Tag Archives: Manuel Blancafort

Els 10 reportatges de la temporada 16/17

catmus logo +.png

La temporada passada vaig poder preparar 10 reportatges per al programa Assaig General, que Albert Torrens i María Montes presentaven a Catalunya Música, de dilluns a divendres de sis a vuit de la tarda. Malauradament, per manca de temps, vaig deixar de penjar-ne algun al Quadern en el seu moment, per això els recupero tots aquí. Els he ordenat del més recent al més antic:

L’arxiu d’Alícia de Larrocha

30 anys sense Manuel Blancafort

El Viquiprojecte de l’ESMUC

El Palau recupera la figura i l’obra de Francesc Pujol

Bicentenari Pep Ventura a la Biblioteca de l’ESMUC

90 anys de l’Obrera de Concerts

L’exposició Granados de la Biblioteca de Catalunya

La digitalització dels fons de l’Orfeó Català

Joan Manén, a l’In-Edit

Descobrint Antoni Soler a través d’un documental

Agrair la feina del Pau Blasi i l’Oriol Pinart, els tècnics amb qui he gravat tots aquests reportatges i cròniques. Les col·laboracions seguiran, si tot va bé, aquesta temporada que som a punt d’encetar. Ja en tenim ganes!

Anuncis

10 anys divulgant Blancafort

Aquests últims anys han nascut diverses associacions i fundacions amb l’objectiu de difondre l’obra i la música de diversos compositors catalans, com Joan Manén, Frederic Mompou, Joaquim Malalts, Ferran Sor… o Manuel Blancafort, entre d’altres.

Precisament la Fundació Manuel Blancafort compleix aquest 2013 els seus primers 10 anys d’existència. Amb aquest motiu, el 10 de juliol van celebrar un acte a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català, que va permetre d’una banda fer una repassada per la seva trajectòria i també va oferir-nos la possibilitat de tornar a escoltar el Concert per a piano i orquestra núm. 1 ‘Omaggio al genial Franz Liszt’ de Manuel Blancafort, en una versió per a dos pianos.

Aquesta obra és important dins del catàleg de composicions de Blancafort, i també ho hauria de ser per a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (en aquells moments, Orquestra Municipal de Barcelona), ja que va ser la primera obra que van estrenar. Els responsables de la premier van ser Maria Canals, com a solista de piano, Eduard Toldrà, que va dirigir-la.

Des d’aquella primera audició de 1944 al Palau de la Música Catalana, el Concert de Blancafort no s’ha tornat a escoltar en directe, en la versió original amb acompanyament orquestral. Tampoc tenim cap enregistrament de l’estrena. Fa unes setmanes, en la presentació de la nova temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, es feia referència a la celebració del 70è aniversari de la fundació de l’orquestra per part Toldrà. Valdria la pena no deixar passar l’oportunitat de recuperar aquesta obra emblemàtica, tant per Blancafort com per la història de l’orquestra.

[audio http://www.ivoox.com/ndc-10-anys-divulgant-blancafort_md_2218170_1.mp3]

Podeu baixar-vos l’arxiu del reportatge en format mp3.

Les fotos de l’acte, que trobareu aquí sota, són de Gilbert Romaní.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

També adjunto l’anunci que va aparèixer al diari La Vanguardia el dijous 30 de novembre de 1944. Si voleu llegir la pàgina original, la trobareu aquí.

LVG19441130-008

Les Notes de concert de David Puertas

Fa uns dies parlàvem de Nits Simfòniques, un llibre escrit pel musicòleg mallorquí Antoni Pizà, que recopilava programes de concert, elaborats especialment per a l’Orquestra Simfònica de Balears. Avui torno a portar un llibre de característiques similars, tot i que de contingut diferent. El títol és Notes de concert, publicat per Sebla Edicions -una altra editorial petita que s’arrisca a treure a la llum productes culturals d’interès-, que ha escrit David Puertas, músic, periodista i divulgador musical.

El volum, de poc més de 300 pàgines, inclou seixanta articles sobre compositors catalans i comentaris sobre unes dues-centes obres. Són escrits publicats per l’autor en els últims vint anys, tant per a programes de concert com en llibrets de discos i altres publicacions. El llenguatge és amè i divulgatiu, i ens ajuda a acostar-nos a tota mena de músics, als que ens resulten familiars i, especialment, als que potser ni tan sols n’hem sentit a parlar. Els textos van acompanyats per algunes il·lustracions de Laura Borràs, que amenitzen encara més el llibre.

També trobareu informació del llibre i algun vídeo de les músiques comentades en la pàgina web www.notesdeconcert.com.

L’aproximació, a través de maneres diferents, que fa Puertas als diversos autors fan d’aquestes Notes de concert no tant un diccionari de compositors sinó més aviat un retrat personal de cada músic. Un llibre de consulta, doncs, necessari per a tot aquell qui vulgui conéixer una mica millor la música i els músics del nostre país.

Aquí us en deixo un extracte, amb un fragment de la presentació, l’índex d’autors i tres articles -els dedicats a Manuel Blancafort, Xavier Boliart i Agustí Borgunyó-, que amablement m’han cedit l’autor i l’editorial.