Il·lustració de Gabriela Deganis per a unsalmoycamino.blogspot.com
Feia temps que no en sabia res d’ella. Normalment ens intercanviàvem missatges per Nadal, per desitjar-nos el millor. Ho hauríem tornat a fer d’aquí a poques setmanes. Però ja no podrà ser. La Gabriela se n’ha anat. No ens coneixíem personalment. Ens havíem escrit arran del Blog de nit, crec, el programa que durant dues temporades vaig fer a Catalunya Música, entre el 2007 i el 2009. Era una de les oients més fidels del programa, i també de les més actives. La recordo com una persona sensible, a qui li agradava compartir i comentar. Quan vaig acabar el Blog de nit ens vam escriure molt esporàdicament, fins que vaig tornar a fer ràdio diària, al Quadern d’estiu de les Notes de clàssica, l’estiu de l’any passat. Allà vam tornar a establir contacte de manera regular, fins que es va acabar aquella aventura radiofònica, que tan bon regust ens va deixar.
Sabia que era pintora i que feia classes, però no gaire cosa més. Qui la va tractar més directament va ser l’Anna Jover. L’Anna va dedicar un dels seus espais de la seva secció La música des de dins als oients del Blog de nit. I la Gabriela no hi podia faltar. Tampoc els entranyables Jaume i Ferran Esteve, els “malalts de Bach”. Quin regal d’oients! Aquests, i d’altres.
Aquest matí, quan he obert el correu electrònic, m’he trobat amb el missatge: la Gabriela se n’ha anat. Estava malalta. Ho sabia, m’ho havia dit. No havia entrat en detalls, ni els havia demanat, i entenia que si no en parlava és perquè així ho preferia. Però m’imaginava de què es tractava. De seguida m’han vingut un munt de records de la Gabriela. Tots bons. He començat a remenar per correus antics, i he llegit i rellegit tot un seguit de mails d’anada i tornada. I m’he quedat sense paraules. Trist. He buscat per internet: com era la Gabriela? Què en queda d’ella? De la seva obra? Dels seus pensaments? Molt poc, o res. Una il·lustració en un blog, la portada d’un llibre…, i aquells retrats de músics que em va enviar en el seu moment, per penjar-los al blog del Blog. Els he recuperat i els teniu una mica més a sota.
Moltes gràcies, Gabriela. Per la teva sensibilitat, la teva bondat i delicadesa. Per la teva alegria i ganes de viure. Per haver-te pogut conèixer. Gabriela, allà on siguis, GRÀCIES!
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
