De Dante, d’aquesta revista en línia, i de l’últim número, el dedicat a la relació del poeta i escriptor italià amb la música -especialment la seva influència en el repertori simfònic-, tractava el reportatge que s’ha pogut sentir aquesta tarda a les Notes de clàssica de Catalunya Música. Hi han intervingut, Rossend Arqués i Eduard Vilella, codirectors de Dante e l’arte, i també Francesc Cortès, musicòleg i col·laborador en aquest número.
De mica en mica, les diferents temporades -de concert i radiofòniques- van arribant al final. És el cas de Catalunya Música, que aquest diumenge ha acabat oficialment la temporada d’hivern. Avui ha sonat també l’última secció mensual que dediquem a internet, l’òpera i les noves tecnologies a Una tarda a l’òpera, el programa que Jaume Radigales presenta cada setmana, els diumenges a la tarda, en l’emissora de clàssica de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Avui hem parlat de la 30a edició del Festival Castell de Peralada. També hem recomanat una òpera infantil de Peter Maxwell Davies que es pot veure gratuïtament a través del Digital Concert Hall de la Filharmònica de Berlín. Ens hem fet ressò d’una campanya de micromecenatge per a restaurar l’entorn de l’Òpera Garnier de París. I hem informat de la primera transmissió en directe d’una tetralogia de Wagner des de Bayreuth, que tindrà lloc aquest estiu en alguns països europeus, gràcies a l’acord que el festival a firmat amb el canal Sky Arts. I hem acabat, com sempre, amb les tres piulades.
Descarregueu-vos l’arxiu d’àudio des d’aquest enllaç.
Val la pena que feu un cop d’ull al Facebook i al Twitter del programa, i també podeu recuperar altres arxius d’àudio a la pàgina web d’aquest espai.
Una tarda a l’òpera tornarà al setembre, per a celebrar la 15a temporada. Nosaltres, si tot va bé, també hi serem, amb noves històries per explicar.
Fer reportatges per a la ràdio et dóna l’oportunitat d’entrar en contacte amb gent del món de la música que si no fos així difícilment coneixeria. Un dels moments més bonics que he viscut durant la temporada que som a punt d’acabar, haurà estat sens dubte conèixer l’organista Montserrat Torrent.
Tot i que sabia qui era i l’havia sentit en algun concert, mai l’havia tractat directament. Fa unes setmanes, a l’abril, Montserrat Torrent va participar, al Palau de la Música Catalana, en l’acte de presentació del disc que Juan de la Rubia, deixeble seu, va gravar a l’orgue de Poblet fa uns mesos. Un extraordinari enregistrament dedicat a la música de Bach. La Montserrat aquell dia va dir unes paraules, no gaires, però em van captivar. Ja aleshores es va anunciar que era a punt de complir noranta anys, i vaig pensar que seria l’ocasió perfecta per poder conversar amb ella. I així va ser com vaig proposar de preparar un reportatge per a Catalunya Música.
Vam haver d’esperar una mica, però finalment el dia va arribar. Era el 28 de juny. Van ser un parell d’hores, a casa seva. Em van passar volant. Vam parlar dels anys viscuts, dels orgues, de la música, de la vida. Quanta saviesa, acumulada al llarg de tots aquests anys. Quantes vivències. Quants records. Amb la serenor i la reflexió de qui és conscient que és en l’última etapa de la seva vida, però que la viu de manera activa, no deixant passar el temps, com qui ja ho ha fet tot; sinó aprofitant-lo, amb nous reptes, amb ganes d’aprendre noves obres, nous repertoris. Un exemple i un regal haver-la pogut conèixer.
Aquí us deixo el reportatge que ha sonat aquesta tarda a les Notes de clàssica, on també hi podreu sentir les veus del mateix Juan de la Rubia, i de l’orguener Albert Blancafort:
Descarregueu-vos el fitxer en mp3 des d’aquest enllaç.
L’editorial Clivis celebra aquest 2016 set dècades d’existència. Sobre aquesta editorial en parlàvem aquesta tarda a Catalunya Música, en un reportatge que ha emès l’espai Notes de clàssica, i en el que hi han intervingut Elisenda Climent (directora), Toni Cruanyes (col·laborador), Jesús Rodríguez Picó (compositor) i David Puertas (divulgador musical).
El pianista i pedagog Àngel Soler ha arribat als tres quarts de segle de vida. Amb aquest motiu vaig trobar-me fa unes setmanes a l’Ateneu Barcelonès amb el músic, i també amb els seus col·legues i amics, Maria Dolors Aldea i Pere Albert Balcells. El resultat d’aquella trobada, generada pel també pianista i pedagog Manuel Ruiz, l’hem pogut sentir aquesta tarda a Catalunya Música en format de reportatge. Un retrat, doncs, d’Àngel Soler, un personatge que no ha tingut molta presència en els mitjans, però que ha deixat una gran petjada tant en els intèrprets que ha acompanyat, com en la llarga llista d’alumnes que han passat per les seves mans.
De mica en mica tot va arribant al final, les temporades de concerts es van acabant, i també les radiofòniques. El tercer diumenge de mes parlem d’òpera, internet i noves tecnologies a Catalunya Música, i aquest juny no ha estat una excepció. És la secció Opera Mundi, que sona dins el veterà programa operístic Una tarda a l’òpera, que Jaume Radigales realitza i presenta a l’emissora clàssica catalana des de fa catorze temporades.
Aquesta vegada hem parlat d’Opera Platform, un portal per veure òpera a través d’internet de manera lliure, que ha arribat al primer any de vida. També comentàvem un parell d’iniciatives vinculades al Gran Teatre del Liceu: la iniciativa #LaMevaButacaFresca i la transmissió que es va fer per a 200 cinemes europeus de l’òpera I Capuleti e i Montecchi, de Vincenzo Bellini. A més, hem parlat de La Fura dels Baus, que segueixen generant notícies en relació a l’òpera. No fa gaire que han estrenat a Linz l’òpera Terra Nova, de Moritz Eggert, d’argument futurista, amb direcció d’escena de Carlus Padrissa.
El beso y el mordisco és el títol del llibre que l’arquitecte i músic Carlos Calderón ha publicat fa pocs mesos amb Huygens. D’aquest treball, que neix de la tesi doctoral d’aquest gran divulgador, tracta de la relació entre la música i la ciència. En parlàvem en el reportatge que s’ha pogut sentir aquest vespre a les Notes de clàssica de Catalunya Música. Hi intervenia l’autor i també Mariana Sarrias, l’editora. El podeu recuperar aquí mateix, i també descarregar-vos l’mp3.
El penúltim reportatge de la temporada l’hem dedicat a Dante e l’arte, una publicació digital feta des de Catalunya, amb clara vocació internacional. La iniciativa la promouen la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Medievals.
