Category Archives: Orquestres

90 anys de l’Obrera de Concerts

Foto Dialegs.png

L’Associació Obrera de Concerts ha celebrat aquest any que acabem el 90è aniversari. Aquest és un dels projectes més estimulants que va dur a terme Pau Casals al llarg de la seva vida. Per recordar-lo, la Fundació Pau Casals ha organitzat aquesta tarda al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) un dels Diàlegs amb música, centrat en aquesta entitat.

Joan Vives ha moderat una taula rodona, en la qual hi han intervingut Tona Montserrat (investigadora de l’Associació Obrera de Concerts), Joan Fuster (professor d’Història Contemporània i director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC) i Joan Manuel Tresserras (professor de Comunicació de la UAB i exconseller de Cultura de la Generalitat). S’hi han dit coses molt interessants.

Cal destacar també la participació de la jove violoncel·lista Mariona Camats (becada actualment per la Fundació Pau Casals), acompanyada al piano per Yoko Suzuki. L’acte ha començat amb l’Intermezzo de Goyescas, de Granados; i s’ha acabat amb dues peces escrites per Casals (Poème i Full d’àlbum). Al final de tot, ha sonat, com no podia ser d’una altra manera, El cant dels ocells. Apunteu-vos aquest nom, Mariona Camats, segur que en sentireu a parlar.

Aquí us deixo l’àudio de la taula rodona, gentilesa de la Fundació Pau Casals:

Podeu descarregar-ho, a través d’aquest enllaç: http://scur.cat/4A7FZY

dialegs-amb-musica-2016-12-29-cccb

© Fundació Pau Casals

Prova d’orquestra, a la JONC

JONC 13

Entre el 16 i el 26 d’octubre han tingut lloc les diverses audicions per formar part de les tres orquestres de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya: JONC Alevins (fins a 18 anys), JONC (màxim, 23) i JONC Filharmonia (no més de 30 anys). Dissabte passat vaig poder ser a l’Escola Superior de Música de Catalunya, per parlar amb un parell de responsables i també amb dues joves estudiants de música. Amb el que em van dir vaig preparar un reportatge, que es va poder sentir ahir al vespre a l’informatiu Notes de clàssica de Catalunya Música.

Aquí sota us deixo l’arxiu d’àudio, amb declaracions de Manel Valdivieso (director artístic de la JONC), Jaume Cortadellas (flautista i membre de la comissió artística de l’orquestra); i les estudiants de violoncel Anna Gómez i Laura Recasens.

http://www.ivoox.com/ndc-prova-d-orquestra-a-jonc_md_9213532_wp_1.mp3″

Tècnic de so: Pau Blasi
Baixeu-vos l’àudio des d’aquest enllaç.

Aquí sota us deixo també algunes fotos que he pogut trobar al Facebook de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. La majoria són d’Igor Cortadellas i Marc Campà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de Brüggen

Foto d'Annelies van der Vegt

Foto d’Annelies van der Vegt

L’Orquestra del Segle XVIII, una de les millors formacions especialitzades en música antiga d’aquestes últimes dècades, va perdre l’agost passat el seu director, Frans Brüggen, l’ànima del projecte. Malgrat això, l’orquestra ha decidit continuar i mantenir viu el seu record. D’aquest tema en vaig parlar fa uns dies amb l’Emilio Moreno, el cap de la secció de violes de l’orquestra, aprofitant una trobada on vam comentar el seu nou disc que inclou música de cambra de Luigi Boccherini.

http://www.ivoox.com/emilio-moreno-comenta-continuitat-l-orquestra-del_md_4606165_wp_1.mp3″

Podeu baixar-vos l’arxiu d’àudio des d’aquesta pàgina: http://ves.cat/mep9

Emilio Moreno (Foto d'Annelies van der Vegt)

Emilio Moreno (Foto d’Annelies van der Vegt)

Música simfònica (i orquestral) catalana a l’abast

symphonic-cat-p

El divendres 24 de gener al migdia es va presentar a Barcelona, a la seu de la SGAE a Catalunya, la campanya Symphonic.cat, impulsada des del Gremi d’Editorials de Música de Catalunya, amb l’objectiu de conèixer i difondre la producció orquestral i simfònica del nostre país. En l’acte, al qual hi van assistir persones de diversos àmbits de la música (compositors, intèrprets, directors d’orquestra, arxivers, editors…), es va presentar el nou portal web symphonic.cat, que recull més de 350 obres de diversos autors catalans, a més de recomanacions i altres informacions.

Ahir a la nit, Catalunya Música emetia un reportatge sobre aquest tema, on van sonar les veus d’alguns dels protagonistes. El podeu recuperar des d’aquí mateix:

[audio http://www.ivoox.com/ndc-symphonic-cat-musica-orquestral-catalana-a-l-abast_md_2801689_1.mp3]

També podeu descarregar-vos l’arxiu en format mp3.

El muntatge va ser, com gairebé sempre, del mestre Daniel Guinot.

Aprofito per animar-vos, una vegada més, a recuperar reportatges anteriors.

20 anys d’Orquestra Barroca Catalana

OBC born color - 28

La formació que artísticament dirigeix el violinista Santi Aubert arriba a les dues dècades d’existència aquest 2013. Amb aquest motiu, ahir dijous va sonar un reportatge per Catalunya Música, que va permetre fer un cop d’ull a la trajectòria que han dut a terme fins ara, mirar enrere i recordar alguns moments destacats. També es parla del moment actual de la formació, i dels reptes de futur. Hi intervenen, a banda del mateix Aubert, dos músics més de l’orquestra: José Manuel Villarreal i Maria Roca.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-20-anys-barroca-catalana_md_2595092_1.mp3]

Per baixar-vos l’arxiu en format mp3, feu clic AQUÍ!

Podeu seguir les activitats de l’Orquestra Barroca Catalana a través del seu
web, la pàgina que tenen a Facebook i el seu perfil a Twitter.

Adéu partitures?

La Filharmònica de Brussel·les s’ha convertit en la primera orquestra del món que incorpora les tauletes tàctils en els seus assajos i concerts. Gràcies a un acord amb Samsung, els músics de l’orquestra belga disposen d’un centenar d’aparells Galaxy Note 10.1 que els permetran deixar d’utilitzar partitures de paper. És veritat que ja fa temps que els ordinadors han entrat al món de la clàssica. L’ESMUC, per exemple, disposa des del 2008 d’una Orquestra de Portàtils (laptops), impulsada pel Departament de Sonologia. La utilització, però, és diferent. En aquest cas l’ordinador (la tauleta tàctil no deixa de ser-ho) no fa la funció d’instrument i de generador de música, si no de lector de partitures.

Sembla ser que el primer concert (el de presentació) va passar la prova satisfactòriament. El fet que al darrera d’aquesta iniciativa hi hagi una empresa multinacional important com Samsung -i el màrqueting que va associat a aquesta col·laboració amb l’orquestra belga- ens fa pensar que la cosa no serà un experiment més, si no que estem parlant d’una aposta important. No m’estranyaria que la intenció fos exportar-ho ràpidament a altres formacions.

Diuen que la Filharmònica de Brussel·les, amb aquest sistema s’estalviarà una considerable xifra d’euros anuals, a més de l’espai que suposa emmagatzemar centenars de partitures. No estem parlant, però, d’un aparell econòmic, més aviat al contrari. Segons el model, el model de Samsung pot valer entre 500 i 600 euros. Si ho multipliquem per 100 músics, ens surten quatre zeros. Poca broma. També tinc curiositat també per saber què li resulta més còmode al músic a l’hora de llegir la partitura. Estarem atents per veure si arriba aquí i quina és la primera orquestra que aposta per aquest nou sistema.

Llegiu la notícia AQUÍ i AQUÍ.
Galeria de fotografies

La Filharmònica de Berlín vol captar nous públics

La Filharmònica de Berlín és una de les orquestres capdavanteres del món -la millor?-, sens dubte, i ho demostren -més enllà dels concerts- amb iniciatives com aquesta que us porto avui i que té com a objectiu captar nous espectadors per als seus concerts de música de cambra. Aquesta temporada coincideix, a més, amb el 25è aniversari de l’obertura de la sala de música de cambra de la Philharmonie, la seva seu a Berlín. Més a sota, trobareu quatre vídeos breus (es reprodueixen automàticament, un darrere l’altre) que han editat per a l’ocasió. Són engrescadors. Algun d’ells, fins i tot, està rodat a la manera d’un flashmob.

Si no coneixeu el canal de YouTube de la Filharmònica de Berlín, també us el recomano. Van camí dels 400 vídeos, la majoria d’uns tres minuts de durada. Bàsicament, promocionen el Digital Concert Hall (la Sala de Concerts Digital), un canal impulsat per la mateixa Filharmònica, que ofereix concerts i vídeos relacionats amb l’orquestra. Aquest canal de pagament permet veure retransmissions en directe i també recuperar programes en diferit a través del seu cada vegada més gran arxiu.

Curiosament, la campanya que us comentava al començament és per a captar nous públics per als seus concerts en directe de música de cambra. Són conscients que com un concert en viu no hi ha res i que, encara que la tecnologia permeti acostar la seva música a qualsevol racó del món, el músic necessita del públic. És el seu gran estímul.

La feina (silenciosa) de la JONC

L’any que ve la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (ara JONC, en néixer JOSC) farà vint anys. Ja és una majoria d’edat per a una entitat, una escola de músics, per la qual han passat desenes i desenes d’instrumentistes, alguns dels quals ocupen llocs importants, tant en orquestres com en grups instrumentals, d’aquí i de fora.

La setmana passada, la JONC Alevins, formada per joves estudiants de música d’entre catorze i divuit anys, va fer una estada a Vic per participar en un nou Encontre, el vint-i-vuitè, en que van treballar un repertori que oferirien posteriorment en concert aquesta setmana: dilluns a L’Auditori de Barcelona i dimarts al Teatre L’Atlàntida de Vic.

El programa, que va dirigir Manel Valdivieso, estava format pel Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 de Camille Saint-Säens, amb Pau Codina com a solista; i les suites d’orquestra del Somni d’una nit d’estiu de Felix Mendelssohn.

Els dos concerts van anar precedits per un breu reportatge, d’uns 10 minuts, realitzat per Igor Cortadellas, i en el qual vaig poder col·laborar en les entrevistes. Podreu veure i sentir les veus d’alguns dels protagonistes, i també de persones que treballen a l’ombra perquè tot funcioni.

Felicitats, JONC, i per molts anys!
.

L’Orquestra Pau Casals, a estudi

Aprofitant una conversa amb el musicòleg Joaquim Rabaseda, amb motiu d’un reportatge sobre una nova col·lecció de manuals de música que he de gravar per a Catalunya Música aquesta setmana, vaig preguntar-li per un projecte de recerca que ell mateix coordina, que ha començat aquest 2012 i que culminarà d’aquí a tres anys, l’any 2014.

Es tracta d’una iniciativa de l’ESMUC, amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals, que estudiarà a fons l’orquestra que Pau Casals va fundar a principis dels anys vint i que malauradament va haver de deixar l’activitat amb l’esclat de la Guerra Civil. A banda de Rabaseda, en el projecte d’investigació hi participen els musicòlegs Gianni Ginesi, Joan Gay i Enric Guaus.

Aquí teniu un extracte de la conversa:

[audio http://www.ivoox.com/conversa-amb-joaquim-rabaseda_md_1292495_1.mp3]

Per baixar-lo en mp3, feu clic AQUÍ!

El rodatge d’un documental de clàssica

El procés d’enregistrament i elaboració d’un documental de música clàssica era el tema del reportatge que va sonar ahir a la nit a Catalunya Música. Igor Cortadellas i el seu equip han enregistrat material relacionat amb l’OCNE –Orquestra i Cors Nacional d’Espanya-, Josep Pons -el fins ara titular-, i el muntatge d’una obra monumental com és la Vuitena Simfonia de Gustav Mahler.

Assajos, entrevistes, moments de passadís i cafeteria, espais poc coneguts de l’Auditorio Nacional, localitzacions diverses…Han estat dies intensos de feina, a Madrid primer i posteriorment a Viena. De tot plegat n’ha de sortir un gran documental, de més d’una hora de durada, que editarà en DVD i Blu-ray Deutsche Grammophon.

De l’experiència viscuda a Madrid tractava el reportatge que us deixo aquí sota:

[audio http://www.ivoox.com/ndc-un-documental-des-dins_md_1283393_1.mp3]

Us el podeu descarregar en format mp3, fent clic AQUÍ!

També us animo a recuperar reportatge anteriors emesos per la ràdio.

Un matí d’orquestra, amb l’OBC

En la temporada que ara s’acaba, L’Auditori ha engegat una nova activitat de caire social, emmarcada en el projecte L’Auditori Apropa Cultura i adreçada a persones amb discapacitat intel·lectual. Es titula ‘Un matí d’orquestra’ i consisteix en un taller de música, la trobada amb un parell de músics de l’OBC i l’assistència a una part d’un assaig d’orquestra. Una experiència impactant per algú com jo que no coneix gaire aquest món.

Vaig tenir l’oportunitat de seguir una de les últimes sessions del curs i preparar un reportatge que va sonar finalment ahir a la nit per Catalunya Música. Hi sentireu les veus de la musicoterapeuta Catherine Clancy, de Sonia Gainza (la responsable del projecte) o d’Alfons Reverté (clarinetista de l’OBC), entre d’altres.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-un-mati-d-orquestra-amb-l-obc_md_1267965_1.mp3]

Per baixar-vos l’arxiu en mp3, feu clic AQUÍ!

Un documental, des de dins

Aquesta setmana he tingut la immensa sort de poder seguir de molt a prop l’experiència de l’elaboració d’un documental sobre música. Aquest món, el del documental musical, ja fa molt de temps que m’interessa però fins ara no havia tingut l’ocasió de veure i participar en un de manera activa, i de debò que ha valgut la pena.

El projecte en qüestió és un encàrrec de Ramon Puchades, director tècnic de l’Orquestra Nacional d’Espanya a Igor Cortadellas -responsable del making of i de l’enregistrament dels Gurrelieder de Schoenberg que van gravar l’any 2008 la JONC i la JONDE. Neix de la necessitat de donar a conèixer el moment actual de l’orquestra,  després dels nou anys d’intensa feina que ha dut a terme Josep Pons. I fer-ho, a més, en la preparació d’una de les obres més monumentals del repertori simfònico-coral com és la Vuitena Simfonia de Gustav Mahler.

Han estat hores i hores de gravacions d’assajos, d’entrevistes als músics, a l’staff tècnic i administratiu, de visitar els diferents espais relacionats amb l’orquestra (l’arxiu, el magatzem d’instruments, les oficines, la cafeteria). Viure, en definitiva, el dia a dia d’una orquestra. Allò que el gran públic no veu habitualment. I fer-ho, a més, captant al màxim la realitat del moment, sense artificis.

Dies intensos a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, que continuen encara, a partir d’avui a Viena, on s’enregistraran escenes relacionades amb Mahler. I el més complicat, de tot l’immens material recopilat fins ara, extraure’n una línia narrativa i argumental que enganxi a l’espectador. El resultat el podrem veure d’aquí a uns mesos, en un doble DVD (concert + documental) que editarà Deutsche Grammophon.

Al Facebook he penjat algunes fotos que he pogut fer durant aquests dies. Feu clic AQUÍ!

El tast de la temporada 11-12 de l’OBC en vídeo

Ja fa temps que us vaig parlar del concert de presentació que l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya -amb el seu director titular, Pablo González, com a mestre de cerimònies- va oferir a L’Auditori, com a tast de la nova temporada. Avui finalment l’han penjat fragmentat al portal YouTube.

Us deixo el fragment inicial i també l’enllaç per veure la resta.

Converses (musicals) a L’Auditori

Nova proposta de divulgació musical, ara impulsada per l’OBC. Després de les xerrades prèvies del cicle Palau 100 -de les quals ja n’hem parlat al Quadern- o de la iniciativa d’Ibercàmera d’oferir classes magistrals i sessions de documentals -que us comentava abans de l’estiu-, per no parlar dels cicles de conferències i activitats que organitzen des de fa anys des de la Fundació “la Caixa” o Amics del Liceu, per citar-ne només algunes, ara és l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya qui organitzarà trobades amb directors i solistes convidats a la seva temporada de concerts.

El primer en estrenar-se serà el director (i flautista) Giovanni Antonini, qui dirigeix l’orquestra en tres concerts aquesta setmana: divendres, dissabte i diumenge. El títol de la conversa és Giovanni Antonini: Barroc i simfonisme, una trobada impossible? i, a banda del músic italià, també hi participaran el pianista solista dels concerts, Nelson Goerner, i Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i director general de L’Auditori. François Bou, el gerent de l’orquestra, serà qui moderarà l’acte.

Diu la nota de premsa: “De la mà del mestre Antonini, repassarem el moviment historicista, l’aportació del fundador del Giardino Armonico a una gran orquestra simfònica en tant que gran coneixedor de la música barroca, la influència dels instruments d’època, la relació Mozart-Salieri i l’evolució de la música i les seves variacions“.

El programa del concert és aquest:

SALIERI: La follia di Spagna
MOZART: Concert per a piano i orquestra núm. 15
CHOPIN: Variacions “La ci darem la mano” per a piano i orquestra
MOZART: Simfonia núm. 40

El pitjor, probablement, l’horari. M’expliquen des de L’Auditori que serà sempre -quan es faci- els dijous a les 13.15 h. És obert a tothom, no només a la premsa, però, això sí, cal fer la reserva prèviament (al 93 247 93 00, ext. 363) ja que l’aforament és limitat.

Seria interessant, ignoro si està previst, enregistrar-ho (si pogués ser en vídeo millor, sinó l’àudio) i oferir-ho a través de la pàgina web de l’orquestra, o d’alguna de les xarxes socials de les quals disposa L’Auditori.

Els més petits amb la Simfònica del Vallès

Dijous passat, Catalunya Música va emetre un reportatge sobre l’activitat periòdica que l’Orquestra Simfònica del Vallès porta a terme amb les Escoles Bressol de Sabadell. Va ser arran de la visita d’un grup de nens i nenes de l’Escola Bressol El Niu de Sabadell. Aquí us el deixo. També el podeu baixar, si ho preferiu, directament en format mp3.

Vodpod videos no longer available.

Keeping Score · Mahler

La setmana passada teníem al Palau de la Música Catalana l’Orquestra Simfònica de San Francisco, interpretant la Sisena Simfonia ‘Tràgica’ de Gustav Mahler. No fa gaire que m’ha arribat també, a través de Gaudisc, l’últim volum de la sèrie de DVDs divulgatius Keeping Score, que preparen i editen des de la mateixa orquestra nord-americana, i dels quals ja us n’he parlat en alguna ocasió.

Com no podia ser d’una altra manera, el dediquen a Gustav Mahler. A més, és doble i té una durada considerable, 3 hores i 47 minuts. En el primer disc, hi trobem un extens documental -d’unes dues hores-, presentat per Michael Tilson Thomas, el titular de l’orquestra. L’altre disc inclou la interpretació de la Primera Simfonia ‘Tità’ i A Mahler Journey, que conté fragments de les Simfonies núms. 5 (Adagietto), 7 (Scherzo), i 9 (Rondo burleske) i les Cançons d’un caminant errant, amb Thomas Hampson com a solista.

Centrant-me en el documental, que es titula Mahler. Origins and Legacy (Mahler. Els orígens i el llegat), us diré que té moments força interessants, com quan compara  alguns fragments de les simfonies i cançons de Mahler amb les fonts, les músiques dels ambients i paisatges musicals de la seva infantesa (bandes militars, tavernes) de les quals provenen. També ens porta als llocs on va viure i treballar (dirigint o component) el músic bohemi.

Com a director operístic, sorprèn el control TOTAL, així amb majúscules, que Mahler tenia del que envolta a un teatre d’òpera, fins i tot més enllà de la part artística. Ell va introduir, a més, nou repertori d’autors com Puccini, R. Strauss o Txaikovski.

Mahler. Origins and Legacy ens descobreix la importància que tenia per a Mahler l’exercici físic (caminades, bicicleta) per estimular la seva creativitat. També sentim al mateix compositor interpretant -a través d’un rotllo de pianola, això sí- la ‘Marxa fúnebre’ de la Cinquena Simfonia. Evidentment, es tracta del seu matrimoni amb Alma Schindler, del xoc que va suposar la mort de la seva filla Maria i visitem el lloc on està enterrat, on podem comprovar, per cert, l’austeritat de la seva tomba. Al llarg del documental, a més, es van comentant les obres que integren el segon DVD. En definitiva, una bona aproximació a la figura i l’obra de Mahler, que és pot seguir, a més, com en els altres volums de la sèrie, amb els corresponents subtítols en castellà.

Per cert, el concert que la Simfònica de San Francisco va fer al Palau, el podreu recuperar en diferit dilluns a les vuit del vespre a través de Catalunya Música.

Aquí us deixo el tràiler promocional en anglès:

Qualsevol lloc és bo per tocar un Bolero

L’Auditori i les xarxes socials

A final de la setmana passada, L’Auditori anunciava la seva entrada en el món de les xarxes socials com Facebook, Twitter i YouTube. Una bona notícia, sens dubte. Ara bé, quedar-nos només amb això, amb L’Auditori en genèric, em semblaria un error. I estic pensant en l’OBC. A la roda de premsa de presentació de la nova temporada, ara fa poques setmanes es va insistir en el fet de reivindicar l’orquestra com a l’ànima de L’Auditori. Hi estic d’acord. Si ha de ser l’ànima, doncs, li hem de donar personalitat pròpia, també a les xarxes socials. Les grans orquestres del món hi són i l’OBC també hi hauria de ser. Us poso uns quants exemples: la London Symphony Orchestra (orquestra resident del Barbican Center), la Filharmònica de Nova York, la Filharmònica de Berlín o la Simfònica de Xicago, per dir-ne només algunes.

L’Auditori és molt gran, hi passen moltes coses i s’hi fan moltes activitats. Si l’OBC volem que ocupi un lloc important, no només en aquest equipament sinó en general en la nostra societat, l’hem d’acostar a la gent. No ha de ser només aquella orquestra que ofereix concerts a L’Auditori (i que volta de tant en tant per Catalunya), sinó una orquestra de tots.

La temporada 2011-12 de l’OBC

Aquest migdia s’ha presentat en roda de premsa -a la Sala 4 ‘Alícia de Larrocha’ de L’Auditori– la nova temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Hi han intervingut Andreu Puig (Administrador General de L’Auditori), Jordi Martí (President de L’Auditori, i representat de l’Ajuntament de Barcelona), Xavier Solà (Vicepresident de L’Auditori, i representant del Departament de Cultura de la Generalitat), François Bou (Gerent de l’OBC) i Pablo González (Director titular de l’Orquestra). També hi ha participat un Quintet de Vent de l’OBC, interpretant arranjaments d’algunes de les obres que sonaran durant la temporada.

Algunes de les coses que s’han dit les trobareu -en forma de piulades (tweets)- en aquest enllaç. En resum, podríem dir que hi ha una reducció important del pressupost, i això vol dir menys programes, menys intercanvis i menys artistes (solistes i directors) convidats. Pel que fa a la música, la temporada es fonamentarà sobre quatre compositors: Montsalvatge, Brahms, Wagner i Mozart. També s’intensifiquen les col·laboracions amb entitats i institucions com l’ESMUC o CaixaForum, i també amb el Palau i el Liceu. D’altra banda, els polítics segueixen sense tenir clar què passarà amb el nou Director General de L’Auditori. Ara s’apunta la possibilitat que sigui una doble figura, artística i gerencial.

Aquí us deixo el dossier de premsa en format pdf per si us el voleu descarregar. També el podeu consultar aquí sota. Si ho voleu veure en gran, heu de clicar ‘menu’ i després ‘View Fullscreen’:

L’OBC busca nous públics

Us deixo el vídeo de la campanya que ha engegat l’OBC, la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, per a captar nou públic que els vagi a veure a L’Auditori. El protagonista és Pablo González, el titular de l’orquestra.

La condició per participar-hi és omplir un formulari amb el qual es pot aconseguir una entrada gratuïta per algun dels concerts programats (no tots), entre el 16 d’abril i el 7 de juny. Si us interessa o sabeu d’algú, feu clic AQUÍ!