts, amb declaracions d’alguns dels protagonistes. També recull el testimoni de Nuria Schoenberg, la filla del compositor que va voler ser present també aquells dies a Barcelona.

L’altre dia, a L’Auditori, vam poder veure els minuts finals del documental. Aquí us deixo els parlaments de la presentació, per ordre d’intervenció.

Antoni Pallès, gerent de la JONC

Vodpod videos no longer available.

Per baixar-lo en mp3, feu clic AQUÍ!

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Maider Múgica, responsable de clàssic d’Universal Music Espanya

Vodpod videos no longer available.

Per baixar-lo en mp3, feu clic AQUÍ!

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Josep Pons, director musical de la producció

Vodpod videos no longer available.

Per baixar-lo en mp3, feu clic AQUÍ!

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Ígor Cortadellas, realitzador del concert i del documental

Vodpod videos no longer available.

Per baixar-lo en mp3, feu clic AQUÍ!

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –