Tag Archives: Granados

Granados en pantalla gran

El Amor y la Muerte (poster).jpg

Aquest divendres arriba a diversos cinemes de Barcelona i Madrid El amor i la muerte. Historia de Enrique Granados. Aquest documental, o pel·lícula documental, ha estat dirigit per Arantxa Aguirre, una cineasta a qui ja coneixia de treballs anteriors, com Una rosa para Soler o Dancing Beethoven.

Un recorregut cronològic per la vida de Granados, on a més de sentir la seva música, el sentim a ell, i a gent del seu entorn, a través de la seva correspondència. Unes veus en off que posen actors com Jordi Mollà, Emma Suárez o Ramon Fontserè, entre d’altres.

És una aproximació rica en detalls visuals, amb la presència d’estudiosos de l’obra de Granados -destaquen especialment els comentaris de Walter Aaron Clark, el biògraf principal del compositor-, i farcida d’interpretacions musicals d’artistes del món de la música clàssica, i també del flamenc, que busquen donar noves prespectives a la música del compositor lleidatà.

Si m’hagués de quedar amb una cosa, aquesta seria sens dubte el tractament visual que fa Arantxa Aguirre i el seu equip de la documentació conservada, especialment de les fotografies. Aquestes tenen una qualitat i una delicadesa de tractament extraordinaris. Tenim la sensació no tant d’un viatge al passat com d’un trasllat al present d’aquell moment històric, gràcies a la introducció tènue del color. El mateix es pot dir de les pintures dels artistes d’aquella època, amics del compositor, que prenen vida a través d’una lleugera i respectuosa animació. Probablement no sigui aquesta la primera vegada que es fa un treball visual d’aquest tipus -retoc de fotografies, animacions en pintures-, però no el recordo en cap altre documental sobre música clàssica. Ja només per això val la pena veure’l.

Arantxa Aguirre ha tingut la gentilesa d’enviar-me algunes imatges on es pot veure aquest treball de retoc fotogràfic. Les podeu veure aquí sota.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 31 d’octubre es va fer als Cinemes Girona una preestrena, a la qual vaig poder assistir, on un centenar de persones van tenir l’oportunitat de veure en pantalla gran aquest llargmetratge. La reacció va ser molt positiva, amb un llarg aplaudiment al final, i un col·loqui posterior interessant on, a més de felicitar a les responsables del documental, el públic que hi va intervenir es lamentava que no hi haguessin més propostes d’aquest tipus.

Aquest cap de setmana s’estrena, doncs, als Balmes Multicines i als Gran Sarrià Multicines, i la setmana que ve als Cinemes Girona, de Barcelona. Televisió Espanyola participa en aquest projecte, així que és fàcil d’endevinar que tard o d’hora aquest documental arribarà a la televisió. Però de debò que, per poc que pugueu, mireu-la en pantalla gran.

I aquí teniu el tràiler:

Anuncis

L’interès de Julio Antonio per la música

Fa uns dies, quan us explicava que el MEAM dedica aquests dies una exposició a l’escultura catalana, us parlava de passada de Julio Antonio (Antoni Rodríguez Hernández), a propòsit de l’escultura sobre Wagner (Homenatge a Wagner) que hi ha exposada a l’escala que porta fins al primer pis del Palau Gomis, seu del Museu Europeu d’Art Modern.

Quan vaig visitar Tarragona fa unes setmanes, vaig visitar un altre museu, el d’Art Modern, i allà hi vaig descobrir aquest artista, a qui dediquen un espai en la seva Exposició permanentD’aquest artista, els habitants de Tarragona coneixen molt bé l’escultura Els despullats (Homenatge als caiguts del 1811), ubicada a la Rambla Nova. En el museu tarragoní, el que vaig descobrir van ser algunes escultures -o projectes- que tenien la música com a protagonista. 

Aquí us deixo un parell de fotografies que vaig poder fer. La primera és d’un cap de Wagner, del 1912, que havia de formar part d’un monument dedicat al compositor, promogut per l’Associació Wagneriana de Madrid. Finalment, no es va dur a terme per un conflicte intern de l’entitat i per l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Només n’ha quedat aquesta part. A Madrid, però, tenen un altre escultura “musical” de Julio Antonio: el Monument a Ruperto Chapí. D’aquest  projecte, el Museu d’Art Modern de Tarragona n’exposa les maquetes i esbossos.

Julio Antonio - Bust de Wagner

La segona imatge pertany a l’estudi i la maqueta d’un Monument a Enric Granados, iniciat sense encàrrec previ l’any 1918 arran de l’impacte que va causar-li a Julio Antonio la tràgica mort del compositor lleidatà i la seva dona, i que va quedar inacabat per la mort de l’artista (1919).

Estudi i maqueta del Monument a Enric Granados