Category Archives: Història

Els 50 anys de la Fonoteca de Catalunya

FotoJPO
Ahir a la nit, l’informatiu Notes de clàssica de Catalunya Música emetia un reportatge sobre la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya -actualment Unitat de Sonors i Audiovisuals-, amb motiu del seu primer mig segle de vida.

Recupero el document aquí mateix i us adjunto l’enllaç des d’on el podeu descarregar en format mp3.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-50-anys-fonoteca-de_md_3209980_1.mp3]

Us animo, així mateix, a fer un cop d’ull als tres articles que la Margarida Ullate, la responsable en l’actualitat d’aquest departament, ha preparat per al Blog de la Biblioteca de Catalunya, on trobareu més informació sobre la història d’aquest important equipament. Aquí teniu els enllaços corresponents:

Primera etapa (1964-1981)
Segona etapa (1981-1993)
L’etapa actual (1994-2014)

Un passeig per la Barcelona musical del 1700

Imatge

No era la primera vegada que participava en una de les interessants rutes musicals que des de fa un parell d’anys organitzen des de MUSICoLòGICS. Ja anteriorment havia compartit passejades wagnerianes i del temps del Baró de Maldà. Des de fa algunes setmanes, ofereixen una de nova, titulada La música al Born del 1700. Sobre aquesta proposta tractava el reportatge que vaig enregistrar fa uns dies per a Catalunya Música, i que va sonar ahir per antena, dins l’informatiu Notes de clàssica, que diàriament presenta l’Albert Torrens.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-ruta-per-barcelona-del-1700_md_3075217_1.mp3]

Si us voleu baixar l’arxiu en format mp3, el trobareu en aquest enllaç.

També us deixo aquí sota algunes imatges de la ruta que vam fer el 29 de març, i que podeu trobar penjades també a la pàgina de Facebook de MUSICoLòGICS.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

40 anys de la Societat Catalana de Musicologia

Societat Catalana de Musicologia

La Societat Catalana de Musicologia, l’entitat vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans que agrupa els musicòlegs catalans, celebra enguany aniversari. Amb aquest motiu, vaig tenir l’ocasió de trobar-me amb dos dels membres d’aquesta associació –Jordi Ballester (president) i Josep Maria Almacellas (secretari)-, per saber-ne més de la seva trajectòria, del moment que viuen i dels reptes que tenen de cara al futur. El resultat de tot plegat ho vam poder sentir ahir a la nit Catalunya Música, en un reportatge que es va emetre dins l’espai informatiu Notes de clàssica.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-40-anys-societat-catalana_md_2984064_1.mp3]

Muntatge musical de Dani Guinot.
Per baixar-vos l’arxiu d’àudio en mp3, feu-ho des d’AQUÍ!

També podeu recuperar altres reportatges d’aquesta temporada i d’anteriors, a través del canal que tenim al portal Ivoox.

Web de la Societat Catalana de Musicologia

1714 · La Capella del Palau de la Comtessa

Palau_reial_menor_de_Barcelona - retallada

Aquí teniu l’últim dels microespais que durant les últimes setmanes us hem ofert amb la col·laboració del musicòleg Josep Dolcet. Aquest cop ens parla breument de la Capella del Palau Reial Menor de Barcelona.

[audio http://www.ivoox.com/1714-el-palau-comtessa_md_2855394_1.mp3]

Per baixar-vos aquest arxiu, feu clic AQUÍ!
I recordeu que també podeu recuperar altres microespais sobre aquest tema.

1714 · Les òperes de l’arxiduc

Llotja-de-Mar-(exterior)

Ja som divendres, el dia en que aprenem una mica més del paper que jugava la música a començament del segle XVIII a Barcelona, de la mà del musicòleg Josep Dolcet. En el capítol d’avui ens parla de l’òpera, que arribava a casa nostra per aquelles dates, gràcies a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria, gran amant del gènere.

[audio http://www.ivoox.com/1714-les-operes-l-arxiduc_md_2796781_1.mp3]

Podeu recuperar altres microespais com aquest a través d’aquest enllaç.

1714 · Els músics

RAJOLA violi

En el segon capítol d’aquesta sèrie de microespais dedicada a la música a Barcelona, a l’entorn del 1714, el musicòleg Josep Dolcet ens parla dels músics d’aquella època. Què entenien per músic? Quin lloc ocupaven en la societat? Quines tasques feien?

[audio http://www.ivoox.com/1714-els-musics_md_2728961_1.mp3]

Podeu recuperar el capítol anterior a través d’aquest enllaç.
També us animo a visitar el canal d’àudios que tenim a l’Ivoox.

1714 · El paper de la música

La-xocolatada-(començament-

Encetem una sèrie de col·laboracions amb el musicòleg Josep Dolcet, una de les persones que més en saben de la música a la Catalunya dels segles XVII i XVIII. De la conversa que vam tenir fa unes setmanes per parlar de la música a l’entorn del 1714, n’he editat uns quants extractes, que aniré dosificant durant les pròximes setmanes. En aquest primer capítol, Dolcet ens parla del paper que jugava la música a la Barcelona d’aquella època.

[audio http://www.ivoox.com/1714-el-paper-musica_md_2722791_1.mp3]

Si us voleu descarregar aquest arxiu, feu clic AQUÍ!

Trobareu aquest i la resta d’arxius d’àudio al canal que tenim a l’Ivoox.

Gregorià en femení

tallerCant-Gregoria2

L’informatiu Notes de clàssica de Catalunya Música emetia ahir a la nit un reportatge sobre Cant Gregorià, a partir d’un taller impulsat pel Departament de Cant Gregorià de la Federació Catalana d’Entitats Corals i el Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines, que es va celebrar fa uns dies al monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.

Recupero el reportatge i també adjunto més a sota algunes imatges.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-gregoria-femeni_md_2427631_1.mp3]

El muntatge, com sempre, és obra i gràcia de Daniel Guinot.

Per baixar-vos el fitxer d’àudio en format mp3, feu clic en aquest enllaç. I si voleu recuperar altres reportatges anteriors, d’aquesta temporada o de les passades, els trobareu AQUÍ.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La festa de l’arxiduc

Vespres d'Arnadí

Recupero el reportatge que va sonar ahir a la nit a Catalunya Música. Tractava d’un espectacle ideat el 2007 pel conjunt Vespres d’Arnadí, amb la col·laboració del musicòleg Josep Dolcet i el dramaturg i director d’escena Josep Lluís Guardiola. De la direcció musical n’és responsable Dani Espasa, codirector,  juntament amb Pere Saragossa, del grup instrumental.

La festa de l’arxiduc va més enllà d’un concert, també hi tenen cabuda la dansa i el teatre. L’acció se situa al 1707, poc abans de la Batalla d’Almansa, en una festa cortesana imaginària que Llibert Folc de Cardona prepara en honor del seu pare, el comte de Cardona, que torna a València, després d’acompanyar l’arxiduc Carles a Barcelona, on ha instal·lat la seva cort de manera provisional.

Aquest 2013 l’espectacle s’ha pogut veure tres vegades, a l’Ametlla del Vallès, Olot i Barcelona. L’últim cop va ser a l’Ateneu Barcelonès, fa només unes setmanes.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-la-festa-l-arxiduc_md_2043060_1.mp3]

Podeu recuperar aquest i altres reportatges a través del portal d’àudios Ivoox.

Terradellas NO va néixer un 13 de febrer… o SÍ!?

Domènec Terradellas

Aquí va el segon apunt sobre Domènec Terradellas que us anunciava dilluns. Potser en alguna banda haureu llegit o sentit que aquest compositor va néixer tal dia com avui del 1713. D’això en fa ja 300 anys. Aquesta data, però, no està gens clara. El musicòleg Josep Dolcet ens explica el perquè en  aquest arxiu  de so:

[audio http://www.ivoox.com/terradellas-no-va-neixer-o-si-13_md_1776089_1.mp3]

La poca iconografia de Domènec Terradellas

Domènec Terradellas al teclat

Aquesta setmana dedico dos articles del blog a Domènec Terradellas, compositor barceloní nascut cap al 1713 i mort el 1751. Tenim, doncs, que aquest any se celebra el tercer centenari del seu naixement.

Tot i que estic preparant un reportatge per a Catalunya Música sobre aquest músic, m’ha vingut de gust avançar-vos un parell de temes, a propòsit d’una llarga i interessant conversa que vaig tenir amb el musicòleg Josep Dolcet, una persona que ha dedicat moltes hores d’estudi i de recerca a aquest compositor. En la mateixa trobada amb Dolcet, també vam parlar d’Arcangelo Corelli, com ja vau comprovar fa uns dies, si sou lectors habituals d’aquest Quadern.

En aquest primer apunt, Josep Dolcet ens parla de la poca iconografia existent de Domènec Terradellas, tot i ser un dels compositors de més renom de l’època, conegut especialment a Europa per les seves òperes.

[audio http://www.ivoox.com/iconografia-domenec-terradellas_md_1776084_1.mp3]

L’Orquestra Pau Casals, a estudi

Aprofitant una conversa amb el musicòleg Joaquim Rabaseda, amb motiu d’un reportatge sobre una nova col·lecció de manuals de música que he de gravar per a Catalunya Música aquesta setmana, vaig preguntar-li per un projecte de recerca que ell mateix coordina, que ha començat aquest 2012 i que culminarà d’aquí a tres anys, l’any 2014.

Es tracta d’una iniciativa de l’ESMUC, amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, que estudiarà a fons l’orquestra que Pau Casals va fundar a principis dels anys vint i que malauradament va haver de deixar l’activitat amb l’esclat de la Guerra Civil. A banda de Rabaseda, en el projecte d’investigació hi participen els musicòlegs Gianni Ginesi, Joan Gay i Enric Guaus.

Aquí teniu un extracte de la conversa:

[audio http://www.ivoox.com/conversa-amb-joaquim-rabaseda_md_1292495_1.mp3]

Per baixar-lo en mp3, feu clic AQUÍ!

Una enciclopèdia sonora de música antiga

El segell discogràfic Harmonia Mundi ha presentat no fa gaire un cofre dedicat a la música antiga -un dels punts forts del seu catàleg-, que recupera una sèrie d’enregistraments que ja havien aparegut l’any 2005 amb el títol de ‘Century’.

Estructurat en 10 discos temàtics, conté músiques que van de la Grècia Antiga al final del Renaixement i el primer Barroc:

1. Músiques de l’Antiguitat
2. Els cants dels primers cristians
3. Mil anys de Cant Gregorià
4. Trobadors i Minnesänger
5. El naixement de la polifonia
6. El segle de l’Ars Nova
7. Ars Subtilior i Pre-Renaixement
8. Música sacra al Renaixement
9. Les cançons del Renaixement
10. Música instrumental del Renaixement

Tot i que les explicacions que acompanyen els enregistraments són en anglès i en francès -com acostuma a passar, per altra banda, en la majoria de les multinacionals del disc clàssic-, tenim més de dotze hores de música que il·lustren segles i segles d’història.

Una bona eina, en definitiva, per copsar l’evolució dels diferents estils (polifonia, instrumental…) i per acostar-nos a músiques que potser no ens són del tot familiars.

El nazisme i la Disney

Buscant informació sobre la música i el nazisme, em trobo amb un parell de curtmetratges realment recomanables: Education for Death (Educació per la mort) i Der Fuehrer’s Face (El rostre del Fuehrer).

Els dos van ser creats l’any 1943, en plena Segona Guerra Mundial.

Milan Kundera i la música

Llegint el llibre ‘Una trobada‘, descobreixo que l’escriptor Milan Kundera ha estat sempre molt vinculat a la música. El seu pare era pianista i musicòleg, i de fet ell va estudiar amb el compositor Pavel Haas.

En aquest assaig, Kundera parla, sense pèls a la llengua, amb esperit crític i un punt pessimista, de literatura, d’art, de la guerra i també sobre música. Per exemple, qualifica ‘Un supervivent de Varsòvia’ com el major monument que la música hagi dedicat a l’Holocaust. I afegeix “lluitem perquè no s’oblidi els assassins però hem oblidat Schoenberg”.

Però si Kundera s’identifica amb un músic aquest és Leos Janacek, txec com ell, tot i que no el va conèixer perquè el compositor va morir un any abans que ell nasqués. El pare de Kundera, que havia conegut i defensat Janacek, tocava la seva música o bé ho feien els seus amics. Sonava diàriament a casa seva. L’escriptor es va convertir en un especialista en l’obra d’aquest compositor fins al punt de participar en programes de ràdio sobre Janacek i redactar crítiques de discos amb música seva, per a revistes especialitzades de França.

De Kundera i de Janacek en parlarem en un altre post, mentrestant us deixo un parell de versions de l’obra de Schoenberg. En aquest blog hi trobareu el text original i una traducció al castellà.

Robert Schumann i el romanticisme alemany

L’Obra Social “la Caixa” enceta aquest dilluns, al CaixaForum de Barcelona, un cicle de xerrades sobre vida i obra de Robert Schumann (1810-1856), impartit per l’escriptora i crítica literària Cecilia Dreymüller. Seran en total 5 sessions que es faran els dilluns, entre el 18 de gener i el 15 de febrer. Aquest és el detall de cadascuna de les conferències:

Dilluns 18 de gener
17.00h. Schumann i la poesia alemanya

Introducció: La vocació literària de Schumann: rastreig  biogràfic. La labor del crític musical. El moviment romàntic alemany i els seus principals representants. El gènere del lied abans de Schumann. L’ídol: Schubert; i l’amic: Mendelssohn. Primer gran compendi de poesia romàntica: els myrthen.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Dilluns 25 de gener
17.00h. Els lieder de Heinrich Heine

Heinrich Heine, un poeta europeu i romàntic per excel·lència: la poesia de Heine entre la ironia i la sentimentalitat. Heine com model del poeta compromès. La trobada de Schumann i Heine: l’autor del Libro de las canciones, i el compositor de Liederkreis i Amor de poeta. Tres grans èpoques creatives de Schumann amb la poesia de Heine.

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Dilluns 1 de febrer
17.00h. Els lieder d’Adalbert von Chamisso i Eichendorff

La poesia amorosa d’Adalbert von Chamisso i els poemes Amor i Vida de mujeres. La poesia de la naturalesa de Joseph von Eichendorff i el patriotisme romàntic d’Emmanuel Geibel. El cop genial dels 12 Lieder del cicle Liederkreis, des de la profunditat espiritual d’Eichendorff. Un poeta oblidat post romàntic: Geibel, mediador de temes populars i exòtics; les seves traduccions de la poesia castellana.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Dilluns 8 de febrer
17.00h. Els lieder de Justinus Kerner i Friedrich Rückert

Els poetes “menors”: Justinus Kerner, Friedrich Rückert i Robert Reinick. Les apassionades lectures de Kerner per  Schumann. El seu cicle de Lieder Op. 35. Sentiment i senzillesa del seu poeta de l’ànima Rückert en el cicle Primavera Amorosa. El poeta pintor Reinick i el Cancionero de un pintor.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Dilluns 15 de febrer
17.00h. Els lieder de Goethe, Anderssen i d’altres

La poesia de Goethe i la maduresa de la creació liederística de Schumann. Grans poetes romàntics europeus: Byron, Burns, Anderssen, Lenau. Els poetes del “Cancionero para la juventud”, op. 49, i altres lieder solts: Schiller, Hebbel Mörike, Uhland.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CaixaForum Barcelona
Av. Marqués de Comillas, 6- 8

Preu: 2,00 € per sessió

Servei d’Informació: www.lacaixa.es/obrasocial – Tel. 902 22 30 40

Història de la música a Espanya i Iberoamèrica

No fa gaire que el Fondo de Cultura Económica ha editat el primer volum de la Historia de la Música en España e Hispanoamérica. L’autora d’aquest primer exemplar és Maricarmen Gómez Muntané, una de les grans especialistes que tenim a Catalunya de la música de l’Edat Mitjana i del Renaixement.

Si feu clic AQUÍ, podeu descarregar-vos el primer capítol gratuïtament.

Juan Ángel Vela del Campo és qui dirigeix i coordina aquest projecte que constarà en total de 8 volums, d’unes 400 pàgines cadascun. Està previst que l’últim títol s’editi abans no finalitzi el 2011.

Aquest és l’índex de títols i autors:

Vol. 1. De los orígenes hasta c. 1470.
Dtora: Maricarmen Gómez Muntané

Vol. 2. De los Reyes Católicos a Felipe II.
Dtora: Maricarmen Gómez Muntané

Vol. 3. La música en el siglo XVII.
Dtor: Álvaro Torrente

Vol. 4. La música en el siglo XVIII.
Dtor: José Máximo Leza

Vol. 5. La música en España en el siglo XIX.
Dtor: Juan José Carreras

Vol. 6. La música en Hispanoamérica en el siglo XIX.
Dtoras: Consuelo Carrendano y Victoria Eli

Vol. 7. La música en España en el siglo XX.
Dtor: Alberto González Lapuente

Vol. 8. La música en Hispanoamérica en el siglo XX.
Dtoras: Consuelo Carredano y Victoria Eli

La Catedral de BCN recupera el Cant de la Sibil·la

La Catedral de Barcelona recupera demà a la nit una tradició antiquíssima: el Cant de la Sibil·la. L’origen d’aquesta celebració cal buscar-lo a l’Edat Mitjana, pels volts de l’any 1000. La incertesa que provocava el canvi de mil·lenni va generar tot un seguit de representacions sobre la fi dels temps i la segona vinguda del Messies. Aquests  temors queden reflectits en el Cant de la Sibil·la, una figura de l’antiguitat pagana que, amb el temps, va fer-se un lloc dins del Cristianisme.

La Sibil·la és un personatge femení vestit a l’antiga amb riques vestidures que, amb una espasa a la mà, anuncia l’Apocalipsi. La representació es fa just abans de la Missa de la Nit de Nadal.

El Cant de la Sibil·la es va representar a la Catedral de Barcelona fins l’any 1575. El de la Seu barcelonina és el més antic en un text que no sigui llatí. La recuperació que es fa ara és d’un rigor i fidelitat històrica màximes, gràcies a la important documentació conservada. La recuperació té en compte no només la música i el text, sinó també el lloc, ja que la representació se situarà en els diferents espais de la catedral, tal i com es feia durant el segle XVI.

A Barcelona, el Cant de la Sibil·la s’ha recuperat fa alguns anys en llocs com la Basílica de Santa Maria del Mar o les esglésies del Clot, la Bonanova o Gràcia. La de la Catedral, però, és l’única que es fa en els mateixos llocs, i en el mateix context històric i musical de fa més de 400 anys.

Lloc: Catedral de Barcelona
Dia i hora: 24 de desembre, a les 23.30 h
Intèrprets: Cor de Cambra Francesc Valls, Eulàlia Fantova (sibil·la), Josep Maria Escalona i Canyet (organista) i David Malet (direcció)
Entrada gratuïta

“El ruido eterno” d’Alex Ross

Portada del llibre "El ruido eterno" d'Alex Ross

Ahir, el diari La Vanguardia oferia una entrevista de Xavi Ayén a Alex Ross, crític del diari The New Yorker. Dimarts de la setmana que ve (22.09) surt a la venda al nostre país el seu últim llibre, “El ruido eterno”, que tracta de la relació de la música clàssica amb la història del segle XX, des del punt de vista artístic, polític, social, etc.

L’entrevista i el que deia l’autor em van semblar prou interessants com per posar-me en contacte amb l’editorial Seix Barral, sol·licitant la possibilitat de fer un avançament del llibre a través d’El quadern de l’apuntador.

I aquí tenim el pròleg d’un assaig que arriba a les 800 pàgines. Moltes gràcies a la Laura Gamundí, que és qui ens l’ha fet arribar.

També podeu consultar la fitxa del llibre que apareix a l’editorial.

Alex Ross © Foto de Mark Mahaney

Els segadors

Avui és el dia que és i per això m’ha vingut de gust proposar-vos un reportatge emès al programa “Nydia”, del Canal 33, ara fa justament un any. Tracta de l’origen de l’Himne Nacional de Catalunya.